William Tarín
De TarracoWiki
Contingut |
Arribada a Tarragona
Amb 20 anys, William Tarín Naurer va arribar a Tarragona, tot i ser de Lausana, la ciutat suïssa que el va veure néixer.
Tenia un esperit indòmit i unes inesgotables ànsies d’encomanar a la societat el seu amor per la pràctica esportiva. Tarín va ser una persona inquieta, pionera, que al llarg de la seva vida es va marcar reptes que gairebé sempre va aconseguir. El seu incansable interès per la recerca de nous al·licients el va convertir en un referent en el naixent esport tarragoní de finals del segle XIX i inicis del XX.
Un periodista de l’època el va definir amb les següents paraules: “És jove tan il.lustrat i distingit com valent i arriscat fins a la temeritat”.
Fill adoptiu
El 1918 l’Ajuntament el va nomenar Fill Adoptiu de Tarragona. Amb aquest motiu, E. Estellés va escriure a la premsa local un article on destacava que quan Tarín va arribar a Tarragona i establir la seva residència “estava en la plenitud dels seus grans facultats, les quals va desenvolupar en els esports ciclisme, natació, rem, gimnàstica, esgrima, futbol, pilota basca , patins, excursionisme, equitació i tir “.
Tarín va protagonitzar diversos reptes que eren destacats en els mitjans de comunicació del moment. Només uns mesos després de trepitjar per primera vegada Tarragona va fer una peculiar aposta, que va guanyar. Nedar les vuit milles que separaven els Banys del Miracle i l’extrem del moll i el retorn fins al punt de sortida en quatre hores i vint minuts. Va ser, sense cap dubte, un dels primers ‘tragamillas’ que es van aventurar a nedar al mar llargues distàncies.
Quilòmetres i quilòmetres pedalant
El polifacètic suís de Lausana va participar en múltiples proves ciclistes. Es calcula que va pedalejar prop de 300.000 quilòmetres, protagonitzant llargues excursions que el van portar a Logronyo, Vitòria, Saragossa o Barcelona. Entre les seves proeses, van destacar els seus desplaçaments en rústiques bicicletes des de Tarragona a Ginebra i Mònaco, en què va invertir vuit i quinze dies, respectivament, i una etapa de 235 quilòmetres de distància, realitzada el 1896, que l’obligà a romandre sobre la bicicleta des les cinc del matí fins a les vuit del vespre. A més, va batre el rècord en la distància de cinquanta quilòmetres en una pista que hi havia al barri barceloní de la Bonanova, amb un registre d’una hora i 28 minuts.
La volta a Tarragona
William Tarín va propiciar el 1908 el naixement de la segona prova ciclista per etapes del món 'La Volta a Tarragona' i només superada pel Tour de França en antiguitat, va fundar el Club Velocipedista, va ser delegat del Touring Club de France, corresponsal d’’El Mundo Deportivo’ i redactor de ‘Tarragona Sport’, promotor del primer partit de futbol disputat a la ciutat i un activista cultural, com demostra la conferència que va organitzar a l’Ateneu Tarraconense el 1907 per informar del naixement d’un nou idioma: l’esperanto.
Fundador del Club Gimnàstic
Moltes persones el consideren el fundador del Club Gimnàstic. Res més lluny de la realitat: L’entitat grana va ser oficialitzada l’1 de març de 1886 i el seu punt de partida va ser l’acord assolit per dotze persones, que van decidir que el primer president fos Joan Estil· les. El suís sí que va introduir diverses modalitats esportives i va ser el màxim instigador de l’aterratge del futbol a la nostra ciutat, però no va formar part del nucli promotor de l’entitat.
Mort inesperada
Tarín va morir a Madrid el 1926, a l’edat de 57 anys, deixant rere seu una estela inesborrable d’èxits assolits en el món de l’esport de Tarragona. Un bust situat a la rotonda del Palau Municipal recorda la seva figura.
Fonts
- Diari de Tarragona, 10 de juliol de 1997, pàgina 48.
- Article de Carles Gosálbez a www.tarragona21.com
Autors i contribuents - Gsl (Usuari)
