Vila Closa Medieval de Tamarit
De TarracoWiki
| Vila Closa Medieval de Tamarit | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Contingut |
Situació
Situada a 7 Km. de Tarragona i al costat de la Riera del Gaià. S’alça el Castell imponent i majestuós sobre la platja oferint una bellíssima imatge de la Cala Juvera.
A la plaça Major o de l’Església hi trobem les vivendes senyorials o anomenades del castlà i tenim la part religiosa formada per l’església i a sobre l’abadia que actualment pertanyen a l'arquebisbat de Tarragona.
Història
Aquest nucli urbà presentava dos factors ben diferenciats: el de la Vila Closa o fortalesa que es el recinte emmurallat on hi trobem les classes adinerades de l’època (classe senyorial i la religiosa) i el Raval o Puig és el recinte fora de les muralles on es localitzen les vivendes de classe mitjana o baixa, també a l'exterior s’hi troba el pou del municipi i el cementiri.
L’accés al municipi es realitzava a través de quatre portals: el Portal de Boada, el Portal de Portinyol, el Portal de la Creu i el Portal de la Mora; actualment es conserven els dos últims.
L’església del segle XI és d’estil romànic, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, que és patrona del municipi i està representada al centre del retaule barroc. Al sostre veurem l’escut del municipi, representat per una espiga que és el tamariu (arbust) i dos Taús, que corresponen a les dues forces dominants, la religiosa (Tarragona) i la senyorial (Tamarit). El pati d’armes era el lloc del municipi on es guardava tot l’armament, bàsicament els dos canons que apuntaven al port marítim (Cala Juvera), per protegir la seva principal font d’ingressos i pels atacs corsaris. Era un armament cedit per la ciutat de Tarragona. Des d’aquest pati i baixant per unes escales ens trobem situats als exteriors d’aquesta petita fortalesa, on vivia la gran majoria de la població. Els principals elements que encara són visibles són les restes del castell, les presons o masmorres (que més tard servirien de magatzems portuaris de tabac i licors) i les torres de defensa; la primera torre circular del segle XIV, i en la part més llunyana l’altra torre de planta rectangular del segle XVII. Al nostre darrera tenim la muntanya de Sant Joan, on es poden veure les restes de vi-vendes de l'exterior i una fantàstica panoràmica de les platges de Tamarit i d’Altafulla. Cal esmentar que darrera d’aquesta muntanya hi trobem la torre circular de defensa La Mora.
No només vivien de l’activitat portuària sinó també de les taxes que feien pagar a totes les embarcacions que passaven per aquest litoral. La taxa s’anomenava lleuda i l’embarcació que les cobrava lleudera.
Uns anys més tard pels volts del 1055 el Comte donaria el Castell a Bernat Amat de Claramunt que es convertiria en Bernat I, Baró de Tamarit.
La Baronia incloïa municipis de Tamarit, d’Altafulla, Virgili i altres al nord i nord-oest de Tarragona. El 13 de Gener de 1059 rep del Comte de Barcelona, Ullastrell. La Baronia de Montoliu passa per enllaç al Baró de Tamarit, i incloïa els territoris de Montoliu, de la Riera del Gaià i altres a l’oest i nord-oest de la Baronia de Tamarit.
La decadència del municipi s’inicia amb la guerra i postguerra de Separació l’any 1642 (segle XVII)
L’any 1800 morí l’últim habitant de Tamarit. Ens trobem que a mitjans del segle XIX es converteix en una població abandonada, en estat de decadència important i es converteix en un munt de runes. L'única activitat que es conservava era la religiosa i la del cementiri.
El nord-americà i milionari Mr. Charles Deering l’any 1916 compra l’indret ruïnós i el converteix en la seva residència d’estiu. De la mà del seu bon amic i pintor Ramon Casas, va ser l’encarregat de dirigir la restauració i crear un ambient idíl·lic i magnífic amb estances senyorials i luxoses de l’època amb impressionants vistes al mar Mediterrani.
La Vila Closa Medieval de Tamarit és declarada Patrimoni Històric Nacional.
Descripció
A tocar de mar, a la dreta de la desembocadura del riu Gaià, s’aixeca en un esperó rocós la vila closa de Tamarit. Tot i el marcat aspecte defensiu que li confereixen l’emplaçament i la muralla que en delimita el perímetre, el castell, situat dins la vila i a partir del qual es formà el nucli de poblament, fou destruït en el decurs de la Guerra del Segadors, els anys 1640-1647. Encara que no hi ha restes evidents del que fou el nucli fortificat del segle XI ni de les seves ampliacions i reformes baixmedievals, sou davant d’un bon exemple a les comarques tarragonines de vila closa medieval.
El tancament o emmurallament de la vila fou manat per Pere III el Cerimoniós a mitjan segle XIV en el context de la guerra contra Castella. Un bon punt des d’on observar el recinte murat el trobareu a la petita cala de la platja. Des d’aquí, es farà evident l’aspecte fortificat de tota la vila.
Del conjunt que forma aquesta línia fortificada en sobresurt del seu traç i alçada una construcció en forma de torre quadrada. Tot i l’aspecte baixmedieval que li confereix el parament i la galeria o mirador sota teulada, alguns autors li atribueixen un origen altmedieval.
Davant d’aquest clos murat s’hi troba una torre de guaita. Es tracta de la típica “torre de moros” construïda per a defensa contra els freqüents atacs corsaris que afectaren la costa catalana al segle XVI.
Accedireu a l’interior de la vila per una porta d’arc de mig punt oberta a la muralla.
Des de la plaça es farà novament evident la disposició defensiva dels edificis. La construcció més remarcable és l’església romànica de Santa Maria, amb el campanar d’espadanya. D’una sola nau i amb capçalera recta, és un dels exemplars més primerencs d’arquitectura romànica del segle XII al Baix Gaià. Successives reformes n’han alterat el seu traçat original.
Referències i fonts
Autors i contribuents - RaulETISurv (Usuari)
