Tweet

Mausoleu de Centcelles

De TarracoWiki

(S'ha redirigit des de: Vil·la de Centcelles)

La vil·la romana de Centcelles, ubicada a l'actual terme municipal de Constantí, a 7 quilòmetres de la ciutat de Tarragona, és molt a prop del riu Francolí. És un dels monuments romans conservats més importants dels Països Catalans i de la península Ibèrica, amb mosaics d'excepcional valor. El lloc fou ocupat per una gran viŀla de l'alt imperi, completament refeta durant el segle lV dC; a aquesta segona fase pertanyen unes termes romanes. Hi fou bastit damunt el mausoleu, aprofitat durant l'època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu i després com a casa de pagès fins al 1958.

Les restes més antigues corresponen a un petit establiment rural que en els segles II-I aC devia aprofitar el potencial agrícola del marge dret del riu Francolí, una via natural de comunicació entre la costa (Tarraco) i les planes de l’interior (Ilerda). En època Imperial (I-II dC) es construeix una primera vil·la romana adreçada principalment a l’explotació agrícola. Aquest edifici, reformat en el segle III dC, desapareix per deixar pas, en un moment encara incert del segle IV, a una nova vil·la caracteritzada per la monumentalitat del sector residencial.

Les restes actualment visibles i visitables corresponen a aquest edifici d’època tardana que incorpora en el seu cos central la sala de la cúpula. El mosaic que revesteix aquesta cúpula està ordenat en tres franges horitzontals separades per bandes decoratives que culminen en un medalló central. La franja inferior, situada per damunt de la pintura mural que decora les parets, representa una cacera presidida pel grup de caçadors, on es destaca el personatge central, situat a l’eix oposat a la porta, sobre la finestra. Damunt de la porta, fora de la vista de qui entra, es representa la vil·la i, a banda i banda, es desenvolupen escenes pròpies d’aquesta activitat (el transport de les xarxes, els paranys, la persecució, etc). La franja intermèdia està ocupada per panells amb representacions de distints passatges de l’Antic i del Nou Testament. Sobre el grup de caçadors s’emplaça la representació del Bon Pastor, refermant la importància d’aquest eix de visió des de la porta. La franja superior, sobre una ampla banda decorativa, presenta quatre panells amb escenes presidides per personatges entronitzats separats per les representacions de les estacions de l’any. Del medalló que decorava el zenit de la cúpula, molt malmès, només es distingeixen dos rostres.

L' interpretació de les escenes representades en el mosaic que decora la cúpula, la troballa d’una cripta sota el subsòl de la sala i altres dades disperses, com el mateix nom de Constantí, van fer pensar als investigadors alemanys que l’edifici, projectat inicialment com a vil·la, va acabar convertint-se en mausoleu de Constant, fill de Constantí el Gran, assassinat l’any 350 dC per l’usurpador Magnenci. Aquesta proposta de considerar Centcelles com un mausoleu imperial ha propiciat l’aparició d’altres interpretacions que posen en dubte tant el caràcter funerari de l’edifici com, especialment, el destinatari imperial de la tomba i les circumstàncies històriques que l’envoltarien. Actualment, es referma la tendència a considerar Centcelles com una vil·la tardoromana propietat d’un destacat personatge de la jerarquia eclesiàstica (bisbe) o civil (praeses, governador). No obstant, resten obertes les portes a la interpretació definitiva d’una edificació tan singular i excepcional com Centcelles.

Abandonada a finals de l’Antiguitat Tardana, l’edificació es transforma primer en església (segles XII-XIV) de la vila medieval de Centcelles, després en ermita sota l’advocació de Sant Bartomeu (segles XV- mitjans XIX) i, més tard, en masia (mitjans XIX- mitjans XX). A partir de 1959, Centcelles va ser objecte d’excavacions i restauracions a càrrec d’un equip d’investigadors de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid (DAI), sota la direcció de H. Schlunk i Th. Hauschild. Un cop finalitzats aquests treballs, l’any 1978 es va cedir el monument a l’Estat Espanyol i, amb el traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya, va ser adscrit al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. El novembre del 2000 va ser inclòs en la relació de monuments de Tarraco declarats patrimoni mundial.