Torre dels Escipions
De TarracoWiki
| Torre dels Escipions | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||
Història i característiques
La Torre dels Escipions, és un monument funerari romà. S'inclou dins la tipologia dels sepulcres turriformes mediterranis, edificis de planta quadrada o rectangular amb un o diversos cossos prismàtics superposats. El tret més significatiu que el fa pertànyer a aquesta tipologia és la proporcionalitat entre base i altura. El monument presenta tres cossos quadrangulars que van disminuint lleugerament de mides: un basament amb tres filades de grans carreus, un cos central, i finalment un cos superior. Aquest últim cos té en el centre de la seva façana principal un baix relleu que insinua un arc i dos personatges en el seu interior, que semblen correspondre, als propietaris del mausoleu.
El basament o podi, presenta una planta rectangular i mesura 4,47x4,72 m. Està format per tres filades de carreus que mesuren de 60 a 63 cm d'altura, per 150 o 180 cm de llargària que són disposats a manera de sòcol. Els blocs centrals de la tercera filada d'aquest cos a la façana principal presenten uns encaixos molt acurats amb els altres carreus inferiors. Aquesta tècnica constructiva, s'utilitzava per a reforçar la compacitat de l'obra. L'altura d'aquest primer cos és a la façana principal de 1,89 m i a la façana nord de 1,48 m. La connexió amb el següent cos es fa a través d'una motllura de 33 cm d'altura.
El cos central té una planta gairebé quadrangular de quatre metres de costat (4,05 m) i està treballat en "opus quadratum" fins a una altura de 3,8 m. Es troba limitat, tant inferiorment com superior, per motllures de perfil invers, que presenten la part superior sortint i convexa i la part inferior entrant i còncava.
Les dues estàtues esculpides en els mateixos carreus que formen la torre, són de dimensions naturals i es disposen sobre uns pedestals de 1,17 m. Aquestes s’han interpretat com dues representacions d’Atis. Ara bé, una darrera reinterpretació del monument planteja que aquestes dues figures representis presoners bàrbars.
L'última filada de carreus trenca les dimensions de les precedents en aquest cos ja que mesuren uns 86 cm i és en ella on hi ha els caps de les estàtues. Damunt d'aquestes figures hi ha una inscripció molt deteriorada, de dues línies, la lectura i interpretació de la qual ha estat molt debatuda. Sembla que fa referència possiblement a la vida i mort exemplar d'un polític d'aquella època, l'obra del qual s'havia de continuar:
| « | ORNATE EA QUAE LINQUIT SPECIOSE VITAE SUAE REBUS POSITIS NEGLIGENS: UNUM STATUIT LOCUM IIS SEPULCHRUM UBI PERPETUO REMANE. | » |
Una possible traducció seria: "Coroneu allò que ell brillantment deixa, oblidant-se de la seva vida un cop arranjada la situació. Per a tal cosa s'estableix un lloc: el sepulcre on roman per sempre".
El cos superior s'aixeca sobre una petita base de 25 cm. i és de planta quadrada de 3.36 m aproximadament, conservant una alçada màxima de quatre filades de carreus de mides que oscil·len entre els 76 i els 85 cm fins a una alçada total de 3,22 m. A la part superior del monument, principalment en la seva façana nord, hi veiem restes d'arrebossat d'un gruix d'un centímetre i mig, possiblement d'època, que ens fa pensar que tot l'edifici hauria pogut anar estucat i pintat.
També s'aprecien uns arcs escarsers en relleu, el més conegut dels quals és el de la façana principal, ja que conté els relleus esbossats en pla de dos personatges.
El fet que quedin encara forats per grapes als carreus del coronament del monument fa pensar que aquest seguia en altura com a mínim una filada més de carreus, els quals podrien estar treballats a manera de cornisa.
El coronament, avui desaparegut, probablement fou de tipus piramidal. Sembla el més coherent, si es té en compte la planta quadrada en descens de la construcció.
Malgrat la prou bona conservació del monument, la informació textual que permetria donar-li una datació concreta és nul·la. La inscripció no aporta cap dada que permeti establir una cronologia segura, malgrat que en els estudis realitzats per Hauschild i Niemeyer el 1966 datin la seva construcció a la primera meitat del segle I dC.
Referències i fonts
- HERNÁNDEZ SANAHUJA, B.: Historia de Tarragona desde los más remotos tiempos hasta la época de la Restauración cristiana. Editada, anotada y continuada por Emilio Morera Llauradó, Tarragona, 1892-1893.
- PUIG I CADAFALCH, J.: L’arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona, 1936.
- HAUSCHILD/MARINER/NIEMEYER 1966
- Hauschild, Th./Amriner, S./Niemeyer, H.G.: “Torre de los Escipiones. Ein Römischer Grabturm bei Tarragona”, MM, 7, 1966, pp. 162-188.
- Carta Arqueològica del Tarragonès n. 4277.
Autors i contribuents - Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Telecentres (Expert), Telecentres1 (Usuari), Telecentres2 (Usuari)
