Temple d'August de Tarragona

De TarracoWiki

El Temple d'August de Tarragona fou un temple romà de la ciutat de Tarragona dedicat a l'emperador August, construït al s. I dC.

Coneguda l'existència de l'edifici per referències escrites i numismàtiques, aquestes fonts no en citen l'emplaçament exacte. L' historiador romà Tàcit esmenta que després de la mort d'August (14dC), una ambaixada hispana sol·licità permís a l'emperador Tiberi, l'any 15, per a aixecar el temple dedicat a August. Per les monedes se sap que la façana del temple presentava vuit columnes i estava aixecat sobre un pòdium. Les emissions monetàries representen a més l'estàtua sedent del déu August que es devia venerar a la cel·la del temple.

Difícil d'ubicar

La determinació de l'emplaçament d'aquest temple ha estat un problema per a la història de la investigació. A partir dels indicis proporcionats per prospeccions geofísiques realitzades durant l'any 2007, al juny i al juliol del 2010 un equip d'arqueòlegs de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, de l'Ajuntament de Tarragona i de l'Arquebisbat de Tarragona dugué a terme excavacions al subsòl de la nau central de la catedral de Tarragona que posaren al descobert les restes d'un temple romà octàstil, probablement el de culte imperial de la Província de la Hispània Citerior.

La façana era situada a partir de la meitat de la segona navada de la catedral medieval. Les restes exhumades corresponen a la fonamentació de l'edifici, formada per capes de pedra irregular lligades amb morter de calç i capes d'opus caementicium (barreja de pedra, fragments de terrissa i altres materials, i morter de calç). L'estructura documentada presenta uns 2,30 m de profunditat.

Primeres excavacions

La fase inicial de les excavacions també posà al descobert diferents peces i fragments d'escultura decorativa de marbre i més de 200 fragments que formaven part de paviments, plaques o inscripcions. Les peces més rellevants són dos elements decoratius de marbre blanc procedents del Proconès (actual Turquia), transportats probablement per ordre de l'emperador Adrià, que sojornà a Tàrraco l'hivern dels anys 122-123 dC i sufragà la restauració del temple. També s'ha trobat un fragment de capitell corint. Les probabilitats que aquestes restes corresponguin al temple d'August són molt altes, atès que el temple és octàstil, està en una posició topogràfica preeminent, s'hi ha trobat marbre del Proconès i està envoltat per una plaça porticada amb un programa iconogràfic i simbòlic que imita el fòrum d'August de Roma.

Segona tongada d'excavacions

La segona campanya d'intervencions arqueològiques a l'interior de la Catedral de Tarragona han mostrat les dimensions de la fonamentació dedicada al culte imperial d'August, que supera els 43 metres de longitud.

La longitud exacta no s'ha pogut determinar perquè està per sota del nivell actual del paviment i s'allarga per sota del presbiteri. Segons l'arqueòleg del Capítol de la Catedral, Andreu Muñoz, l'antic temple romà podria tenir una extensió de fins a 47 metres de longitud i 27 d'amplada, d'acord amb les evidències arqueològiques.

La intervenció també ha servit per evidenciar que el temple va ser desmantellat a partir de la segona meitat del segle V. S'ha destacat les evidències de presència tardo-romana i visigòtica sobre la plataforma de fonamentació del temple, que fa pensar que l'espai va ser desmantellat per iniciar un procés de transformació urbanística del tot el sector.

L'actuació ha permès trobar monedes de Jaume I i Alfons I, una medalla, fragments de roba episcopal i d'una llàntia islàmica i una placa amb esmalt d'argent parcialment sobredaurat i gravat a la talla dolça. Els objectes obtinguts són "esplèndids", segons Muñoz, per la seqüència de les construccions trobades fins a l'actualitat. Segons un dels directors de la intervenció i investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), Josep Maria Macías, un cop acabada la fase pròpiament arqueològica, ara toca difondre al màxim a nivell científic i ciutadà les troballes que s'han aconseguit.