Teatre Metropol
De TarracoWiki
| Teatre Metropol | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||||||
Contingut |
Informació General
El Teatre Metropol està situat a la Rambla Nova, número 46. Va ser la primera obra projectada i construïda per l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert. Li va fer l'encàrrec el Patronato Obrero l'any 1908, quan van decidir bastir un teatre al jardí del seu local social. Jujol va haver de jugar amb els materials, vidre i ferro, i els elements com les escales i les tribunes per donar al reduït espai una sensació d'amplitud. Va experimentar amb l'estabilitat de materials, ja que els va forçar, i fins i tot hi va incorporar elements reciclats. A grans trets podem dir que es tracta d'una de les obres més singulars de l'arquitecte.
S'inaugurà com a teatre el 1910, però anys més tard va convertir-se en cinema, es va transformar tot l'interior i van quedar amagades les estructures decoratives originals.
Als anys 90 s'inicià un procés de remodelació i reforma profund per retornar l'edifici al seu estat original. L'obra s'encarregà a l'arquitecte Josep Llinàs, que el va recuperar com a teatre municipal i va deixar a la vista els elements decoratius, fins al moment amagats, que havia projectat Jujol.
Avui en dia, tot i les dimensions petites, és el teatre de Tarragona mentre s'espera que se'n construeixi un de nova planta a la mateixa Rambla Nova.
Construcció
L’arquitecte, situa l’aigua a la cota del terra de la galeria i per sota d’aquesta línia remolins i dibuixos d’ones i peixos. Al sostre, en canvi, la decoració canvia per estrelles i palmeres, i a l’exterior, un ratpenat i una figura semblant a un lleó. Jujol fa evidents les seves creences religioses al repartir diverses emes de “Maria” per la construcció.
Jujol va aprofitar el desnivell entre la Rambla Nova i el carrer Armanyà per instal·lar-hi l’escenari, la platea i els dos pisos de butaques. Per tal de donar sensació d'amplitud i per obtenir lleugeresa en un espai petit i de planta irregular, va jugar amb materials com el vidre i el ferro, i amb elements com les escales i les tribunes. La sala es construeix amb tres bigues mestres de 13 metres que aguanten un sostre de petites bigues de ferro, recolzades sobre esvelts pilars de 8 metres. Aquesta estructura dóna transparència a la sala aconseguint així un espai lliure i lluminós, entre murs blancs, grocs i blaus.
Jujol també utilitza materials reciclats. Un exemple és el canelobre, originàriament situat a l’altar de la desapareguda capella del Sagrat Cor, que dóna la benvinguda a qui entra al teatre. Per decorar-lo Jujol va demanar a una germana del Sagrat Cor pots de llauna, en va fer tires, les va afegir al llum i es van pintar amb colradura per tal d daurar-les.
Història
Durant la guerra civil, una bomba va caure sobre la galeria vidrada que dóna al pati interior i va ser reconstruïda de forma diferent. Anys després, va patir unes modificacions quan el teatre Metropol va esdevenir una sala de cinema que van suposar obrir una entrada per la Rambla Nova. A finals dels anys 80, el Metropol es va clausurar a causa de les deficients condicions de seguretat.
El 1991 l’Ajuntament va adquirir el teatre i va iniciar un procés d'acurada rehabilitació, dirigida per l'arquitecte Josep Llinàs. Llinàs va constatar que s’havia construït un nou teatre respectant la màgia original que Jujol va saber imprimir a l'estructura, però adaptant-la als temps actuals, en què la gent demanava comoditats.
En la inauguració, el 10 de març de 1995, es va presentar un teatre amb capacitat per a més de 500 espectadors i una superfície de 3.000 metres quadrats. La caixa escènica, millorada i ampliada, té una boca de més de 7 metres, una alçada de 6 i un fons que arriba als gairebé 9 metres. L'obra de restauració va ser guardonada amb el premi FAD d'Arquitectura 1996.
Aquest 2010 el Metropol celebra el seu centenari des de la seva inauguració oficial. Actualment el teatre acull una programació d'espectacles professionals, amateurs, infantils, escolars i de música clàssica entre d’altres. Diversos artistes han visitat el teatre, com són John Malkovich, Joan Pera, Sara Baras o Concha Velasco.
El Teatre Metropol és una obra metafòrica plena de simbolisme. Jujol concep la construcció com "un vaixell que conduïa els espectadors cap al mar de la salvació” a través de detalls decoratius que giren al voltant de la idea de la nau.
Capacitat i Dimensions
El teatre, amb capacitat per a 525 espectadors, ocupa una superfície de 3.000 metres quadrats. La caixa escènica, millorada i ampliada, té una boca de 7,80m, una altura de 6m i un fons que arriba als 8,95m.
Inaugurat després de la seva remodelació el 10 de març de 1995.
Actualitat
En l'actualitat, després de la restauració de Llinàs, es pot observar el disseny de la platea, ja que, entre moltes altres coses, s'han eliminat els afegiments de Francisco Monravá dels anys cinquanta.
Alberga la programació d'espectacles professionals, amateurs, infantils, escolars, de música clàssica, etc...
Autors i contribuents - Borjaromerosanmillan (Usuari), Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Rvm (Expert), Telecentres2 (Usuari)
