Santuari del Llorito

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca


Contingut

Santuari del Llorito

Santuari del Llorito

Aquest santuari està ubicat al lloc conegut antigament com les Morisques. Segons Emili Morera en el seu llibre "Tarragona Antigua y Moderna", podria ser que el nom vingués des de el temps de la reconquesta de Tarragona de la dominació àrab i que al trobar restes de construccions romanes, aquestes foren atribuïdes als àrabs.

Per el que es desprèn de documentació que consta al Arxiu Històric Municipal, al segle XIV ja hi havien ermitans en aquest lloc, doncs en 1385 aquest demanen ajuda a la ciutat per arranjar el petit edifici que habitaven, donat el seu precari estat, la qual els hi va ser concedida segons partida anotada pel Clavari:

En Ffrancesch Çabater.... Dat als tres ermitans qui estan en la muntanya damunt la font de les Morisques xxx s(ou)s barchinonensis en aiuda e reparació del porxo que fan en la casa en que ells estan e a obs de teules quen han menester. Recobrats de ells albará de rebuda scrit a iiii de setembre.

Aquell indret va anar prenent força com a centre de peregrinació doncs en el any 1402 consten partides al llibre del Clavari del Consolat de despeses per la celebració d'una processó a dit lloc.

A mitjans del segle XVI, després d'un viatje a Genova, el prevere Pere Mir introduí a Tarragona la devoció a la Verge del Loreto i patrocinà la construcció d'una capella. Per aixó va adreçar a la ciutat una súplica demanant la cessió d'un terreny sobre la font de les Morisques per construir una capella a Ntra. Sra. de Loreto. Li va ser concedit amb l'expressa condició de que la ciutat fos patrona de la capella, tota vegada que aquell lloc era de la seva propietat.

Sobre la supplicacio en dies passats presentada per mº Pere Mir prevere sobre la terra que demane li sia stablida per la capella de Na. Sra. de Lorito sobre la font de les Morisques segons en dita supplicació largament se conté. Ffonch determenat que sia remès als mag(nifi)chs senyors de Consols ab tal pacte empero que la Ciutat sia patrona de dita capella puys la terra ahont se ediffique és de la Ciutat y no en altre manera se pugue stablir.

Alguns propietaris veïns varen voler aprofitar-se de la situació, tota vegada que les terres pujaven de valor, i començaren a al·legar drets sobre el lloc i els seus accessos. Tot aixó va endarrerir la construcció de la capella fins el 1553.

Aquesta primera capella va ser construïda seguin les línies generals de la italiana Santa Casa de Loreto, i la imatge de la Verge va ser portada per Mir d'aquell indret. L'ermita va quedar a càrrec de ermitans, els noms del quals consten als registres del Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El primer que trobem es un tal Buada, pagés, seguit de Miquel Basseda, paleta, etc.

La devoció a la Mare de Deu de Loreto va anar creixen i foren moltes les processons quès feren a aquest santuari en rogatives, quasi sempre per demanar pluja.

El 1740, essent arquebisbe Pere de Copons i de Copons, l'ermita passa a ser propietat de la Mitra, i aixó porta una època d'esplendor. El 1779 l'arquebisbe Joaquim Santiyan i Valdivieso pren possessió de la Mitra i en una visita al Santuari, queda tan captivat pel lloc que decideix fer construir-se una residencia que al desembre de 178o ja estava enllestida. Tot aixó fou destruït el 1823 per l'exercit dels Cent Mil Fills de Sant Lluis, enviat per la Santa Aliança per restaurar la monarquía absoluta de Ferran VII.

L'any 1904 per part d'alguns membres de la "Congregación Universal de la Casa Santa de Loreto", sorgí la idea de reedificar l'ermita i tot i que el arquitecte Josep Mª Pujol va completar disseny i plànols corresponents, així com que anava creixent la recaptació de fons per dur-la a terme, la cosa no va arribar a bon terme, no quedant clar el motiu de la seva suspensió ni el destí dels cabdals arreplegats.

Ja al 1954 el "Centro de Graduados de Hombres de Acción Católica" pren la decisió de adquirir els terreny on estava edificada l'antiga ermita, tota vegada que la muntanya de Loreto havia passat a ser de propietat estatal. Treta a subhast, va ser adjudicada a D. Josep Adserá, president del Centro de Graduados, el qual la va cedir a favor de l'Arquebisbat.

El projecte de l'ermita va ser realitzat per l'arquitecte D. Joan Zaragona Albi i donat que la Verge de Loreto es la patrona de l'Aviació, simula un hangar i la torre un far de guía per els avions. El 5 de maig de 1957 es va fer solemnement la benedicció i col·locació de la primera pedra i va ver beneïda el 1964. Anys més tard s'aplegà al seu voltant una comunitat dels Pares Rogacionistes.

Monument per el Trentenari del Santuari del Llorito

Per commemorar els trenta anys de l'actual edifici, l'onze de desembre de 1994 s'organitzaren diversos actes que tingueren com a eix central la col·locació d'un monument regalat per la base aèria de Reus al santuari, on hi figuren, com elements emblemàtics, la roda d'un avió i una hèlice.

Vegeu també

Referències i fonts

Tarragona: escultures, làpides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona  : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.

  • Sánchez Real, José. La ermita de Nuestra Señora de Loreto de Tarragona, 1ª ed., 1957.

Autors i contribuents - Bhmt (Usuari), Eutyches (Usuari)