Sant Pere i Sant Pau
De TarracoWiki
| Sant Pere I Sant Pau | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||
Contingut |
El Barri
Els seus orígens es remunten als anys 60 quan el barri va començar com una petita urbanització. Actualment, és el segon barri més gran de la ciutat i l'any 2007 ja tenia una població de 15.149 habitants.
Sant Pere i Sant Pau, destaca a l'esport de la província pel seu equip masculí de Voleibol i una colla castellera pròpia.
Associació de Veïns
El dia 8 de març de 1991 es van reunir 10 persones al local de l’edifici Paraguay B, baixos 2-3.
L’objectiu de la reunió va ser constituir una associació de caràcter civil, sense ànim de lucre amb personalitat jurídica i amb plena capacitat d’obrar per si sola, sent la seva finalitat fomentar la convivència a l’entorn urbà i rural per mitjà d’activitats: cíviques, culturals, formatives, recreatives, de condicions sanitàries i de medi ambient; tot això amb dret d’associació segons articles de la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
En aquesta reunió es va constituir l’associació denominada “LA UNIÓ, Asociación de Propietarios y Vecinos de la Zona Norte”. El domicili social es va establir a l’edifici Paraguay B, baixos 2-3 de Sant Pere i Sant Pau. Es van aprovar els estatuts de l’associació i també es va elegir la primera junta directiva constituïda per: President Francisco Morales de Mingo; Vice-president José Cordón Benavidez; Secretari Vicente Agustín Peña Gámez; Tresorer Ramón Francisco Sabaté Ferrús; Vocals Teresa Porqueras Monguió, Angel Menchero Vargas, Francisco Moscoso González, Juan Pérez Melgarejo, José Luis Bustos Trujillo, Manuel López Rodríguez.
La sol·licitud d’inscripció al registre d’entitats es va fer al juliol de l’any 1991 amb 412 socis inicials.
Monuments de Sant Pere i Sant Pau
Generalment, als barris de la rodalia de les ciutats s'hi aixequen ben pocs monuments. Són comunitats relativament noves i amb una població de procedència molt diversa, i això no propicia ni l'erecció de monuments, com a referents històrics, ni tampoc la col·locació d'escultures, com a signe d'identitat.
Sant Pere i Sant Pau destacà, al llarg dels anys setanta, per voler impulsar un urbanisme menys desordenat del que es feia aleshores i, en aquest sentit, marcà unes pautes que després desenvoluparen els altres barris de Tarragona.
La Cooperativa que al principi gestionava els habitatges de la zona, fou la promotora també, dels seus monuments. El primer es va dedicar a la Sardana i s'inaugurà el 29 de juny de 1973. Aquells dies se celebraven per segona vegada les festes patronals del barri, i el monument, situat entre la torre de Sant Pere i la torre de Sant Pau, constituí un dels seus primers signes d'identitat. L'arquitecte reusenc Josep Piqué Iserte dissenyà uns perfils de dansaires fets sobre planxes de ferro retallades i, com diu la dedicatòria, representà un homenatge a la cooperació, per deferència dels arquitectes i aparelladors de la Ciutat Cooperativa. L'obra es va retirar a finals d'octubre de l'any 2000, molt deteriorada pel pas del temps i la qualitat del material, i es plantejà substituir-la per una rèplica.
Aquell mateix 29 de juny de 1973, també es va inaugurar un petit monòlit, davant de la torre de Santiago, en memòria de Manuel Allón Padilla, un obrer de la construcció mort en accident de treball al barri, dos anys abans.
El 1976, amb motiu d'una reunió de cooperativistes europeus, es col·locà a prop del bloc Europa, una obra de grans dimensions, obra de l'escultor Ramon Ferran i Pagès, i fosa en bronze al taller de foneria Ginfer de Reus, amb una enorme inscripció que diu:"A Carlos de / Gante Rey / de las Españas / y emperador / de Occidente". A la banda esquerra hi ha un alt relleu, amb el cap de l'emperador mirant altiu cap al cel, i a sobre seu, l'àliga imperial.
Més directament relacionat amb el cooperativisme és el que s’inaugurà el 26 de juny de 1978, coincidint amb el lliurament de la IV promoció d'habitatges, a la plaça de la Cooperació, davant del bloc Equador: un monument dedicat a Antoni Fabra i Ribas (1879-1958), un dels creadors de la primera Federació de Cooperatives de l'Estat espanyol. Fabra havia format part activa en les protestes contra la guerra del Marroc (1909) i durant un dels seus forçats exilis a França es relacionà amb dirigents socialistes, sindicalistes i cooperativistes europeus, i fou redactor de L’Humanité. Durant la Segona República espanyola fou diputat i tingué diversos càrrecs governalmentals, a més a més d’actuar com a conseller de Largo Caballero. Exiliat altre cop el 1939, fundà cooperatives a Colòmbia i altres països de l’Amèrica del Sud. Tornà a Catalunya als anys cinquanta. El monument consisteix en una gran pedra en forma de mola, a la qual s'hi adherí una gran làpida de bronze, obra també de Ramon Ferran, on hi ha un relleu amb el rostre de l'homenatjat i la dedicatòria.
Referències i fonts
- Tarragona: escultures, làpides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.
Enllaços externs
Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau
Institut Sant Pere i Sant Pau
Webcam de Sant Pere i Sant Pau
Ràdio Sant Pere i Sant Pau, la Ràdio del Barri
Associació de Veïns La Unió de Sant Pere i Sant Pau
Autors i contribuents - Andorra8c (Usuari), Bhmt (Usuari), Brayhan (Usuari), Ferila (Usuari), RaulETISurv (Usuari)
