Sant MagÃ
De TarracoWiki
Sant Magà fou un eremita de Tarragona del segle III, martiritzat pels romans a començament del segle IV. Canonitzat, és el sant patró de la ciutat de Tarragona.
Contingut |
Vida i llegendes
Sant Magà va ser un ermità del segle III, nascut a Tarragona (o, segons algunes tradicions, a Borgonya, on havia estat el fill d'una noble casa). Retirat a una cova del Brufagany (al terme de Santa Perpètua de Gaià , fora de la comarca de l'Anoia, i al punt de terme veà de Bellprat), va fer-hi vida eremÃtica durant trenta anys. En arribar el prefecte Dacià a Tarragona, va iniciar la persecució dels cristians, d'acord amb l'edicte de l'emperador Maximià .
Dacià , veient que les prèdiques i miracles de Magà convertien molta gent al cristianisme, el féu anar a buscar a l'objecte de fer-li abjurar de la seva religió; en no assolir-ho, el feu empresonar. Aureli Capmany n'explica una de les llegendes que seguiren llavors[1]:
| « | Volgué castigar Déu al causant d'aquest procedir contra el seu servent i va fer que el dimoni es possessionés del cos de la seva filla. Com fos que tots el remeis que li aplicaven no guarien el seu mal i fins el dimoni deia que no l'abandonaria si Magà no ho manava, varen treure'l de la presó i el feren comparèixer a presencia de la malalta, la qual guarà tot seguit. Ella agraïda, demanà al seu pare que deixes Magà en llibertat, però en contra de tal demanda el féu tancar en altra presó més dura que la primera, on romangué fins que varen aparèixer uns à ngels que obriren les portes i trencaren les cadenes que li havien posat. MagÃ, quan es veié lliure, s'escapà de Tarragona, i sortà pel portal de la muralla anomenat del "Carro", i tornà a la seva cova.
En saber que havia fugit, sortiren a buscar-lo amb l'ordre donada als seus perseguidors que allà on el trobessin fos degollat. I succeà que els que sortien de Tarragona per aquell mateix portal om Magà havia passat, es tornaven cecs o morien, i els que passaren per altres portals pogueren arribar a la cova. El tragueren d'allà arrossegant-lo i pegant-li amb tanta de crueltat, que li rajava sang de tot el seu cos. Trobant-se els que el martiritzaven cansats i assedegats, li demanaren aigua, i li prometeren que si els en proporcionava el deixarien en llibertat; i llavors el pietós Sant MagÃ, oblidant les injúries rebudes, pegà tres cops amb son gaiato a la roca viva i féu sortir tres fonts que rajaven una aigua dolça i agradable. Els perseguidors es feren passar la set i quedaren adormits, mentre que Magà se'n tornava altre vegada a la cova a continuar les seves oracions. En despertar-se, veient que el sant havia marxat, tornaren a la cova a agafar-lo i el varen matar; i en l'indret on fou degollat es construà temps després, una capella. Recordant que aquella aigua era tan bona, tothom anava a beure d'aquella font, però trobaren que llavors s'havia tornat desagradable i fins inútil per a cuinar i netejar; si bé conservava la virtut que qui en bevia guaria de malalties, si en fer-ho invocava la protecció del mà rtir de la Brufaganya. | » |
La mort se situa entre l'any 296 i el 306. Al lloc del martiri es va aixecar l'actual Santuari de Sant Magà de Brufaganya.
L'aigua de Sant MagÃ
A banda de les virtuts atribuïdes per la tradició a l'aigua de les fonts que feu brollar el sant, aquesta aigua té un paper important durant les festes de Sant Magà a Tarragona, quan des de les fonts del Brufaganya es porten bótes d'aigua a la ciutat de Tarragona, en carros. El seguici popular, format per gegants, nans, grallers i la Guà rdia Urbana muntada a cavall, rep els carruatges i els condueix fins a la plaça de la Font, on l'aigua és beneïda i portada a l'Arc de Sant Llorenç, on els tarragonins poden veure-la o comprar.
La processó de Sant Magà de Tarragona
Es té constà ncia documental de la processó de Sant Magà recorrent els carrers de la ciutat antiga de Tarragona des de l'any 1847. Aquesta processó sempre havia estat molt més senzilla que la de la festa gran de Santa Tecla, perquè no sortien tants elements locals, per la qual cosa l'Administració de la capella s'esforçava en portar grups festius convidats d'altres procedències. El 1997, coincidint amb els 150 anys de la processó, l'Ajuntament i l'Administració decidiren reemprendre el costum, que ha donar molt lluïment durant aquests anys fins al 2008. El 2009 l'Ajuntament ha decidit interrompre novament el costum.
Referències i fonts
- ↑ A. Capmany. Costums i tradicions de Catalunya. "Sant MagÃ"
Vegeu també
Autors i contribuents - Andorra8c (Usuari), Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Telecentres (Expert)
