Salvador Martorell
De TarracoWiki
| Salvador Martorell Ollé | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Contingut |
Biografia
Salvador Martorell Ollé (1895-1968) va néixer el 2 de febrer de 1895 a la Canonja, al carrer de la Vila (avui carrer de Bisbe Borrà s), número 5, davant mateix de l'església.
Era un persona de gran sensibilitat i aficionada al ciclisme i al violÃ, i com que era tan aficionat a la música, el primer assaig escultòric que va fer va ser el bust de Beethoven.

Inicia el seu aprenentatge d'escultor en el taller Arana i Bru, a Tarragona.
Es trasllada a Barcelona i el 1914 ingressa a l'Escola de Belles Arts. El 1917 va celebrar la seva primera exposició a les Galeries Laietanes a Barcelona, i a Tarragona, l'octubre del mateix any; va ser becat per la Diputació de Tarragona per ampliar els seus estudis a Espanya i França. A ParÃs guanya, el 1925, la Medalla d'Or de l'Exposició d'Arts Decoratives, i el 1929, la Medalla d'Or de l'Exposició Internacional de Barcelona.
Va ser professor, el 1932, de l'Escola d'Art de Tarragona.
El seu art no s'aparta de les normes clà ssiques. És una barreja de cà nons grecs i romans, amb lÃnies discretes de moderada sensualitat.
Salvador Martorell va morir el 13 de maig de 1925 a Tarragona.
Les escultures que podem veure a Tarragona
- Monument a Mercuri ubicat a la Plaça dels Carros de Tarragona en un dels principals accessos al port marÃtim de Tarragona
- L'està tua de Sant Pau a la Plaça Cronista Sessé i Pla de Palau
- El Sant Crist de la Sang
- Bustos de retrats femenins
- Està tua de Sant Pau
LÃ pides
L'any 1951 la ciutat de Roma va ofrenar a Tarragona uns plançons de llorer trasplantats del Capitoli. Vuit anys després, s'encarregà a Salvador Martorell esculpir una là pida de marbre, com a record d'aquell fet, que es col·locà més endavant al passeig Arqueològic, a la vora de la Torre de l'Arquebisbe. El text en llatà de la là pida, inspirat en l'epigrafia romana que hi ha a Tarragona, és aquest:
| « | HANC LAVRVM
RADICITVS E CAPITOLIO TRADVCTAM VRBS ROMA INSIGNIS TARRACONENSI FILIAE DEDIT PVLCHRO QVAE NOMINE AC GESTIS FAMAM SEMPER MATRIS EXORNAVIT A MCMLI | » |
Que significa:
| « | aquest llorer, portat amb arrel des del Capitoli, el donà la insigne ciutat de Roma a la seva filla Tarragona que, pel seu egregi nom i pels seus fets, exaltà sempre la fama de la mare. Any 1951. | » |
El 1962, en construir-se un pont nou sobre el FrancolÃ, es va aixecar un pedestal de sis metres i mig d'altura, i al costat que dona a l'avinguda de Roma, se li encarregà a Salvador Martorell gravar una là pida amb aquesta llarga inscripció:
| « | Aquà fué el puente
que hace dos mil años tendió Roma para la VÃa Augusta. También aquà la Ciudad de Tarragona construyó otro cuyas son estas piedras. El que ahora huellas se terminó el último dÃa del año 1961. Los Servicios de Carre- teras del Ministerio de Obras Públicas de- dican este recuerdo a cuantos les han precedido abriendo caminos y salvando cauces, para acercar a los pueblos y herma- nar a los hombres. | » |
A sobre, hi col·locaren una altra là pida, datada al 1587 i gairebé il·legible, que recordava l’antic pont medieval que, finalment, se l’emportà l’aiguat de Santa Tecla del 1870. A capdamunt de tot hi afegiren un escut de Tarragona de l’any 1628. A l'altra cara del pedestal, Martorell hi va esculpir l'emblema d'Obres Públiques. Com a darrer detall, cal esmentar que es va pulir un dels carreus del pedestal i s’hi van gravar els noms dels enginyers Ramon Vidal i Joan Llansó.
Referències i fonts
- Museu d'Art Modern de Tarragona
- Reial Germandat de Jesús Natzarè de Tarragona
- PÃ gina web de La Canonja
- Escultura Urbana
- Tarragona: escultures, là pides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.
Enllaços externs
Autors i contribuents - Bhmt (Usuari), Institut Collblanc (Usuari), Rvm (Expert)


