Roger de Llúria
De TarracoWiki
Contingut |
El Personatge
| Roger de Llúria | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||
Els Llúria (o Lloria) eren un llinatge d'origen calabrès, probablement de la localitat de Lauria. Roger de Llúria va néixer a Scalea (Calà bria) vers el 1250, i arribà a terres catalanes el 1262, acompanyant la seva mare, que era dida i dama de Constança de SicÃlia. El motiu del viatge fou el casament de Constança amb el fill de Jaume I, el futur rei Pere II.
L'any 1270 el rei Jaume feu donació a Roger de Llúria de la vall de Seta, a la comarca valenciana del Comtat, i sis anys més tard el nomenà alcaid de Cocentaina i li encarregà el repoblament del lloc. El 1283 Pere II el Gran el nomenà almirall de la flota catalana, i com a tal, s'enfrontà victoriosament amb la flota de la cort dels Anjou, als napolitans i als tunisencs. Tal vegada la victòria amb més ressonà ncia fou la que obtingué contra els francesos a les illes Formigues i al coll de Panissars (1285). La Mediterrà nia occidental fou durant anys, el principal escenari de les seves accions victorioses, tot i que lluità també a les illes gregues durant el regnat de Jaume II. Morà a València, el 1305, i està soterrat a Santes Creus, als peus del sepulcre de Pere el Gran, a qui havia servit amb fervor.
El monument
El monument que Tarragona va dedicar a Roger de Llúria i que es troba a l'extrem oriental de la Rambla Nova és, per la seva concepció, la seva grandà ria, i l'impacte que ha exercit a l'espai urbà , el més destacat de la ciutat. L'autor de l'escultura, Fèlix Ferrer i Galceran, fou un gran professional que havia ampliat la seva formació artÃstica a ParÃs i a Roma.
EstilÃsticament, l'està tua presenta molts dels trets caracterÃstics del romanticisme tardà , entre els quals es troba la idealització de personatges històrics. Com a tema, pren una de les figures emblemà tiques de la Catalunya medieval: la d'un guerrer professional que aconseguà importants èxits per al seus reis i al que, sis segles després, la necessitat del paÃs, de retrobar-se amb la seva identitat, el va elevar a la categoria d'heroi. En quant a l'execució artÃstica, Fèlix Ferrer aconseguà plasmar la suposada força fÃsica i temperamental del personatge, imprimint al mateix temps un realisme que queda reflectit en diversos detalls de l'obra.
Història del monument
La història del monument comença el 1883. L'escultor havia acabat els seus estudis a Roma, becat per la Diputació de Tarragona, i com a justificació de l'ajut econòmic que havia rebut, se li encomanà la realització d'una està tua dedicada a Roger de Llúria, deixant-li al seu criteri la lÃnia estètica que havia de tenir. Segons citen els diaris de sessions de la Diputació, inicialment havia d'anar col·locada al primer replà de l'escala principal del Palau Municipal (aleshores compartit amb la Diputació), però després es proposà fer-li un pedestal digne i ubicar-la al començament de l'aleshores Rambla de Sant Joan -avui Rambla Nova- de cara al mar.
L'abril del 1886 la Diputació va cedir l'està tua a l'Ajuntament, que es comprometé a la construcció del pedestal, tasca que s'encarregà a l'arquitecte municipal Ramon Salas i Ricomà i al contractista d'obres Josep M. Rossell. Dos anys després encara es proposava col·locar-la a l'escalinata de l'Ajuntament, però tothom s'adonava que la seva envergadura exigia un lloc més ampli.
Durant l'estada de Ferrer a Roma, la Diputació li va encomanar fer fondre l’escultura en bronze, però quan finalment aquesta arribà a Tarragona procedent de Civitavecchia, ni tant sols quedaven diners per pagar les despeses del vaixell que l'havia transportat. L'afer s'arreglà grà cies a la donació de dos diputats que renunciaren al seu sou durant dos mesos.
Superades totes les dificultats, es va col·locar la primera pedra del monument el 19 d'agost de 1889, amb gran solemnitat, participant als actes fins i tot un vaixell de la Marina de Guerra, que llençà les tradicionals salves d'ordenança.
Al pedestal s'emprà pedra llisós del Llorito en el basament i altres parts importants, i floresta de Vimbodà i del Llorito, per a la resta. Del treball del pedestal destaquen les à ncores amb les cadenes i els escuts dels Llúria i de Tarragona, tot i que al projecte original figurava que aquest segon havia de ser el de Catalunya. Ferrer va fer també uns relleus representant al rei Pere II i un combat naval, però no es col·locaren fins el 1890.
El 23 de desembre de 1889 es posà l'escultura de Roger de Llúria sobre el pedestal. Fins al darrer moment hi hagueren propostes de col·locar-la mirant el mar, però això hagués ocasionat que "donés l'esquena a Tarragona". Aquesta qüestió es tornà a plantejar al llarg dels anys, i fins i tot l'agost de 1955 l'Ajuntament demanà informes sobre la possibilitat de girar-la.
El 15 d'octubre de 1985 retiraren l'està tua per restaurar-la a la Foneria ArtÃstica Ginfer de Reus, i el 13 de desembre següent tornà a ocupar el seu lloc. El 1989, amb motiu del centenari de la seva inauguració, es va col·locar una bastida envoltant el monument, per tal de permetre contemplar la figura de l’almirall de ben a prop.
Al principi, el monument dedicat a Roger de Llúria va ocasionar una gran polèmica sobre la seva ubicació, principalment per causa de la seva grandà ria, però al llarg dels anys ha esdevingut un dels sÃmbols de la ciutat. Com a tal, també ha estat utilitzat en defensa de diversos actes reivindicatius (col·locació de banderes catalanes en èpoques de repressió, encadenament d'objectors de consciència…) i fins i tot de manifestacions de to festiu (victòries del Barça...)
Referències i fonts
- Tarragona: escultures, là pides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.
Enllaços externs
Vegeu també
Autors i contribuents - Bhmt (Usuari), Telecentres2 (Usuari)
