Quinta de Sant Rafael
De TarracoWiki
| Quinta de Sant Rafael | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||
Contingut |
La famÃlia
Rafael Puig i Valls
Rafael Puig i Valls nasqué al carrer Major, en una casa pairal coneguda amb el nom de casa del Baró de March. Va ser un gran enginyer forestal tarragonà que treballà per Mà laga, Lleida i Barcelona, fins que, per motius de salut, va haver de demanar la jubilació.
El 1884 va formar part d'una delegació per constituir un moviment que controlés la tala dels boscos i que en vetllés la conservació i la recuperació.
El 1893 va ser comissari de la indústria de la secció espanyola a l'Exposició Universal de Chicago.
Després d’això, va seguir amb la seva gran passió, la flora. Aixà doncs, instaurà , tant a Catalunya com a la resta de la PenÃnsula, la Festa de l’Arbre, que fins i tot arribà a França.
El 1900 va ser director d’Indústries de la Comissaria de l'Exposició Universal de ParÃs i, més tard, president d'honor del Congrés Fluvial Internacional de Tolosa (França).
Marià Puig i Valls
Germà de Rafael. Va ser diputat provincial durant deu anys i diputat a les Corts. Tenia una gran devoció a la seva ciutat natal, Tarragona (4 d’agost de 1843), tot i que vivia a Barcelona. Però com a prova d’aquest amor va fer obsequis a edificis de la ciutat, com ara la construcció de l'altar major de la parròquia de Sant MartÃ.
Disposaven d'un nombre elevat de finques a Tarragona, entre les quals destaquen la de la muntanya de l'Oliva i el mas dels Arcs, aquest últim situat a prop del Pont del Diable. Van crear un espai forestal que incloïa itineraris on s’indicava, amb una clara voluntat pedagògica, el nom de cada espècie vegetal. Es conserven rajoles de cerà mica en què es reflecteix el seu amor per la cultura. Es conserva una creu que va aixecar en honor a les vÃctimes del setge de 1811, anomenada de l'Àngel o de les Ferreres, amb elements d’estil gòtic, tot i que va ser reformada al segle XX per l'arquitecte Juli Maria Fossas.
Descendents
Aquesta magnÃfica finca dels Puig i Valls la constituïen diversos masos. L'any 1926 Marià , poc després de la mort del seu germà , la fragmentà : ven el mas del Pastor a la famÃlia reusenca dels Font de Rubinat. Amb el pas dels anys, la propietat ha passat per diferents titularitats. Actualment és propietat de l'Ajuntament de Tarragona.
Projectes
Durant molt de temps s'han realitzat diversos projectes per adequar la casa, encara que cap d'ells ha arribat a realitzar-se. L'any 1997 un grup d'adolescents va provocar un incendi que va cremar tota la part alta de la casa. L'Ajuntament de Tarragona ha ofert en concurs la casa en múltiples ocasions.
Arquitectura
Història
El 31 de desembre del 1911 se signà el contracte de la construcció a Barcelona, van encarregar el projecte a l'arquitecte Juli M. Fossas i les obres les va executar Pau Armengol. El pressupost fou de vint mil pessetes. L'obra s'acabà a finals de l’any següent, segons es desprèn del text que hi havia a l'entrada de la hisenda, que diu literalment: Esta Quinta fue proyectada por Don Julio M. Fossas. Es asilo de pájaros, paraÃso de flores y árboles, y tranquilo hogar de sus moradores. Marià i Rafael Puig i Valls.
Sembla que fou Marià qui la féu aixecar amb el seu pressupost, perquè fos la residència del seu germà a qui tant s'estimava. Rafael, molt disminuït i angoixat per l’arteriosclerosi, hi va passar els darrers anys de la seva vida, i al cap de pocs anys morà (5 de gener del 1920).
Estil
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plà stiques on es mostra amb ple sentit.
Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista, podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.
Estructura
La casa té dues plantes, la planta baixa i el primer pis. De la façana sobresurt un cos central amb una escaleta d’accés a la porta principal. Enormes finestrals, a banda i banda, s’emmotllen al portal d’entrada, que suporta el balcó principal.
Annexa a l'habitatge, avança una torre poligonal que proporciona un pis més i un mirador en la part superior. Aquesta torre rebia llum a través de petits òculs encerclats per elements escultòrics.
La construcció
Arquitecte
Juli M. Fossas MartÃnez neix a Barcelona l'any 1868 i mor en la mateixa ciutat el 1945. Fill del també arquitecte Modest Fossas. Obté el tÃtol d'arquitecte l'any 1890.
Va estar com ajudant de l'oficina facultativa d'urbanització i obres de l'Ajuntament de Barcelona, arquitecte en cap de la secció tècnica del foment de la propietat i del crèdit immobiliari, arquitecte de la cooperativa de periodistes per la construcció de cases barates i arquitecte auxiliar de la Societat de Seguros Mutuos contra Incendios, aixà com també el d'arquitecte municipal de Malgrat , Masnou i Arenys de Mar.
Constructor
El constructor fou Pau Armengol, encara que no tenim gaire informació sobre ell.
El parc
Envoltada per un jardà compost de diverses espècies vegetals, amb cartells que indicaven els noms de la diversitat de plantes, recordava els jardins romà ntics anglesos. L'espai parteix d'unes magnÃfiques condicions ambientals, amb petits alzinars, margallons, plataners i lledoners.
Totes aquestes magnÃfiques peces naturals condicionen un bell escenari amb una voluntat de fons pedagògic al llarg de diversos recorreguts, el contingut dels quals és una invocació contÃnua a l'amor a la natura, als arbres i als ocells, des d’un sentiment pregonament religiós.
Avui dia només podem trobar dos dels arbres plantats pels germans Puig i Valls: el plataner i el lledoner que hi ha a la vora de la casa.
Referències i fonts
- Hemeroteca ciutat de Tarragona.
Enllaços externs
Vegeu també
Autors i contribuents - Rvm (Expert), Telecentres (Expert), Vidal i Barraquer (Usuari)
