Pretori
De TarracoWiki
| El Pretori | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Residència dels pretors romans i de senyors i reis medievals.
Contingut |
Història
El Pretori ha estat, i és, un dels edificis més emblemà tics de Tarragona. La seva vida es perllonga des d'uns segles després de la fundació de la ciutat, el 218 aC fins els nostres dies.
En el nivell inferior de l'actual torre es poden observar, parcialment emmascarades pels murs posteriors, les restes d'una porta i un mur de carreus pertanyent a un destacat edifici del segle I aC.
En origen, la torre del Pretori, fou com ja s'ha esmentat anteriorment, una gran torre lateral amb escales que tenia com a missió connectar els diferents nivells del conjunt monumental format pel circ, la plaça de la representació i el recinte de culte.
El Pretori o Castell del rei conserva, encara, l'estructura de la torre o caixa d'escales d'accés al Fòrum i fou bastida entorn el 73 dC.
Una torre bessona a la del Pretori subsisteix a la Plaça del Pallol, a l'Antiga Audiència i és coincident amb ella tant en estructura com en ús.
Segons narren antics escrits, en els soterranis de la torre del Pretori, va ser martiritzat el prÃncep Sant Hermenegild, fill del rei Leovigild, l'any 585.
Segles més tard, amb la restauració de la ciutat el 1129, la torre fou adequada com a residència d'un dels senyors de la ciutat: el normand Robert Bordet, el qual va esdevenir prÃncep de Tarragona.
El castell surt citat en diversos texts dels segles XII i XIII. Els continuats conflictes jurisdiccionals entre Robert Bordet i l'arquebisbe, l'altre senyor de la ciutat, van conduir l'any 1171 a l'assassinat d'aquest darrer i a la fugida de Tarragona de la famÃlia normanda, la qual es va haver de refugiar a Mallorca.
A partir d'aquest moment l'edifici va passar a mans del comte de Barcelona, i va ésser la residència permanent del veguer reial.
L'any 1281, durant el regnat de Pere II el gran, l'edifici fou assaltat i destruït per pagesos procedents d'alguns pobles del Camp, els quals s'havien revoltat contra el veguer per les dures imposicions a les que els sotmetia.
Al Castell de Rei o Torre del Pretori, s'hi allotjaren durant curtes estades de temps alguns membres de la reialesa. És el cas de Blanca d'Anjou, la muller de Jaume II (1310), o el propi rei (1306) el qual va portar a terme tota una sèrie d'importants obres d'adequació.
Pere III, el Cerimoniós, anys més tard, va reformar significativament el palau amb la construcció d'un nou pis, la sala gòtica. La seva situació privilegiada va convertir-lo en un punt clau de vigilà ncia contra la pirateria. El 1399 l'edifici va esdevenir presó, paper que tornaria a desenvolupar uns segles més tard.
El castell va deixar de ser residència reial al segle XV. Al 1413 es va convertir en l'oficina del procurador reial i, a poc a poc, va anar adquirint funcions clarament militars, com a dipòsit de material bèl.lic. Anys més tard, a la torre hi va estar aquarterat un regiment d'espingarders francesos, els quals hi van romandre fins al 1462. Al segle XVII, l'edifici va prendre la denominació de Quarter del rei, i al segle XVIII, la de Quarter de Pilats. Al 1698 es documenta en ell la seu d'un regiment de navarresos. Entorn al 1721 va allotjar el regiment de Sevilla número 36 i fins el 1809 un regiment suÃs.
Durant la Guerra del Francès, l'edifici, com tota la ciutat, fou ocupat per tropes napoleòniques, les quals van destruir-lo parcialment durant la seva fugida l'any 1813. Des de mitjans del segle XIX l'edifici va servir com a Presó provincial, funció que va mantenir fins el 1953.
A partir d'aquest moment va començar un procés d'adequació museogrà fica, esdevenint, l'any 1971, un annex al Museu Arqueològic. A partir del 1986 la torre va passar a dependre del Museu d'Història de Tarragona.
 Obres al Pretori |
 Vistes des de l'interior del museu |
El pretori i el món escolar
La decisió va ésser per aquesta torre per tractar-se d'un monument implicat plenament en molts aspectes de la història de la ciutat de Tarragona, des de la seva construcció al 73dC fins els nostres dies, per la seva bellesa estètica i perquè oferia la possibilitat de realitzar moltes i variades activitats al seu entorn.
L'objectiu principal plantejat en aquesta projecte era integrar curricularment l'entorn patrimonial local, concretat en aquest monument: la Torre del Pretori, amb la finalitat de participar en l'afavoriment d'una nova presa de consciència dels joves envers el seu patrimoni i adquirir compromÃs amb la ciutat de Tarragona i en la conservació i difusió de la nostra riquesa patrimonial.
Auca del Pretori
Auca històrica del procés d'adopció del Pretori:
A partir del text de la història de l'edifici que van treballar els alumnes a classe de ciències socials, el professor de català Josep Maria Calbet i Casanyas va crear 48 rodolins en els que, a més dels fets més remarcables de la història de l'edifici, també s'explica el procés de l'adopció i les activitats que es van anar realitzant.
"El pretori. Auca històrica de l'adopció de l'institut Sant Salvador"
1. Tarragona té capitalitat
és patrimoni de la humanitat
2. Promou l'ajuntament
l'adopció d'un monument
3. L'ajuntament tarragonÃ
a moltes escoles reunÃ
4. Els centres l'hauran d'adoptar
cadascú un monument triarÃ
5. L'institut de Sant Salvador
s'acull al projecte innovador
6. La vella TÃ rraco imperial
bé es mereix un gest lleial
7. Adoptem el Pretori
edifici ben notori
8. Aquest edifici ve de lluny
en la història s'esmuny
9. TÃ rraco es constitueix
i prompte la torre ja existeix
10. Edificació romana
de l'època vespasiana
11. Primer calaix d'escales amb decòrum
del circ a unes galeries del fòrum
12. La torre es féu més gran
fou residència d'un normand
13. En Robert Bordet hi estigué
PrÃncep de Tarragona esdevingué
14. Quan la famÃlia normand fugÃ
el comte de Barcelona l'assolÃ
15. L'arquebisbe fou assassinat
lluiten els dos senyors de la ciutat
16. A mans del Comte passarÃ
i el veguer reial la utilitzarÃ
17. Tindrà nova ocupació usual
oficina del procurador reial
18. Pere II el Gran regnava
la torre es destrossava
19. Quan uns pagesos del Camp
l'atacaren com un llamp
20. El veguer els dava malefici
assalten i destrueixen l'edifici
21. Més tard fou règia residència
Blanca i Joan hi fan presència
22. Pere III el Cerimoniós fa nou pis
la sala gòtica és tot un encÃs!
23. Fou torre de vigilà ncia
i aixà pren importà ncia
24. Més tard es converteix en presó
per a les culpes ser redempció
25. Una nova ocupació usual
oficina del procurador reial
26. Del material bèl·lic serà dipòsit
per a l'edifici tot un despropòsit
27. Els regiments militars
hi tindran llurs llars
28. Sevillans i navarresos,
suïssos i francesos
29. Espingarders hi seran
i moltes pedres llançaran
30. Serà presó provisional
d'aquest món terrenal
31. Quarter del Rei, al segle dissetè
Quarter de Pilats, al divuitè
32. 1971, l'indret esdevindrà seu
i serà annex del bell museu
33. Patrimoni de la Humanitat
per tothom serà admirat
34. El Pretori està ben acompanyat
d'un entorn urbà recuperat
35. Penetra a la nostra vida
d'una forma ben ardida
36. Tots l'hem anat coneixent
de manera ben escaient
37. Inventant cal·ligrames
fem veritables trames
38. Recuperem històries i llegendes
de presos i senyors fatxendes
39. A tecnologia, una maqueta
amb paciència i molta maneta
40. A les aules d'història investiguem
l'evolució de l'edifici i el valorem
41. La visita a la Torre és obligada
la il·lustrem de forma esmerçada
42. Una auca es confecciona
de la tasca que ens emociona
43. Les matemà tiques s'han practicat
mides, xifres... i tot ben mesurat
44. A la rà dio hi té cabuda
tota aquesta moguda
45. El Pretori era la portada
de la nostra revista estimada
46. Tot el treball de l'adopció
es mostrarà en una exposició
47. Tota la Comunitat al Pretori
celebrem un gran dedicatori
48. Desitgem que aquesta adopció
a tot porti més estimació
Enllaços externs
- Torre del Pretori a la web de Pobles de Catalunya
- Castell de Tarragona a la web Castells de Lleida
- Vista panorà mica del Pretori
- NotÃcia a Vilaweb - El Punt Digital
- Article a la Revista Cambrils
- Ketari en Nirudia, fotografies de Tarragona
Autors i contribuents - Domish (Usuari), SES Sant Salvador (Usuari), Telecentres (Expert)
