Pont del Diable
De TarracoWiki
| El Pont del Diable Conjunt arqueològic de Tà rraco (Patrimoni UNESCO) | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Contingut |
Situació
El més conegut dels aqüeductes tarragonins és, sens dubte, l'anomenat "Pont del Diable", situat a la partida de les Ferreres, al costat del mas dels Arcs. S'hi pot accedir des de la carretera Nacional que va de Tarragona a Lleida, la qual cal deixar a uns tres quilòmetres de Tarragona, poc després de passar per sota del viaducte de l'autopista, deixem la carretera seguint un desviament a mà dreta que ens permet arribar en cotxe fins a l’aparcament, situat a l’entrada del parc que voreja el monument. Des de l'autopista, els viatgers procedents de Barcelona poden veure còmodament l'aqüeducte des d'un mirador que hi ha en una à rea de descans lateral, ben senyalada. També s'hi pot accedir, a peu, des dels barris de Sant Salvador o de Sant Pere i Sant Pau. També es pot arribar amb transport urbà , concretament amb la lÃnia 5.
Història
En època de la dominació romana Tà rraco era la capital de la ProvÃncia Citerior. L'emperador August li otorgà el tÃtol de Colonia Iulia Urbs Ttriumphalis Tarraco.
Una de les preocupacions dels romans, donada la importà ncia de Tà rraco, va ser la de construir una xarxa estable de subministrament d'aigua que en garantÃs un nivell adequat, i més tenint en compte que disposava d'un port al qual hi acudien molts vaixells a fer aiguada.
El Pont del Diable, també anomenat aqüeducte de Les Ferreres, formava part d'aquest conjunt de conduccions que abastien d'aigua l'antiga Tà rraco. No disposem de dades suficients fidedignes que ens permetin saber amb exactitud la data de construcció, tot i que és possible que fos durant el mandat de l'emperador August (63 aC a 14 dC), o a la primera meitat del segle I dC.
El monument és una petita part (això sÃ, la més espectacular) del traçat de l'aqüeducte que portava l'aigua del riu Francolà a Tarragona. Els estudiosos no sempre han estat d'acord amb aquesta afirmació. L'historiador Pons d'Icart, dubtava entre si portava aigua del riu Gaià , des del Pont d'Armentera, o bé si venia del riu Francolà i del Pont de Goi (situat prop de Valls camà de Montblanc). Tots els altres autors, fins a aquest segle, han pensat que formava part de la conducció d'aigües del Gaià . El 1908, un catedrà tic de psicologia de l'Institut de Tarragona, Martà Navarro, demostrà que l'aqüeducte en qüestió només podia haver portat l'aigua des del FrancolÃ. Els treballs més recents (sobretot des de la investigació directa de F. Sáenz, l'any 1972) han confirmat el veritable origen de l'aqüeducte.
El Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres és un dels aqüeductes construïts pels romans per dur aigua a l'antiga Tarraco. L'obra, realitzada durant el s. I aC., servia per conduir l'aigua des del riu Francolà a la ciutat i és un dels aqüeductes més ben conservats d'aquella època. Està construït a base de carreus molt ben escairats, units en sec, sense utilitzar morter per ajuntar-los. Té dos pisos d'arcades superposades amb 11 arcs al pis inferior i 25 al superior, amb una alçada total de 27 m. i una longitud de 217. El canal per on circulava l'aigua és a la part superior de la construcció i conserva restes del revestiment original i de les successives reparacions que ha sofert l'aqüeducte al llarg del temps, ja que va ser utilitzat fins a les darreries del s.XVIII.
Recorregut de l'aigua
Dels estudis que fins ara han estat publicats es desprèn que la conducció d'aigua s'iniciava a una cota de 92 metres sobre el nivell del mar. La captació de l'aigua del riu Francolà es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte, situat entre els pobles del Rourell i PuigdelfÃ, i seguia baixant més o menys paral·lelament al riu de forma sensiblement rectilÃnia fins a l'alçada del pont del Codony. Després el seu traçat era força irregular, resseguint les corbes de nivell i salvant el barranc dels Arcs mitjançant el "Pont del Diable". Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camà de l’Àngel fins a gairebé l'entrada a la ciutat, enllaçant amb les restes de canalització que encara es poden veure a tocar amb l'avinguda de Catalunya. Aquà l'aigua es recollia i depurava en un gran dipòsit (castellum aquae), després es distribuïa, a la zona residencial de Tà rraco, mitjançant una xarxa de canonades de plom.
Descripció del monument
El pont està construït a base de carreus (opus quadratum) encoixinats de pedra local, molt ben escairats, units en sec, sense utilitzar morter per ajuntar-los. Té uns 217 m de llarg, amb una alçada mà xima de 27m. Consta de dos pisos d'arcades superposades. La filada superior presenta vint-i-cinc arcs, i la inferior onze. Els arcs, on no s'han d'adaptar als desnivells del barranc, tenen una alçada de 5,70m i una amplada de llum de 6'30m. La distà ncia entre eixos és de gairebé vuit metres, amb un gruix de la volta d'1,86m. El canal per on circulava l'aigua és a la part superior de la construcció i conserva restes del revestiment original (opus signium) i de les successives restauracions que ha sofert l'aqüeducte al llarg del temps.
Obres de restauració actuals
Les actuals obres de recuperació del Pont del Diable han posat al descobert una antiga pedrera romana del segle I. Situada entre dos dels arcs de l'aqüeducte, els experts creuen que es va utilitzar per obtenir els primers materials d’aquesta construcció, que feia arribar aigua a la Tà rraco romana. A més de la pedrera, els treballs de restauració també han rescatat una gerra de cerà mica del mateix perÃode i una sitja que encara s’ha de datar. Un cop acabats els treballs està previst que la pedrera del Pont del Diable es pugui visitar.
Les tasques de restauració duraran 26 mesos, van començar l’any passat amb la instal·lació d’un andami. Segons l’'arquitecte que dirigeix la restauració, Joan Albert Adell, l'apuntalament d’uns arcs ja estava previst des del 1r dia. Sembla ser que amb la restauració d’Hernández Sanahuja és quan es van desmuntar un dels pilars de l'aqüeducte amb peces inadequades que ara cal substituir. El president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, considera que la construcció de dues pilastres és una mica desproporcionada, hi ha altres solucions per apuntalar l’aqüeducte que no són tan aparatoses com puntals metà l·lics.
Les dues noves pilastres de totxana formaran part del monument durant diversos mesos fins que es desmunti el pilar romà i siguin substituïdes les peces no adequades. Els responsables de la restauració han demanat fitxes de les més de 3400 pedres extretes de la cantera de El Mèdol que foren a la N-340 i que amb la construcció de la variant van ser traslladades a l'antiga Tabacalera per si poden utilitzar-se en la restauració. La restauració té un pressupost de 2,5 milions d'euros, finançats un 75% per Foment i un 25% per l'Ajuntament de Tarragona.
Importà ncia del monument
És un dels aqüeductes més monumentals i de l'època romana i el més important de Catalunya. L'any 1905 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i l'any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tà rraco. Després de l'adquisició del terreny per part de l'Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l'any 2005 el Parc Ecohistòric del Pont del Diable, amb l'objectiu de preservar el monument i el seu entorn natural.
La llegenda del pont del diable de Tarragona
La versió més coneguda ens explica que el mestre constructor d'obres estava aixecant el pont i una ventada se l'endugué. Aquest desesperat digué que només el Diable podria construir un pont que durés mil anys. Aixà se li aparegué Satanàs que garantà que aquella mateixa nit construiria un pont. A canvi, el diable demanà l'à nima del primer que begués l'aigua que passés pel pont. Qui ho fa primer és un ase, i és d'aquest que el Diable es queda l'à nima.
Dues versions menys conegudes
Aquestes són recollides al llibre: «Llegendes històriques de Tarragona»[1]
- La primera, és bastant semblant a la que s'explica sobre el Pont del Diable de Martorell, es titula: «El diable i la donzella». Diu aixÃ:
| « | Qui vegi per primera vegada, o per enèsima vegada, el pont romà que, pels seus arcs en forma de ferradures daurades, se l'anomena de Les Ferreres –tot i que valdria més anomenar-lo de Les Ferradures -, creurà que és una obra divina, una obra d’à ngels... Però no és aixÃ! Qui el construà va ésser el mateix Diable!
Ara us explicaré com ho féu. Abans, però he d’advertir-vos que els uns ho expliquen d'una manera i els altres d'una altra. Però l'essencial, el més important és saber que l'arquitecte fou el mateix Satanà s. La primera versió del fet conta que, ja fa molts segles, una donzella havia d'anar a buscar aigua cada dia a una gran distà ncia de la ciutat i l’enutjava molt haver de pujar i baixar tant la vall que forma el lloc on avui s’aixeca l’aqüeducte. El Diable pactà amb la donzella construir-li un pont a canvi de la seva à nima. Ella a la vegada li posà una condició: -Abans que torni a sortir el sol- li digué- ha d'estar acabada la teva obra; si no és aixÃ, la meva à nima restarà lliure del teu poder. Rient-se d'aquestes foteses, el Diable començà l'obra amb entusiasme, donant ja per segur la possessió de l'à nima de la joveneta tarragonina. Però aquell dia..., Déu va voler que el sol sortÃs abans d'hora, i el gall, fidel complidor de la seva missió, com cada dia, saludà el sol i, aquesta vegada, amb el millor i més estrident quiquiriquic de la seva vida. Fou una llà stima. Al Diable li faltava poc per acabar-lo. Es quedà sense l'à nima de la donzella i Tarragona tingué un aqüeducte, del qual s'ha servit molt en el transcurs del temps. | » |
- La segona, és genuïnament de Tarragona i es titula: «El jugador empedreït». Diu aixÃ:
| « | A Tarragona hi havia un jugador empedreït que, a causa de la seva mala estrella, perdia en el joc tot allò que guanyava a la feina. Un dia, havent-se quedat sense ni un clau, com ja tenia per costum, en sortir de la taverna, desesperat, invocà el Diable i, cridant, li digué:
-Si aconsegueixes recuperar tot el que he perdut i, a més, que d'ara endavant, quan jugui, guanyi sempre, d'aquà a un any pots venir a buscar la meva à nima. El Diable acceptà la proposició amb molt de gust. Però Déu, creador i Senyor de les à nimes i dels cossos, s'interposà entre ambdós i li digué al jugador. -Qui ets tu per disposar de les meves coses? La teva à nima em pertany. I jo en sóc el Pare i serà del Diable si a mi em plau. Li poso una condició: que en una sola nit, exactament d'aquà a un any, i abans de trenc d'alba, es comprometi a fer un pont de pedra tan gran com jo li indiqui. Si no és aixÃ, no tindrà el premi que li has ofert. El Diable, rabiós perquè l'AltÃssim li desbaratava sempre els bons negocis, es comprometé a construir el pont en el lloc indicat per Déu, entre el mas Pastor i el mas dels Arcs, a la vora del camà que condueix a la vila de Valls. Just al cap d'un any, tal com s'havia pactat, es posà mans a l'obra. Com un boig, tallava les pedres que trobava pels voltants i, per tal d'estalviar temps, les unia sense argamassa. -Només que es mantingui dempeus fins a l'alba... –es deia. Gairebé ja havia culminat l'obra; només li faltava collocar l'última pedra a la dreta del monument –avui encara s'hi nota aquesta deficiència,- quan el gall del mas dels Arcs es posà a cantar saludant el sol que sortia del ventre del nostre mar. El pobre Diable, brut i extenuat pel treball Ãmprobe realitzat en poques hores, en escoltar el gall i veure el sol, llançà la pedra a terra alhora que de la seva boca negra sortia una blasfèmia fenomenal. I fugà rabent perquè Déu no l'encalcés. | » |
| — versionada per Ruiz Porta | ||
Galeria d'imatges
 Vista des de sota |
 Detall de capitell dels pilars |
 Reg |
Referències i fonts
- ↑ Soberanas, Amadeu-J.; Tous i Vallvè, Jordi. Llegendes històriques de Tarragona. Tarragona: El Mèdol, 2002 (L'Agulla,sèrie gran). ISBN 84-95559-48-X.
Enllaços externs
Vegue també
Autors i contribuents - SES Sant Salvador (Usuari), Telecentres (Expert)
