Tweet

Plaça Verdaguer

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

1 Ubicació
2 La plaça
3 El Personatge
4 Monument a Jacint Verdaguer
5 Referències i fonts
6 Enllaços externs
7 Vegeu també

Ubicació

Plaça Verdaguer

La plaça

Es va formar per l'enderrocament de l'antiga caserna de Sant Agustí. La “plaça” no va agafar la seva configuració fins a mitjans dels anys 50, pensant-se en un principi, que havia d'ésser un carrer, prolongació del d'August, fins el Balcó del Mediterrani. Ha estat projectada diverses vegades. Un dels projectes abans de la seva construcció la concebia com a plaça fortificada. Durant els anys 50 del segle XX tenien lloc aquí les fires de figuretes de pessebre per Nadal i les d'atraccions per Pasqua. Avui recorda a Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) poeta català autor de “L'Atlàntida”.

El Personatge

Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló, va néixer a Folgarolas, Osona (província de Barcelona), el 17 de maig de 1845. També es coneix com mossèn Cinto Verdaguer, per la seva carrera de eclesiàstic. En 1865 va participar en Els Jocs Florals de Barcelona guanyant quatre premis. En l'any seguent va tornar a guanyar dos premis en els mateixos Jocs. El 24 de setembre de 1870 fou ordenat sacerdot a Vic. Als trenta-dos anys, el jurat dels Jocs Florals li va otorgar el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona per el seu poema "L'Atlàntida". En 1880, amb motiu d'haver guanyat tres premis en Els Jocs Florals, va ser proclamat Mestre en Gai Saber. Aquest any va publicar el llibre "Montserrat".

El 21 de març de 1886, el bisbe Morgades el va coronar com Poeta de Catalunya al Monestir de Santa Maria de Ripoll. Va publicar el poema "Canigó" i va realitzar un viatge de peregrinació a Terra Santa.

Cap al 1890, Verdaguer va tenir una disputa amb el seu protector i per aquest motiu el van fer fora del palau on havia passat la major part de la seva vida. En aquesta època va escriure les seves famoses Cartas en defensa propia.

Al 1898 va finalitzar el conflicte i Mossèn Cinto es va reconciliar amb el bisbe Morgades.

Entre las seves obres destaquen L'Atlàntida (1876), Idilios y Cantos Místicos (1879), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886) i Montserrat (1889).

Monument a Jacint Verdaguer

Encara que a Tarragona la idea de fer-li un monument havia sorgit al primer terç del segle XX, no es començà a plantejar com una possibilitat real fins a finals dels anys quaranta, quan s'enderrocà la caserna de Sant Agustí i es donà el nom del poeta a la futura plaça que s'havia d'urbanitzar. Al llarg de la dècada següent se'n continuà parlant i, entre altres propostes, hi hagué la d'aixecar un obelisc en honor seu.

La proposta definitiva la feu l'any 1961, el Casal Tarragoní, presidit aleshores per Joan Virgili i Basora, i l'encarregat de preparar el projecte, previst de finançar-se per subscripció popular, fou l'arquitecte Josep M. Monravà. La situació política no afavoria la realització de l'obra i aquesta s'anà retardant fins que al cap d'un temps es formà una comissió promonument. Tot i això, continuaren les dificultats i va caldre una segona comissió - també amb la col·laboració del Casal Tarragoní- i l'aportació de fons públics municipals, perquè es pogués finalitzar.

El monument fa nou metres d'alçada i pesa unes deu tones. Té com a base un gran bloc granític rosa, treballat pels canteiros gallecs a les pedreres de Porriño, a sobre del qual hi ha una vestal, símbol de la poesia, que enlaira una corona de llorer. Del pedestal, envoltat per lloses de les canteres de Bilbao, arrenca una gran voluta de ferro forjat, amb uns versos de l'Atlàntida. La vestal, esculpida per Lluís M. Saumells, fou fosa en bronze i patinada de daurat. La voluta es forjà als Laminats Vallvè, i simbolitza la inspiració que s'enlaira cap el cel; a sobre hi han 24 gavines, obra de Joan Beneito i Plana.

La primera pedra del monument es posà el 18 d'abril de 1974, coincidint amb la cloenda dels actes celebrats amb motiu del nomenament de Tarragona com a Ciutat Pubilla de la Sardana. La inauguració es feu amb gran solemnitat el 23 de setembre de 1976.

El disseny fou molt avantguardista, en relació amb el que es feia a l'època. L'indret triat era molt cèntric, però l'escultura, envoltada pels edificis i els arbres, quedava una mica "ofegada". A més a més, amb el pas dels anys, l'obra sencera inicià un lent procés de deteriorament. La remodelació a finals del 1998 de l'entorn de la plaça Verdaguer, convertit ara en un espai peatonal, va donar més rellevància al monument que ara es pot contemplar sense obstacles, i ha recuperat, fins i tot, la il·luminació que sortia del seu interior.

Referències i fonts

DIDAC BERTRAN I VALLVE. Tarragonomàstic, 1991.
Tarragona: escultures, làpides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.