Pere Lloret i Ordeix
De TarracoWiki
Alcalde de Tarragona (abril 1931 - octubre 1934 i febrer 1936 - maig 1936). PolÃtic i advocat.
Gran contribuent. Militant d'Acció Republicana. Dirigà diaris catalanistes. Conseller de la Mancomunitat. Diputat provincial per Falset i Gandesa. President de la Diputació de Tarragona (1917-1919). Diputat al Parlament de Catalunya (1932). President i comissari del Patronat de Santes Creus. President Cambra Comerç (1913-1921). Exiliat a França el 1939, retornà el 1945.
Contingut |
PerÃodes
Abril 1931 - octubre 1934
En aquest perÃode es proclama la Segona República, s'instaura la Generalitat de Catalunya presidida per Francesc Macià i és plebiscitat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. LluÃs Companys substitueix a Francesc Macià . Es produeixen els fets del 6 d'octubre de 1934, i la sublevació de la Generalitat.
Aquesta serà la primera alcaldia republicana. Com a principals obres públiques cal esmentar: la inauguració del Passeig Arqueològic i la col·locació de l'està tua d'August regalada pel govern de Mussolini; la urbanització del tram que posteriorment es coneixerà com el Passeig de Circumval·lació; la construcció del mur del Francolà i del nou mirador del Passeig de les Palmeres. En aquests primers anys de la Segona República es procedeix a una nova retolació dels carrers per catalanitzar, laicitzar i recuperar noms populars, s'aprova la secularització del cementiri, s'instal·la a la Rambla Nova el Monument als herois de 1811, obra de l'escultor Julio Antonio, i es creen l'Escola Taller de Pintura i Escultura i l'Oficina Municipal de Turisme. El tradicional problema de l'aigua es resol en part amb l'explotació del Pou Franquès. Són els anys en què la Fà brica de Tabacs entra en funcionament, s'inaugura Rà dio Tarragona (7 d'octubre de 1933) i mossèn Serra Vilaró acaba les excavacions arqueològiques a la necròpolis paleocristiana. Durant el Fets del Sis d'octubre del 1934, Pere Lloret proclama l'estat federal a Espanya. La posterior repressió de les autoritats militars comporta la clausura de les entitats polÃtiques i la detenció de les autoritats civils. En conseqüència, l'Ajuntament és destituït. El vaixell "Manuel Arnús", ancorat al port, es converteix en presó improvisada.
Febrer 1936 - maig 1936
Durant el segon mandat de LLoret es produeix la victòria electoral del Front Popular. Amb motiu del cinquè aniversari de la instauració de la II República, Lloret apareix públicament a la Rambla amb una representació de l'església en la desfilada militar. Les pressions del Front Popular l'obliguen a dimitir.
Activitats paral·leles
En els primers anys del segle XX, paral·lelament a la seva tasca Professional com a advocat i corredor de comerç, Lloret esdevingué ben aviat un referent de l'origen i desenvolupament del catalanisme a Tarragona: participà en la fundació de la societat Les Quatres Barres i de l'Associació Catalanista, milità a la Unió Catalanista i col·laborà a la revista Pà tria i dirigà Lo Camp de Tarragona. L'any 1907 fou vicepresident de la Unió Democrà tica Nacionalista; més tard, l'any 1913, va ostentar el mateix cà rrec a la Unió Nacionalista Republicana i, finalment, l'any 1923 s'integrarà definitivament a Acció Catalana Republicana. Mentrestant, continuà exercint el periodisme polÃtic dirigint Catalunya Nova i Renovació.
Pere Lloret fou diputat provincial, membre del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya i president de la Diputació de Tarragona. En el mateix perÃode fou un dels fundadors del Banc Comercial de Tarragona i presidà la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona.
L'any 1936 dimità com a alcalde i fou nomenat director general d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya, cà rrec que compaginà amb la direcció de la Comissaria de la Restauració del Monestir de Santes Creus. El gener del 1939, s'exilià a França, on fou un dels responsables de la Residència de Montpeller, centre d'acollida d'intel·lectuals i polÃtics catalans. Restà a l’exili fins al 1945, any en el qual retornà aprofitant l'indult del règim franquista. Amb seixanta-vuit anys fixa la seva residència a Barcelona, on es va dedicar a exercir la seva tasca professional i on va morir l’any 1967.
Referències i fonts
- Enric Olivé Martinez: Història de la ciutat de Tarragona. Antoni Jordà Fernandez. Editorial Cossetà nia Edicions, 2006.
- Ferran de Querol de Bofarull: Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra. Montserrat Corretger. Edita el Patronat Municipal de Cultura, maig de 2006.
Enllaços Externs
Autors i contribuents - Ahct (Usuari), Telecentres2 (Usuari)
