Pere Ferran i Icart
De TarracoWiki
Pere Ferran i Icart (Tarragona 1873 - Tarragona 1950) artista i pintor.
Contingut |
Inici prematur
Des de ben jove es dedicà a l'art i la pintura. Ben aviat s'afilià al centre Recreatiu catalanista 'Les Quatre Barres de Tarragona' on organitzà exposicions al servei da'rtistes que despuntaven a l'època. Cap al 1900 ja col·laborava amb altres galeries i centres d'artistes com els Quatre Gats. Després fou pensionat pel marquès de Vitabella per anar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid a estudiar amb notable èxit.
Estil
Pintà magistralment paisatges amb contrallums, de sol resplandent o amb dies de pluja, amb presència de natura i mitjançant la tècnica del clar-obscur.
També es dedicà a fer còpies de grans obres d'artistes de la talla de Velázquez, Goya o Murillo, entre d'altres.
Una altra faceta seva fou la de realitzar retrats, com el del Rei Alfons XIII que regalà a l'Ajuntament de Tarragona o el Papa Pius X
Una passió, el teatre
No és molt coneguda la seva passió per l'art de la interpretació, però, fins i tot va ser becat per l'Ajuntament de Tarragona per anar a estudiar a ParÃs. Allà conegué a Santiago Rusiñol amb el qui establiria una gran amistat.
Etapa final, la docència
Ferran i Icat va ser professor de dibuix i pintura de l'Ateneu tarraconense de la Classe Obrera feina que va compaginar durant molts anys amb les classes particulars, també de pintura i de dibuix.
El 5 de gener de 1950 va morir amb 78 anys a Tarragona.
Font
- Article al Nou Diari del 18 de febrer de 1997 per Jordi Morant i Clanxet
Autors i contribuents - Gsl (Usuari)
