Tweet

Pere Domingo i Sanjuán

De TarracoWiki

Pere Domingo i Sanjuán va néixer a Tarragona al 1896 i morí a Barcelona al 1979. Fou un biòleg català, germà del polític Marcel·lí Domingo.

Contingut

1 Estudis i professorat
2 La seva carrera professional
3 Guerra civil i Cuba
4 Retorn a la seva terra
5 Enllaços externs

Estudis i professorat

Estudià medicina a Barcelona i el 1917 ingressà al Laboratori Municipal, on fou addicte deixeble i col·laborador de Ramon Turró. En aquest centre dugué a terme una notable tasca d'investigació en bacteriologia, immunologia i sanitat. Doctorat el 1920, exercí com a professor adjunt d'higiene (1926) de la facultat de medicina i professor agregat (1933) a la Universitat Autònoma de Barcelona; també dirigí cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la facultat de medicina de la universitat esmentada.

La seva carrera professional

Fou tècnic de la Lluita Antipalúdica de la Mancomunitat i col·laborà, el 1924, al Servei d'Assistència Social dels Tuberculosos, creat el 1918 i dirigit per Lluís Sayé i Sempere. Fou també secretari de la Societat Catalana de Biologia (1926), de la qual fou president (1930-1932), i cap dels Serveis Intercomarcals de Sanitat de la Generalitat (1932). Aquest mateix any ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on presentà el discurs científic 'Els elements d'acció específica en la immunitat adquirida'. El 1935 fou director del Laboratori Municipal d'Higiene.

Guerra civil i Cuba

En esclatar la guerra civil s'exilià a Cuba, on dirigí la secció de febre tifoide al Laboratorio Nacional i en fou professor. També fou professor de microbiologia a l'Instituto Finlay i creador de l'Instituto Nacional de BCG. Arran de la revolució castrista (1959), s'exilià als Estats Units. Designat expert en tuberculosi de l'OMS.

Retorn a la seva terra

Retornà a Catalunya el 1962; presidí la Societat Catalana de Biologia (1967-69), l'Institut d'Estudis Catalans (1970-78) i l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1971-79). Fou un actiu col·laborador en els treballs de la Societat Catalana de Biologia, a la Revista Mèdica de Barcelona, a les Monografies Mèdiques , a la Revista Veterinaria de España i a La Publicitat. És autor de nombrosos articles científics i del llibre Turró, hombre de ciencia mediterráneo (1970).