Passeig de Sant Antoni

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Ubicació

Passeig de Sant Antoni


El Passeig

La nomenclatura d'aquest passeig sorgeix per la presència del convent dels Mercedaris, posat sota el patronatge de Sant Antoni Abat. Antigament es distingien dos sectors: el situat davant el Portal de Sant Antoni i el que va des de aquesta plaçeta fins el Pretori. El primer, on s'alça la creu de Sant Antoni, construïda l'any 1604, fou urbanitzat el 1827 per ordre del virrei Carles, comte d'Espanya, per la qual cosa fou conegut com el “Jardi del Virrei” o “Jardi del General”. El segon tram s'anomenava en el segle XV “camí de la Davallada de Sant Antoni” i tenia un traçat diferent de l'actual, sorgit després de la demolició del baluard de Cadenas. Les escales que l' enllacen amb el Passeig de les Palmeres foren construïdes el 1946.

El Personatge

Sant Antoni Abat
Lloc naixementComa (Egipte)
Data naixementAny 251
Lloc defuncióEgipte Oriental
Data defuncióAny 356


Nascut el 251 a Coma, prop d'Heraclea, a Egipte. Va repartir els seus béns als 19 anys i va anar a viure sol a les rodalies del seu lloc de naixement. El 285 es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys. El 305 va tornar a la vida comunitària i es va rodejar amb els seus deixebles. Amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un prop d'Arsinoe on ell mateix hi passava el temps.

El 311 sota l'emperador Maximià va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a "muntanya de Sant Antoni" i es va relacionar freqüentment amb Sant Atanasi, bisbe d'Alexandria. Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint amb l'emperador Constantí el gran, que no li va concedir però el va invitar a Constantinoble, proposta rebutjada per Antoni.

Es va oposar als arrians. Encara va veure la restauració d'Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria, però va tornar a les muntanyes on va morir el 17 de gener del 356. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set son amb seguretat genuïnes. Sant Atanasi va escriure la seva vida.





Referències i fonts

  • DIDAC BERTRAN I VALLVE. Tarragonomàstic, 1991.

Enllaços externs

Autors i contribuents - Ajcr (Usuari), Telecentres1 (Usuari), Telecentres2 (Usuari)