Palau Municipal
De TarracoWiki
L'Ajuntament de Tarragona ocupa totalment un dels quatre costats de la plaça de la Font. L'espai l'ocupava fins a mitjans del segle XIX el convent dels Dominics. Amb la desamortització de Mendizábal va passar a mans de l'Estat, i aquest l'oferà a l'Ajuntament i la Diputació com a nova seu. Abans d'instal·lar-s'hi es va remodelar completament la façana i diversos elements de l'interior. Els arquitectes encarregats de l'obra van ser Francesc Barba i Masip i Francesc Rosell, mentre que els elements decoratius de la façana corresponen a l'escultor Bernat Verderol.
Contingut |
Descripció
Destaquen de la façana l'escut de la ciutat que corona el frontó, les escultures de sant Oleguer i el comte Robert d'Aguiló, els bustos dels germans Escipió, i a la part superior de la balustrada els bustos de personatges vinculats a la ciutat i la provÃncia. D'esquerra a dreta representen: Pau Orosi, LluÃs Pons d'Icart, Antoni de Martà i Franquès, JoaquÃn de Santiyán y Valdivieso, Joan Smith i Sinnot, Francesc-Vicent Garcia i Torres, Pere Virgili i Bellver, Antoni de Gimbernat i Arboç i Pròsper de Bofarull i Mascaró.
De convent a palau
L'edifici ha estat convent de diversos ordes religiosos. Des del segle XIII hi hagué franciscans, i el rei Jaume II hi va celebrar Corts catalanes.
L'immoble amb el temps passaria a l'orde dels dominics. Va ser l'any 1669 quan els cònsols de la ciutat van donar als dominics terrenys per aixecar el nou convent. L'11 de febrer de 1693 es va posar la primera pedra de la casa, que un cop acabada patiria els avatars de la història. El dia 3 de desembre de l'any 1700 va explotar la Torre Grossa i es va ensulsir part del convent. En el decurs de la Guerra de Successió les tropes de Felip V farien servir l'edifici com a caserna militar.
L'any 1813, el setge i l'ocupació de la ciutat amb motiu de la Guerra del Francès significaria la crema de l'església i el convent, que fou reconstruït.
L'edifici actual
Fins a la desamortització de Mendizabal, va ser la casa dels dominics. Encara avui, dos carrers adjacents rememoren el pas dels frares: Sant Domènec i Rere Sant Domènec. L'any 1838 l'ocuparen les corporacions provincial i municipal, aquesta abans situada a l'Antic Ajuntament del Carrer Major.
La façana
D'estil neoclà ssic, els arquitectes Francesc Barba i Francesc Rossell la van dissenyar entre els anys 1861 i 1865. Quan l'any 1861 s'iniciaren les obres de la façana, s'encarregà la decoració escultòrica a Bernat Verderol i Roig, per tal que hi representés personatges il·lustres i escenes històriques que fossin una evocació de les glòries de la ciutat i de la provÃncia.
A sobre del frontó que corona la façana, Verderol hi posà l'escut de Tarragona: els rams de llorer i d'alzina al·ludeixen a la constà ncia i la fortalesa de la ciutat; els dos genis dels acroteris del frontó simbolitzen l'agricultura, la indústria i el comerç, que es consideraven les tres fonts de la prosperitat i riquesa d’un paÃs.
Al centre del timpà hi col·locà un medalló amb uns caps, esculpits de perfil, en baix relleu, que representen els germans Escipions, l'arribada dels quals, l'any 218 aC, donà origen a la Tà rraco romana. Seguint el cos central de la façana, a banda i banda del rellotge, hi ha sengles relleus històrics: al de la dreta s'hi representa Juli Cèsar rebent l'ajut dels cossetans, ausetans, ilercavons i lacetans durant la guerra contra Pompeu, i al relleu de l'esquerra, la reina Isabel II revalida els tÃtols de fidelÃssima i exemplar que Felip IV concedà a Tarragona.
A la Guerra dels Segadors, la ciutat es posà del costat de la Generalitat, però a la fi de l'any 1640 caigué en poder de l'exèrcit reialista; posteriorment, aquest resistà diversos contraatacs de les tropes francocatalanes, mentre gran part de la població civil es veié obligada a marxar. Acabada la guerra, Felip IV volgué guanyar-se la confiança de Tarragona, i li atorgà els tÃtols de fidelÃssima i exemplar. La qüestió del suport al rei Felip, per part dels que restaren a la ciutat, és un tema controvertit, tractat de manera diversa pels historiadors. Es podria dir que el rebé de gran part de les classes dirigents civils i religioses, mentre que els estaments populars, en general, s'hi oposaren.
Al capdamunt dels dos intercolumnis jònics de la primera planta, s'hi posaren dos medallons amb les imatges afrontades dels emperadors romans August i Adrià , i a sota, als dos costats de la balconada principal, s'obriren dues fornÃcules rectangulars, amb les escultures de cos sencer: una de Robert Bordet (Robert d'Aguiló) i l'altra de sant Oleguer, considerats històricament com els repobladors de la ciutat, després de la marxa dels à rabs.
Bustos de la part superior
A la balustrada superior de l'edifici hi col·locaren nou bustos d'un metre i mig d'alçada per un metre d'amplada, cinc d'ells dedicats a personalitats vinculades a la història de Tarragona, i els altres quatre a la de la provÃncia. Cal recordar que durant cent vint anys l'edifici fou compartit per l'Ajuntament i la Diputació. Els vinculats a la ciutat són: Pau Orosi, LluÃs Pons d'Icart, Antoni de Martà i Franquès, JoaquÃn de Santiyán y Valdivieso i Joan Smith i Sinnot. Els altres quatre bustos representen destacades personalitats de la provÃncia, i són: Francesc Vicent Garcia i Torres, Pere Virgili i Bellver, Antoni de Gimbernat i Arboç i Pròsper de Bofarull i Mascaró.
El treball escultòric de la façana de l'Ajuntament representà la plasmació del primer homenatge públic fet a Tarragona a unes personalitats relacionades amb la seva història, i si exceptuem el monument a Roger de Llúria, durant tot el segle XIX no es féu cap més escultura a la ciutat que representés personatges reals.
La façana de l'edifici fou restaurada els anys 1932 i 1982; aquest darrer any també es restauraren els nou bustos de la barana de coronament, que havien estat esculpits amb pedra del Mèdol i, a causa de la seva poca consistència, es trobaven en un estadi molt avançat de desintegració.
L'interior
La gran escalinata del vestÃbul finalitza en el corredor de la planta noble i distribueix l'edifici. Les obres d'aquesta i la decoració del saló de sessions (1888-1889) són de l'arquitecte Salas i Ricomà .
En aquest espai noble és on se celebren els plenaris municipals i actes de rellevà ncia institucional i protocol·là ria. S'hi exposen els retrats a l'oli d'antics monarques i les seves esposes.
El saló és presidit pel quadre del cap de l'Estat i el bust del president de la Generalitat. En un claustre es conserva el mausoleu modernista de Jaume I, de l'arquitecte LluÃs Domènech i Muntaner (1907), instal·lat des de 1992. Va ser dissenyat per albergar les despulles del rei Conqueridor, que havia restat oblidat en un magatzem de la la Catedral.
Cal destacar l'enteixinat del sostre de finals del XIX. Des d'aquà s'accedeix al saló dels Tarragonins Il·lustres, popularment Saló dels Penjats, fent al·lusió als quadres dels personatges destacats de la ciutat. Des d'aquà fins al corredor que dóna accés a l'alcaldia hi ha exposats diversos quadres i gravats antics de Tarragona, entre els quals destaca una pintura de Salvador Dalà (1973) en commemoració de l'estada de l'emperador August a Tà rraco.
El saló d'actes, que correspon a l'antic saló de sessions de la Diputació, conserva un gran escut ornamental a dalt del sostre, fet d'escaiola, sostingut per quatre grans à ngels amb al·legories de la música, la indústria, el comerç i l'agricultura.
Referències i fonts
- Tarragona: escultures, là pides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.
Enllaços externs
Vegeu també
Autors i contribuents - Bhmt (Usuari), Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Rvm (Expert), Telecentres (Expert), Telecentres1 (Usuari), Telecentres2 (Usuari)
