Palau Arquebisbal
De TarracoWiki
Situat a la Part Alta de Tarragona, va ser la residència dels prelats de l'Arxidiòcesi de Tarragona. L'edifici que ocupava l'emplaçament a l'època medieval, el Castell del Paborde, va ser destruït durant la Guerra del Francès i l'arquebisbe Romualdo Mon i Velarde va encomanar la construcció del nou, que data de 1815.
L'edifici, de marcat estil neoclà ssic, és obra dels germans Vallès. La façana principal està encarada al Pla de Palau i la posterior està integrada a les muralles de la ciutat. Consta de tres pisos, i la porta principal està flanquejada per dues columnes jòniques, presidida per l'escut herà ldic de l'arquebisbe abans esmentat.
Comunica per l'interior amb la torre de l'Arquebisbe.
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
El 21 de desembre de 1919, en Francesc d'AssÃs Vidal i Barraquer va ser nomenat arquebisbe de Tarragona. Poc després, el 9 de febrer de 1920, el nou prelat va determinar la creació d'un arxiu diocesà on es guardessin tots els documents històrics i els manuals antics de l'Arxiu de la ProvÃncia Tarragonina, de la Taula Arquebisbal, de la Secretà ria de Cambra, de la Cúria Eclesià stica i dels arxius parroquials de tota l'arxidiòcesi. Aquest mateix dia, va demanar a D. Sanç Capdevila que s'encarregués del projecte. D'aquesta manera, es va fundar l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) ubicat en aquest palau.
Referències i fonts
Autors i contribuents - Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Ferila (Usuari), Telecentres (Expert), Telecentres2 (Usuari)
