Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona
De TarracoWiki
El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona va ser creat per la Diputació de Tarragona l’any 1976 per promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani i, aixà mateix, per conservar i mostrar el seu patrimoni artÃstic i compartir-lo amb la comunitat. Amb aquesta finalitat es va constituir, doncs, el Museu, dotat d’una biblioteca auxiliar, un centre de documentació i un arxiu fotogrà fic. L’edifici que acull el Museu, situat a la Part Alta de Tarragona, és fruit de la unió de tres cases del segle XVIII, i rehabilitat per l’arquitecte Jaume Mutlló. L’any 1991 en fou inaugurada la restauració i el condicionament estructural tal com el coneixem actualment.
El 2008 el Museu d’Art Modern presenta la renovació de la seva exposició permanent amb un nou projecte museogrà fic que aporta un important carà cter didà ctic a la presentació de les col·leccions.
Per tal de facilitar l’apropament de l’art a un ampli sector de públic infantil i juvenil, el Museu d’Art Modern ofereix als centres d’ensenyament, mitjançant el MAMT Pedagògic, la possibilitat de realitzar visites guiades per a grups escolars, a partir dels tres anys, amb la concertació prèvia de cita. El Servei Pedagògic amplia anualment la seva oferta pedagògica a fi d’involucrar la comunitat docent en l’aprenentatge del coneixement de l’art modern i contemporani.
Contingut |
Història del Museu
L'any 1976 la Diputació de Tarragona creà el Museu d'Art Modern amb la intenció de conservar i mostrar el patrimoni artÃstic d’aquesta Institució. Les col·leccions de la Diputació, pròpiament, s’havien iniciat al començament dels anys seixanta, quan s’adquiriren a les germanes de l’escultor Julio Antonio totes les obres que conservaven de l’artista. A partir d’aquesta data, i amb l’assessorament del director de l’Escola d’Art de Tarragona, LluÃs M. Saumells, es van comprar les col·leccions d’obres dels escultors Santiago Costa i Vaqué i Salvador Martorell i Ollé, i les de pintura de Josep Sancho i Piqué.
També des de l’any 1943, durant un temps anualment i després cada dos anys, la Diputació convocava els premis d’escultura Julio Antonio i els de pintura Josep Tapiró, i es reservava la propietat de les obres premiades.
El fet és que la Diputació de Tarragona conservava un important patrimoni artÃstic que no era a l’abast de la ciutadania.
L’any 1976, arran del trasllat de l’Escola Taller d’Art de l’antiga seu del carrer de Santa Anna a les noves dependències de Sant Pere Sescelades, es disposà d’una part de la Casa Martà que fins aleshores havia acollit l’esmentada Escola, on, a partir d’aquell moment, s’ubicà el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Les col·leccions
Història d'un TapÃs
El 27 de setembre de 1968 Joan Miró signa un dibuix, un primer esborrany en què assenyalava les diferents parts que constituïen el TapÃs de Tarragona, per a la seva execució per Josep Royo.
Aquest dibuix fou un dels gests que palesaren l’agraïment del mestre, davant els embats que la vida aporta, vers un jove metge, el Dr. Rafel Orozco. Aquest metge atengué Maria Dolors Miró, la única filla de l’artista, la nit de Cap d’Any de 1966, quan fou atropellada pel tren en creuar el pas a nivell de Mont-roig del Camp.
Aquest fatÃdic esdeveniment, i la generositat del Dr. Orozco, propiciaren que el pagament dels honoraris mèdics professionals no fossin de caire monetari, sinó que aquest demanà un quadre al pintor per al nou centre assistencial del qual en seria director, l’avui desaparegut Hospital de la Creu Roja de Tarragona.
La resposta, al cap d’uns mesos, fou una pintura com a avançada d’un projecte més ambiciós que encetaria una nova vessant en la trajectòria de Joan Miró:la realització d’un tapÃs de gran dimensions.
Joan Miró batejà l’obra com a TapÃs de Tarragona, i l’encarrega al jove artista Josep Royo, que havia contribuït a la renovació de la Fà brica de Tapissos Aymat de Sant Cugat del Vallès, que més endavant es coneixeria com a Escola Catalana de Tapisseria.
Aquell projecte fou l’inici d’un camà compartit entre Joan Miró i Josep Royo, que els porta a la recerca de nous espais per a la realització de les seves obres conjuntes, com per exemple l’emblemà tica Farinera de Tarragona, que veurà sortir d’entre els seus murs obres de cabdal importà ncia per a molts creadors.
Creu Roja conserva la propietat del TapÃs de Tarragona i l’ha cedit en dipòsit a la Diputació de Tarragona per a ser exhibit en aquest Museu d’Art Modern.
Bronze nu. Julio Antonio: Una vida d'escultor
El Museu d’Art Modern de Tarragona rebé l’any 1968 el llegat d’una gran part de l’obra de l’escultor Julio Antonio (Móra d’Ebre, 1889 – Madrid, 1919).
Tot i que en l’exposició es poden veure diverses facetes del treball de Julio Antonio, del qual cal destacar la seva tasca en la renovació de l’escultura a l’Estat espanyol i la seva vinculació al moviment literari de la Generación del 98, l’objectiu principal de la mostra és apropar a la ciutadania de les nostres comarques i als visitants en general el Monument als Herois de 1811, i posar en valor la relació existent entre l’art i la societat amb què conviu.
Cal dir, també, que la ubicació del monument —Rambla Nova, cruïlla carrers d’Yxart i de Cañellas— l’ha convertit en una icona de la ciutat però, tot i això, molts dels que han fet seu aquest espai difÃcilment ens dirien quatre dades sobre el monument.
Transició. El pas del s. XIX al s. XX
A més de Julio Antonio, altres artistes van viure el pas del segle XIX al XX a les comarques de Tarragona. Mentre que en pintura creadors com Josep Tapiró, Josep Sancho Piqué, José Nogué Massó i Antoni Torres Fuster van seguir pautes academicistes, en escultura Santiago Costa, Josep Cañas i Josep Pujol Montané es van obrir a noves tendències i van creuar fronteres.
El Taller i l'Escola. De la República a la Democrà cia
El Taller- Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona Proclamada la II República, l’any 1931, la Generalitat basti un important projecte a l’entorn de la cultura del paÃs. La creació del Taller- Escola de Pintura i Escultura a Tarragona, suposa l’existència a Tarragona d’un centre capdavanter en la formació d’arts plà stiques.
La proposta dirigida per Ignasi Mallol i Joan Rebull, juntament amb els professors Salvador Martorell, Enric Cristòfol Ricart, Josep M. Capdevila i Rafael Benet, contribuà a la formació d’un gran nombre d’alumnes, alguns dels quals, com ara Josep Busquets, Sadurnà Garcia Anguera, M. Teresa Ripoll, Gonzalo LindÃn o Enric Pinet, esdevingueren artistes reconeguts.
L’Escola fou destruïda a causa dels bombardeigs que patà la ciutat de Tarragona en el decurs de la guerra civil.
Art Contemporani
La democratització del sistema polÃtic que facilità el desenvolu-pament artÃstic intern i les relacions internacionals, aixà com la intensa comercialització del fenomen artÃstic, propiciaren, als anys vuitanta, un fort desenvolupament de les arts plà stiques. Tot i això, a la darrera dècada del segle l’entusiasme va decaure, però no aixà el treball i la qualitat dels artistes.
La Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona
Amb la Medalla Julio Antonio d’escultura i la Medalla Tapiró de pintura, la Diputació de Tarragona instaura, l’any 1944, uns premis per al foment de la creació artÃstica.
Aquest guardó tingué, en els seus inicis, carà cter anual, però amb el pas del temps ha esdevingut la Biennal d’Art tal com la coneixem avui dia.
La Capella - Tom Carr
Ordre i geometria són elements constants en la seva producció escultòrica; formes com el quadrat, el triangle i el cercle es presenten en tipologies molt variades, més o menys frà gils, tot jugant amb els buits, l’aire i la llum que les penetren i les envolten.
Aqua et tempus, la instal·lació que podem veure a La Capella és resultat de l’exposició del mateix nom que l’artista va realitzar en aquest museu el 1997. La mostra va tenir una antÃtesi, Ignis et tempus, que es presentà paral·lelament al Museu de Graz.
Més informació
Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona
C/ Santa Anna, 8 43003 – Tarragona Tel. 977 235 032 Fax 977 235 137 A/e mamt@dipta.cat www.altanet.org/MAMT
Horari de visites (Entrada lliure)
- De dimarts a divendres: de 10 a 20 h
- Dissabtes: de 10 a 15 h / de 17 a 20 h
- Diumenges i festius; d'11 a 14 h
- Dilluns tancat
Serveis
- Biblioteca auxiliar
- Arxiu fotogrà fic
- MAMT Pedagògic: http://www.dipta.cat/mamtpedagogic
Autors i contribuents - MAMT (Usuari), Telecentres (Expert), Telecentres2 (Usuari)
