Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona va ser creat per la Diputació de Tarragona l’any 1976 per promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani i, així mateix, per conservar i mostrar el seu patrimoni artístic i compartir-lo amb la comunitat. Amb aquesta finalitat es va constituir, doncs, el Museu, dotat d’una biblioteca auxiliar, un centre de documentació i un arxiu fotogràfic. L’edifici que acull el Museu, situat a la Part Alta de Tarragona, és fruit de la unió de tres cases del segle XVIII, i rehabilitat per l’arquitecte Jaume Mutlló. L’any 1991 en fou inaugurada la restauració i el condicionament estructural tal com el coneixem actualment.

El 2008 el Museu d’Art Modern presenta la renovació de la seva exposició permanent amb un nou projecte museogràfic que aporta un important caràcter didàctic a la presentació de les col·leccions.

Per tal de facilitar l’apropament de l’art a un ampli sector de públic infantil i juvenil, el Museu d’Art Modern ofereix als centres d’ensenyament, mitjançant el MAMT Pedagògic, la possibilitat de realitzar visites guiades per a grups escolars, a partir dels tres anys, amb la concertació prèvia de cita. El Servei Pedagògic amplia anualment la seva oferta pedagògica a fi d’involucrar la comunitat docent en l’aprenentatge del coneixement de l’art modern i contemporani.

Contingut

Història del Museu

L'any 1976 la Diputació de Tarragona creà el Museu d'Art Modern amb la intenció de conservar i mostrar el patrimoni artístic d’aquesta Institució. Les col·leccions de la Diputació, pròpiament, s’havien iniciat al començament dels anys seixanta, quan s’adquiriren a les germanes de l’escultor Julio Antonio totes les obres que conservaven de l’artista. A partir d’aquesta data, i amb l’assessorament del director de l’Escola d’Art de Tarragona, Lluís M. Saumells, es van comprar les col·leccions d’obres dels escultors Santiago Costa i Vaqué i Salvador Martorell i Ollé, i les de pintura de Josep Sancho i Piqué.

També des de l’any 1943, durant un temps anualment i després cada dos anys, la Diputació convocava els premis d’escultura Julio Antonio i els de pintura Josep Tapiró, i es reservava la propietat de les obres premiades.

El fet és que la Diputació de Tarragona conservava un important patrimoni artístic que no era a l’abast de la ciutadania.

L’any 1976, arran del trasllat de l’Escola Taller d’Art de l’antiga seu del carrer de Santa Anna a les noves dependències de Sant Pere Sescelades, es disposà d’una part de la Casa Martí que fins aleshores havia acollit l’esmentada Escola, on, a partir d’aquell moment, s’ubicà el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona.

Les col·leccions

Història d'un Tapís

El 27 de setembre de 1968 Joan Miró signa un dibuix, un primer esborrany en què assenyalava les diferents parts que constituïen el Tapís de Tarragona, per a la seva execució per Josep Royo.

Aquest dibuix fou un dels gests que palesaren l’agraïment del mestre, davant els embats que la vida aporta, vers un jove metge, el Dr. Rafel Orozco. Aquest metge atengué Maria Dolors Miró, la única filla de l’artista, la nit de Cap d’Any de 1966, quan fou atropellada pel tren en creuar el pas a nivell de Mont-roig del Camp.

Aquest fatídic esdeveniment, i la generositat del Dr. Orozco, propiciaren que el pagament dels honoraris mèdics professionals no fossin de caire monetari, sinó que aquest demanà un quadre al pintor per al nou centre assistencial del qual en seria director, l’avui desaparegut Hospital de la Creu Roja de Tarragona.

La resposta, al cap d’uns mesos, fou una pintura com a avançada d’un projecte més ambiciós que encetaria una nova vessant en la trajectòria de Joan Miró:la realització d’un tapís de gran dimensions.

Joan Miró batejà l’obra com a Tapís de Tarragona, i l’encarrega al jove artista Josep Royo, que havia contribuït a la renovació de la Fàbrica de Tapissos Aymat de Sant Cugat del Vallès, que més endavant es coneixeria com a Escola Catalana de Tapisseria.

Aquell projecte fou l’inici d’un camí compartit entre Joan Miró i Josep Royo, que els porta a la recerca de nous espais per a la realització de les seves obres conjuntes, com per exemple l’emblemàtica Farinera de Tarragona, que veurà sortir d’entre els seus murs obres de cabdal importància per a molts creadors.

Creu Roja conserva la propietat del Tapís de Tarragona i l’ha cedit en dipòsit a la Diputació de Tarragona per a ser exhibit en aquest Museu d’Art Modern.

Bronze nu. Julio Antonio: Una vida d'escultor

El Museu d’Art Modern de Tarragona rebé l’any 1968 el llegat d’una gran part de l’obra de l’escultor Julio Antonio (Móra d’Ebre, 1889 – Madrid, 1919).

Tot i que en l’exposició es poden veure diverses facetes del treball de Julio Antonio, del qual cal destacar la seva tasca en la renovació de l’escultura a l’Estat espanyol i la seva vinculació al moviment literari de la Generación del 98, l’objectiu principal de la mostra és apropar a la ciutadania de les nostres comarques i als visitants en general el Monument als Herois de 1811, i posar en valor la relació existent entre l’art i la societat amb què conviu.

Cal dir, també, que la ubicació del monument —Rambla Nova, cruïlla carrers d’Yxart i de Cañellas— l’ha convertit en una icona de la ciutat però, tot i això, molts dels que han fet seu aquest espai difícilment ens dirien quatre dades sobre el monument.

Transició. El pas del s. XIX al s. XX

A més de Julio Antonio, altres artistes van viure el pas del segle XIX al XX a les comarques de Tarragona. Mentre que en pintura creadors com Josep Tapiró, Josep Sancho Piqué, José Nogué Massó i Antoni Torres Fuster van seguir pautes academicistes, en escultura Santiago Costa, Josep Cañas i Josep Pujol Montané es van obrir a noves tendències i van creuar fronteres.


El Taller i l'Escola. De la República a la Democràcia

El Taller- Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona Proclamada la II República, l’any 1931, la Generalitat basti un important projecte a l’entorn de la cultura del país. La creació del Taller- Escola de Pintura i Escultura a Tarragona, suposa l’existència a Tarragona d’un centre capdavanter en la formació d’arts plàstiques.

La proposta dirigida per Ignasi Mallol i Joan Rebull, juntament amb els professors Salvador Martorell, Enric Cristòfol Ricart, Josep M. Capdevila i Rafael Benet, contribuí a la formació d’un gran nombre d’alumnes, alguns dels quals, com ara Josep Busquets, Sadurní Garcia Anguera, M. Teresa Ripoll, Gonzalo Lindín o Enric Pinet, esdevingueren artistes reconeguts.

L’Escola fou destruïda a causa dels bombardeigs que patí la ciutat de Tarragona en el decurs de la guerra civil.

Art Contemporani

La democratització del sistema polític que facilità el desenvolu-pament artístic intern i les relacions internacionals, així com la intensa comercialització del fenomen artístic, propiciaren, als anys vuitanta, un fort desenvolupament de les arts plàstiques. Tot i això, a la darrera dècada del segle l’entusiasme va decaure, però no així el treball i la qualitat dels artistes.


La Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona

Amb la Medalla Julio Antonio d’escultura i la Medalla Tapiró de pintura, la Diputació de Tarragona instaura, l’any 1944, uns premis per al foment de la creació artística.

Aquest guardó tingué, en els seus inicis, caràcter anual, però amb el pas del temps ha esdevingut la Biennal d’Art tal com la coneixem avui dia.

La Capella - Tom Carr

Ordre i geometria són elements constants en la seva producció escultòrica; formes com el quadrat, el triangle i el cercle es presenten en tipologies molt variades, més o menys fràgils, tot jugant amb els buits, l’aire i la llum que les penetren i les envolten.

Aqua et tempus, la instal·lació que podem veure a La Capella és resultat de l’exposició del mateix nom que l’artista va realitzar en aquest museu el 1997. La mostra va tenir una antítesi, Ignis et tempus, que es presentà paral·lelament al Museu de Graz.

Més informació

Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona

C/ Santa Anna, 8 43003 – Tarragona Tel. 977 235 032 Fax 977 235 137 A/e mamt@dipta.cat www.altanet.org/MAMT


Horari de visites (Entrada lliure)

  • De dimarts a divendres: de 10 a 20 h
  • Dissabtes: de 10 a 15 h / de 17 a 20 h
  • Diumenges i festius; d'11 a 14 h
  • Dilluns tancat


Serveis

  1. Biblioteca auxiliar
  2. Arxiu fotogràfic
  3. MAMT Pedagògic: http://www.dipta.cat/mamtpedagogic

Autors i contribuents - MAMT (Usuari), Telecentres (Expert), Telecentres2 (Usuari)