Museu Nacional Arqueològic
De TarracoWiki
| Museu Nacional Arqueològic MNAT | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Actualment l'organigrama del Museu incorpora els següents centres: Museu Arqueològic, Museu i Necròpolis Paleocristians (secció monogràfica dedicada a la conservació in situ i a la difusió d'aquest conjunt cementirial, adscrita des de 1941 a l'actual MNAT), l'edifici de Serveis Centrals i els importants conjunts arqueològics de les vil·les romanes de Centcelles (Constantí) i dels Munts (Altafulla).
És gestionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i incorpora els següents centres: Museu Arqueològic, Museu i Necròpolis Paleocristiana (l'edifici de Serveis Centrals) i els importants conjunts arqueològics de les vil·les romanes de Centcelles (Constantí) i dels Munts (Altafulla).
Contingut |
Historia
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona es va formar durant la primera meitat del segle XIX i és, per tant, el més antic de Catalunya en la seva especialitat.
Tot i que algunes de les peces que actualment formen part del Museu són conegudes des dels segles XVI, XVII i XVIII (o fins i tot d'èpoques anteriors), els seus fons, en la seva majoria, han estat recuperats en els últims cent cinquanta anys com a conseqüència de la construcció del port modern i de l'extraordinari creixement urbanístic de la ciutat. Després de la pèrdua o la dispersió de les primeres col·leccions de materials arqueològics, el precedent directe més antic és el "Museu d'Antiguitats" creat al si de l'Acadèmia de Dibuix (que depenia de la Societat Econòmica d'Amics del País) i endegat per Vicenç Roig pels volts de 1834-1837, museu que va passar a tenir caràcter públic arran del seu traspàs a la Comissió provincial de Monuments, organisme oficial constituït l'any 1844. El 1849 es van unir en un mateix local aquest museu i el que anava formant des de 1844 la Societat Arqueològica Tarraconense amb materials procedents en bona part dels treballs realitzats a la pedrera del port; l'any 1852 va aparèixer el primer catàleg del conjunt de peces exposades en aquest museu. Cal destacar, en la segona meitat del segle XIX, la tasca de salvament i de recuperació portada a terme pel primer director del Museu Arqueològic, Bonaventura Hernández Sanahuja, reflectida en el segon catàleg publicat pel seu successor, Ángel del Arco y Molinero (1894).
L'any 1853 el Museu va passar a ocupar unes dependències de l'exconvent de Sant Domènec a la plaça de la Font, el qual poc després havia de ser seu de la Diputació i de l'Ajuntament.
Després de tot un seguit d'inconvenients i de dificultats que van provocar tancaments intermitents, el Museu es consolidà definitivament i va romandre a l'edifici de la plaça de la Font més de cent anys.
El 1960 es traslladà a l'edifici que ocupa actualment, edificat de nova planta com a Museu, sobre un fragment del llenç de la muralla.
El Museu Nacional Arqueològic mostra en les seves col·leccions una clara vocació romanista. La importància històrica i monumental de la ciutat de Tàrraco i la problemàtica arqueològica urbana que comporta el jaciment han orientat els esforços investigadors del Museu cap a aquesta etapa històrica.
Els materials procedeixen bàsicament dels treballs d'urbanització, privats i públics, de les troballes casuals i de les aportacions particulars, si més no fins a la tercera dècada del segle XX. Aquesta tendència canviarà substancialment a partir de les excavacions metòdiques que Joan Serra i Vilaró portarà a terme al Fòrum de la Colònia i a la Necròpolis Paleocristiana (1926-1933). Després d'un petit lapsus provocat per la guerra civil i la immediata postguerra, la ciutat va créixer ràpidament -i de forma poc controlada- durant els anys cinquanta i, sobretot, durant els seixanta i bona part dels setanta: això va fer que les troballes casuals tornessin a ser majoritàries, llevat d'algunes intervencions en zones molt concretes (amfiteatre, Centcelles, "Torre de Pilats", els Munts, plaça d'en Rovellat, etc.). Des de 1978 i, especialment, des de la creació del Servei d'Arqueologia de la Generalitat (1981), les intervencions arqueològiques -programades o d'urgència- són gairebé l'única font d'ingrés del nostre Museu, amb un augment molt considerable de dipòsits procedents dels principals monuments i d'altres zones d'interès de la ciutat i de les seves rodalies (teatre, Casa del Mar, circ, Parc de la Ciutat, amfiteatre, carrer d'en Vila-roma, carrer de Pere Martell, etc.).
El Museu ha esdevingut, així, el centre de conservació i difusió d'uns testimonis materials que il·lustren el procés de romanització de la Península Ibèrica i que, en definitiva, han de fer entenedores les formes de vida d'aquest període.
L'any 1982 el MNAT passà a dependre, quant a la seva gestió, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Museu Arqueologic
| PLANTA -1 | PLANTA 0 | PLANTA 1 | PLANTA 2 |
| Sala I
Tàrraco, campament militar La muralla L’epigrafia L’epigrafia llatina a Tàrraco El poblat i la necròpolis del Coll del Moro L’època preromana La Tàrraco republicana La circulació monetària a Tàrraco |
Sala II
L’arquitectura romana L’arquitectura romana a Tàrraco El fòrum provincial Els temples El fòrum de la colònia El teatre L’amfiteatre El circ Les vies Sala III El mosaic romà El mosaic romà a Tàrraco La vil-la de Parets Delgades |
Sala IV
Els objectes d’ús quotidià Les àmfores i el comerç Jocs i espectacles El bronze L’abillament personal El vidre Religió i cultes a Tàrraco Fecunditat i erotisme Les produccions ceràmiques Els serveis de taula Hàbits alimentaris Els aliments Els cereals i el pa Sala V Tàrraco i el mar Història sota el mar |
Sala VI
L’escultura romana L’escultura romana a Tàrraco L’escultura imperial Les estàtues de divinitats i herois Els retrats privats Sala VII La seu del Collegium Fabrum Sala VIII Les vil·les urbanes Sala IX L’escultura funerària Sala X El poblament rural: la vil·la dels Munts Vestíbul El mosaic dels Peixos (vil·la romana de la Pineda) |
El Museu Necrópolis Paleocristians
En aquest museu annexo es poden trobar les següents exposicions
* El mon de la mort * Joan Serra i Vilaró i la necrópolis paleocristiana * La problemàtica funerària tardoimperial de Tàrraco * El conjunt arqueolígic de la necrópolis paleocristiana * Els entarraments * La població de Tàrraco * Les ofrenes funeráries * L'escultura funerària * Els símbols cristians
Serveis Centrals
Edifici bastit a l'extrem nord-oriental del conjunt de la Necròpolis Paleocristiana, entre la Fàbrica de Tabacs i l'avinguda de Ramón y Cajal. S'alça damunt d'una plataforma de formigó que incorpora, també, les restes d'un mausoleu de planta central pertanyent al conjunt arqueològic de la mateixa Necròpolis.
Constitueix el nucli central dels serveis del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i s'hi ubica la infraestructura bàsica per a l'acompliment i el desenvolupament de les tasques de conservació i investigació que té encomanades el Museu, complementant així la seva vessant difusora.
Ocupa una superfície de 310 m2 i consta de quatre plantes, amb una superfície total edificada de 1300 m2. Les dues plantes inferiors estan ocupades pels magatzems, el laboratori de neteja, classificació i siglat de materials arqueològics i la cambra cuirassada. La planta tercera, a nivell de l'avinguda de Ramón y Cajal, es composa de Recepció, Sala de Reunions, Biblioteca i Sala d'Investigadors. La planta quarta alberga els serveis tècnics i administratius del Museu: Taller de Restauració, Gabinet de Dibuix, Plató i Laboratori Fotogràfic, Documentació i Arxiu, Administració, Conservació, Secretaria i Direcció.
Serveis:
* Administració * Conservació * Restauració * Arxiu documental i fotogràfic * Magatzems * Biblioteca (especialitzada en història i arqueologia clàsiques)
Galeria d'imatges
 |
 |
 |
Vegeu També
Referències
Autors i contribuents - Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Ferila (Usuari), Rvm (Expert), Telecentres2 (Usuari)
