Mosaic de la Medusa

De TarracoWiki

El Mosaic de la Medusa és un sarcòfag romà de taller grec datat en la primera meitat del segle III, de marbre, trobat trossejat el 1848 als terrenys de la pedrera del port de Tarragona i que actualment es troba al Museu Nacional Arqueològic. El tros que s'ha conservat mesura 4,6 per 2,4 metres de costat. En ell es veu el cap de la Medusa.

Història dels mosaics

Durant els primers segles imperials, Tàrraco adquirí l'aspecte de gran capital de província. Paral.lelament a la construcció dels principals edificis públics, es van edificar nombroses vil·les urbanes.

Els primers paviments coneguts a Tarragona són els d'opus signinum. Molt aviat s'introduí la moda dels mosaics de tessel·les en blanc o en blanc i negre. Aquests, amb el temps, deriven cap a un barroquisme que inclou gran quantitat de detalls ornamentals. Cap al començament del s. III dC, els mosaics policroms substitueixen els anteriors.

Amb la crisi del s. III i el pas de les invasions germàniques, la producció de mosaics de Tàrraco experimentà una important davallada.

A partir d'aquest moment, els tallers es concentraran en la decoració de les sumptuoses vil·les dels voltants de la capital, com la de Parets-Delgades.

La Medusa

Al mosaic hi apareix representada el cap de Medusa, personatge mitològic de gran importància en el món romà, símbol de força i poder.

Mosaic de guix endurit, similar al morter romà. El dibuix es pinta a mà i s'envelleix per accentuar l'efecte de volum de les tessel·les.