Monument als caiguts

De TarracoWiki

Contingut 1 Ubicació 2 Context històric 3 Estructura del monument 4 Referències i fonts

Ubicació

L'antic Monument als Caiguts es trobava situat a l'avui anomenat Parc de la Reconciliació, a la Via Augusta:

Context històric

El monument més emblemàtic del franquisme a Tarragona fou, indiscutiblement, el dedicat als "seus caiguts" a la guerra (1936-1939). L'obra seguia els models que es repetien, amb algunes variacions, a gairebé totes les poblacions, i per tal de donar-li més rellevància, la proposta es va presentar vinculada a un ambiciós projecte de reforma urbanística de l'indret escollit: entre el final del Passeig de Sant Antoni-que aleshores s'anomenava de la Victoria- i l'inici de la Via Augusta.

Per imposició de les autoritats, el 25 de febrer de 1941 es constituí la Junta Patrocinadora del Monumento a los Caídos de la Ciudad, que s'encarregaria de la recaptació de fons i de l'elaboració de la llista de noms que s'hi havien d'incloure. Tot això passava quan encara es podien veure les destrosses que els bombardejos franquistes havien ocasionat sobre Tarragona, i al dolor per les víctimes de la guerra, s'hi afegia la por i el patiment pels que estaven tancats a les presons o en camps d'internament, i pels exiliats.

Aquestes circumstàncies ocasionaren que, tot i que es proclamava que el monument es feia per subscripció popular, en realitat el projecte no despertés cap entusiasme entre la població, castigada primer per la guerra i tornada a castigar després pels seus vencedors. Les donacions no foren tant abundants ni generoses com s'esperava i s'hagué de recórrer a contribucions especials i extraordinàries dels afiliats a la Cambra Oficial de la Propietat Urbana, Cambra de Comerç i Cambra Agrícola. Es demanaren préstecs a totes les entitats bancàries de la ciutat, i fins i tot calgué rebaixar la qualitat dels materials per poder tirar endavant el projecte. La inauguració tingué totes les característiques dels actes oficials de l'època, i es celebrà el dia 25 de juliol de 1943, durant el mandat de l'alcalde Josep Macián Pérez

La construcció de la que anomenaven Glorieta de los Caídos es complementà uns anys més tard amb l'acabament del mur i l'escalinata del Passeig de Sant Antoni i l'enjardinament de l'entorn. Això va fer modificar el projecte inicial d'urbanització del Parc del Miracle, elaborat l'any 1937, on es proposava que la carretera de Barcelona passés tocant el mur i que la zona de jardins tingués una unitat que arribés fins a l'amfiteatre.

Cada any, el dia 20 de novembre, aniversari de la mort de José Antonio Primo de Rivera, es celebrava una cerimònia commemorativa, davant del monument, en presència de les principals autoritats locals i provincials. El darrer cop fou el 1975.

El primer consistori democràtic, sorgit de les eleccions d'abril del 1979, decidí canviar el nom de l'indret pel de Jardins de la Reconciliació, eliminà del monument la simbologia franquista i les inscripcions, i feu extensiva la seva dedicació a tots els que moriren a la guerra, sense distinció de bàndol.

La matinada del 12 d'octubre del 2000, l'Ajuntament feu enderrocar el pilar, després que un informe municipal alertés d'un possible esfondrament, a causa del seu mal estat de conservació. Uns dies després, en una ràpida operació de "canvi d'imatge", s'anunciava la pròxima remodelació dels jardins i es col·locava una escultura de Saumells al mig de l'estany.

Estructura del monument

El monument funerari era de línies molt dures, com la majoria de monuments franquistes, i podríem descriure'l com un conjunt de volums cúbics de cares rectangulars, inscrits en una zona enjardinada. El més destacat dels tres elements que el componien, era un pilar de 13,20 metres d'altura, per una secció de 1,50x0,50 m. que estava sobre un petit basament de tres cossos i portava gravada una creu a la cara est i dues corones als laterals. El segon element del conjunt era un gran mur en forma d'hemicicle, on figurava la inscripció "Caídos por Dios y por España !Presentes!", en lletres romanes de 20 cm. en talladura angular. A sota d'aquesta gran inscripció, s'hi col·locà en lletres destacades el nom de José Antonio Primo de Rivera -com era preceptiu a l'època- i, agrupats segons la seva pertinença a l'Església, l'Exèrcit, o a la societat civil, la resta de noms. El tercer element el constituïa l'estany de forma rectangular, a poca distància del pilar, de 13 metres de longitud per 8 d'ample. El pilar, el mur, la vorada que emmarca l'estany i set bancs del jardí foren fets amb pedra de Vinaixa, i les lloses que envolten l'estany amb pedra calcària de Tarragona.

Referències i fonts

• Tarragona: escultures, làpides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona  : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.