Mas del Pastoret
De TarracoWiki
| Mas del Pastoret | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
L'edifici és accessible per la pista que surt de la carretera TP-2039, a peu.
El mas, que té una protecció de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) presenta un cos central compacte envoltat de baluard en el que hi destaquen la torre i la porta principal d’accés, amb arcada de pedra que duu, en la clau, les lletres IHS i l'any de la seva construcció, el 1612. A aquesta primera construcció se li van annexar una sèrie de noves estances al llarg dels segles XVIII i XIX.
La torre, considerada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), se situa a l'oest del mas. Aquesta està separada del cos principal, però unida mitjançant un pont d’obra, posterior, a nivell del primer pis. Es tracta d'una torre circular que té una alçada total de aproximadament 12 metres. L'aparell és de maçoneria irregular, amb les obertures emmarcades per carreus.
S'hi observen molt poques obertures, una a la planta baixa, en el talús i al nord, amb un lleuger vessament, una altra en el primer pis que comunica amb el mas, a més de diverses espitlleres molt estretes i una petita finestra quadrada. A la part superior es conserven parcialment quatre matacans sobre mènsules de pedra, com també gàrgoles cilíndriques per a drenar la terrassa, el sòl de la qual està ensorrat. Es conserven dues de les voltes amb forma de cúpula, en les que encara es veuen les marques de l'encofrat de canyes en el morter.
Aquesta torre s'ha datar, com el mas, en els segle XVII, en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes tarragonines durant els segles XVI i XVII. Al costat est del mas originari s'hi adossaren una sèrie de noves construccions durant els segles XVIII i XIX.
Des de fa anys el mas està deshabitat i ja ha començat l'inexorable procés d’enrunament. Part dels trespols i de la teulada ja s'han ensorrat. La torre es conserva en relatiu bon estat, a excepció de la coberta i els matacans.
Pel que fa al mas pròpiament, destaca un cos principal de tres pisos amb diferents obertures situades sense seguir una ordenació concreta. Els altres edificis, es troben tots mig o totalment enrunats. La construcció, en general de poca qualitat, es basa en la maçoneria i la fusta s'utilitza en les cobertes i en les llindes de les finestres i portes. Precisament, la porta que donava accés al mas és un llarg cabiró que encara es conserva, així com la pròpia porta. [Contingut de l'article. Recorda citar les imatges]
Referències i fonts
- E. LIAÑO. Inventario artístico de Tarragona y su provincia III, 1983, pag 78.
- R. ALOGUÍN. Guia de fortificacions de Tarragona, 1998, n. 247 pag 113.
- IPAC. Carta Arqueològica del Tarragonès.
- AJUNTAMENT DE TARRAGONA. Catàleg Municipal de monuments, edificis, ambients urbans i altres béns immobles de Tarragona, 2008.
Enllaços externs
Vegeu també
- Mas d'en Garrot
- Mas de l'Hereuet
- Mas d'en Jover
- Mas del Marquès
- Mas Clarà
- Mas d'en Cusidor
- Mas de la Creu
- Mas d'en Grimau
- Mas d'en Sorder
- Mas d'en Rabassa
- Mas dels Canonges
Autors i contribuents - Mht (Usuari), Telecentres (Expert), Telecentres2 (Usuari)
