Mas d'en Garrot

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca


El Mas d'en Garrot és un dels masos que hi ha prop del Pont del Diable, dins del terme municipal de Tarragona.

Contingut

La Finca

La finca del Mas d’en Garrot conté l’anomenada Font del Garrot/Font d'en Garrot . Dins la finca també hi havia el Mas dels Cups que era un mas força important a la zona perquè s’hi feia el vi del Mas d’en Garrot i també de fora del mas, és a dir, fins i tot els masovers del Mas dels Cups eren qui veremaven d’altres vinyes i en feien el vi. El Mas dels Cups era a la zona on actualment hi ha la urbanització de Sant Ramon. Davant del Mas dels Cups hi havia una alzina molt més gran que la del Mas d’en Garrot que va ser arrancada quan es va fer aquesta urbanització.

Com tota casa senyorial, el Mas d’en Garrot consta de dues dependències, la dels masovers i la dels senyors. Sembla ser que l’aire modernista del Mas li va donar el sr. Joan Guinovart. A la propietat del Mas d’en Garrot hi havia dos masovers; els de dalt, del Mas d’en Garrot i els de baix, del Mas dels Cups. Els últims masovers del Mas dels Cups foren Rafel Sastre –l’anomenaven Rafel perquè es va estar de masover en un mas del Catllar que es deia Mas Rafel; amb tot, ell es deia Josep- i la seva dona Agustina.


Els Propietaris

Asunción Domingo i Adolfo Gil

El Mas d’en Garrot era un mas propietat d’Asunción Domingo – més coneguda com a Siona-, una pubilla de Constantí que es casà el 17 de juliol de 1887 amb el comerciant i propietari Adolfo Gil. Aquest matrimoni no tingué descendència i quan el marit, Adolfo Gil, morí de càncer de gola el dia 16 de juny de 1912, Asunción decidí vendre’s tot el patrimoni i ingressar a la congregació de Maria Reparadora fundada el 1854. La decisió d’entrar en aquesta congregació vingué donada pel fet que una germana seva ja en formava part.

Joan Guinovart Canals i la Sra Pascual

No sabem exactament quan es va vendre la finca la sra Domingo, però sí que sabem que l’any 1920 ja era propietat de Joan Guinovart Canals i de la seva senyora.

El tarragoní Joan Guinovart era un ric comerciant de vins que va facilitar sempre l’entrada a la finca i a la Font del Garrot a tothom interessat a passar un bon dia de festa. La família Guinovart, doncs, va impulsar la Font del Garrot com a lloc d’esbarjo dels tarragonins.

  • La Família

Joan Guinovart Canals i la sra. Pascual van tenir dos fills: Dolors, nascuda l’octubre de 1887, i Joan , mort el 25 de febrer de 1890.

La pubilla Dolors es va casar amb Francisco Compte Galofré, comerciant de vins i d’aquest matrimoni en van néixer dos fills: Francisco, del qual sabem que va fer la 1a comunió el dia 29 de setembre de 1925 i que va morir el 25 d’abril de 1938, als 22 anys d’edat, a Valls; i Joan M, de qui sabem que féu la 1a comunió el 24 de novembre de 1929, que fou un important enginyer de camins, canals i ports i que morí a Barcelona, ciutat on desenvolupà la seva carrera, el 3 de setembre de 2006, als 86 anys d’edat.

El final de la història i d’una època

L’últim propietari, amb noms i cognoms de la finca del Mas d’en Garrot, fou Joan M. Compte Guinovart i, per tant, fou qui vengué la propietat. Una part de la finca se la quedà el Banco Catalán de Desarrollo –es va quedar la zona del Mas dels Cups perquè abans de fer el barri de Sant Ramon hi volien fer un polígon- i l’altra part, la del Mas d’en Garrot se la quedà una empresa que volia explotar-ne una pedrera, cosa que sembla que no ha estat possible ja que se li va denegar el permís.


La Línia de la Història

Referències i Fonts

  1. Informació oral facilitada per Antoni Menasanch i Artur Tomàs Mercader
  2. La Vanguardia
  3. Premsa local de l’època

Enllaços Externs

  1. http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/
  2. http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/biblioteca-hemeroteca/hemeroteca

Vegeu També

Autors i contribuents - Carlos (Usuari), Comte de Rius (Usuari), Telecentres2 (Usuari)