La Secuita
De TarracoWiki
| La Secuita | |||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||
La Secuita és un municipi català de la comarca del Tarragonés. Segons dades del 2009 la seva població era de 1.522 habitants. Incou les pedanies de l'Argilaga, les Gunyoles i Vistabella.
Contingut |
Situació
El terme municipal de la Secuita està situat a la part nord de la comarca del Tarragonès. Té una extensió de 17,6 quilòmetres quadrats, i una alçà ria mitjana de 176 metres sobre el nivell del mar. Limita amb els termes municipals del Catllar, Renau, Perafort i els Pallaresos (Tarragonès), i amb els de Nulles, Vallmoll i els Garidells (Alt Camp). Dista 11 Km. de Tarragona i 10 de Valls. El municipi no presenta cap accident geogrà fic destacat, i té una orografia suaument ondulada. No és travessat per cap riu. Els torrents del Bogatell i el de Renau són els dos únics cursos d'aigua que es registren al terme.
El conreu agrÃcola més destacat és la vinya, que ocupa més de la meitat de la superfÃcie conreada, i que donà origen a la creació dels dos cellers cooperatius existents al municipi, el de la Secuita i el de l'Argilaga. L'avellana, la garrofa i l'oli són els productes agrÃcoles que, per aquest ordre, segueixen el vi en importà ncia.
Les vies de comunicació més importants que travessen el terme municipal són la N-240 (Tarragona-Lleida) i la TP-2031, de Tarragona al Pont d'Armentera. D'aquestes vies surten les que comuniquen els pobles del municipi entre si i amb els municipis veïns.
Igualment passa pel municipi l'antiga lÃnia del ferrocarril Saragossa-Reus-Barcelona, avui prà cticament en desús.
Història
Malgrat que és prà cticament segur que en l'actual terme municipal de la Secuita s'hi va establir alguna mena d'assentament romà , la història dels pobles del terme pròpiament dita comença a la segona meitat del segle XII, un cop el Camp de Tarragona fou conquerit pels Comtes de Barcelona.
La repoblació del terme municipal i la creació dels establiments humans sembla que va ser obra d'un noble anomenat Guillem de Claramunt que, juntament amb altres senyors, va encarregar-se de repoblar el territori del Codony, que ocupava bona part dels terrenys situats a banda i banda del riu Francolà en aquestes contrades, que depenien eclesià sticament de l'església que tenia nom de Sant Pere del Codony. Després d'una sèrie de contractes, totes les entitats de població de l'actual municipi de la Secuita quedaren, a mitjan segle XIII, sota l'autoritat civil i eclesià stica de l'arquebisbe de Tarragona i del Monestir de Santes Creus. Aquesta situació de dualitat jurisdiccional s'allargà fins a començaments del segle XIX.
Només l'Argilaga va seguir una evolució històrica diferent a la de la resta dels pobles del terme. Des del segle XV s'hi documenten dos nuclis de població: l'Argilaga, a la part occidental de l'actual nucli urbà , que pertanyia als senyors del Catllar, i Montbuà , a la part oriental , estretament relacionat amb Peralta , que pertanyia a la famÃlia dels MontbuÃ
L'actual municipi es va formar administrativament a principis del segle XIX, amb la supressió dels senyorius, i comprenia els llocs de la Secuita, Vistabella, els Masos, Tapioles i el Pontarró. El 1842 s'agregava a la Secuita el poble de les Gunyoles, fins aleshores municipi independent, i el 1846 la supressió del municipi de l'Argilaga-Montbuà donava al terme la seva configuració actual.
Habitants
El terme municipal de la Secuita està situat a la part nord de la comarca del Tarragonès. Té una extensió de 17,6 quilòmetres quadrats, i una alçà ria mitjana de 176 metres sobre el nivell del mar. Limita amb els termes municipals del Catllar, Renau, Perafort i els Pallaresos (Tarragonès), i amb els de Nulles, Vallmoll i els Garidells (Alt Camp). Dista 11 Km. de Tarragona i 10 de Valls. El municipi no presenta cap accident geogrà fic destacat, i té una orografia suaument ondulada. No és travessat per cap riu. Els torrents del Bogatell i el de Renau són els dos únics cursos d'aigua que es registren al terme.
El conreu agrÃcola més destacat és la vinya, que ocupa més de la meitat de la superfÃcie conreada, i que donà origen a la creació dels dos cellers cooperatius existents al municipi, el de la Secuita i el de l'Argilaga. L'avellana, la garrofa i l'oli són els productes agrÃcoles que, per aquest ordre, segueixen el vi en importà ncia.
Les vies de comunicació més importants que travessen el terme municipal són la N-240 (Tarragona-Lleida) i la TP-2031, de Tarragona al Pont d'Armentera. D'aquestes vies surten les que comuniquen els pobles del municipi entre si i amb els municipis veïns.
Igualment passa pel municipi l'antiga lÃnia del ferrocarril Saragossa-Reus-Barcelona, avui prà cticament en desús.
Activitats Econòmiques
Amb el creixement poblacional dels últims anys, el comerç i la restauració han gaudit d'una gran empenta al municipi, especialment al nucli de la Secuita, on s'hi compten una farmà cia, un supermercat, una botiga de comestibles, un forn de pa, una carnisseria, una merceria, cinc bars (alguns dels quals també són restaurants), un restaurant i un bar musical. A l'Argilaga hi ha tres botigues: dues de comestibles i una carnisseria.
Altres establiments oberts al públic són un taller mecà nic a la Secuita i un altre a les Gunyoles, una fusteria a l'Argilaga i una altra a Vistabella, que alhora és una botiga de mobles, i una sucursal d'una caixa d'estalvis que proveeix de serveis bancaris el municipi.
Festes
La Secuita celebra la Festa Major d'estiu el dia 15 d'agost, festivitat de l'Assumpció, i fins fa aproximadament vint anys se celebrava la Festa Major d'hivern el dia 1 de gener, festivitat del Nom de Jesús. També tenen una gran tradició històrica les festes de Sant Sebastià (20 de gener) i Sant Cristòfol (10 de juliol), que s'ha recuperat en els últims anys.
Llocs d'Interés
El nucli urbà de la Secuita, presenta tres sectors ben diferenciats: el vell, l'eixample del segle XVIII i la urbanització actual. A la plaça Major, nucli originari del poble, hi ha l'església parroquial de Santa Maria de la Secuita, edifici medieval que ha sofert continues transformacions. Està formada per tres naus d'èpoques diferents. La central és la primera que es construà i és gòtica.
Cal destacar també la Casa Mallafré, amb portal de carreus i finestres gòtiques.
És interessant el gran casal de la Tallada, amb bon nombre d'arcades ogivals.
Al nucli de l'Argilaga, cal destacar l'església de Sant Roc i la Casa dels Frares, que fou propietat dels servites de Vila-rodona.
A l'agregat de Vistabella s'hi troba una autèntica obra d'art, el temple de Vistabella, obra de l'arquitecte tarragonà Josep M. Jujol.
Referències i Fonts
- Cortiella i Ã’dena, Francesc. Guia de la Secuita.
