La Granja

De TarracoWiki

(S'ha redirigit des de: LA GRANJA)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Granja
Escut de La Granja
Escut
Estat n/d
• Província Tarragona
• Comarca Tarragonès
Ubicació  
• Altitud n/d
Superfície n/d
Població 3.521 hab.
Codi postal 43006
Web oficial http://www.tarragona.cat

Contingut

Història

En gener de 1968 es lliuren els 120 pisos corresponents a la primera fase de la Urbanització La Granja. El ritme de construcció en les tres primeres fases previstes és bastant ràpid doncs, els 144 pisos corresponents a la segona fase es trobaven en període de construcció en tal data, estant previst l’inicio de la tercera fase per al mateix any 1968, amb una previsió de 292 habitatges. Encara que no es fa cap referència a l'existència d'un Pla Parcial urbanístic per al nou enclavament urbà, sí es parla que el projecte comprèn, en principi, la construcció de 1300 habitatges. Les tres primeres fases cobreixen gairebé el 50% del projecte en un temps d'execució de dos anys. L'entitat promotora d'aquest projecte era la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Tarragona, que crea a aquest efecte una empresa filial, la Constructora Benèfica Provincial, que és la que porta avanci les primeres fases de la construcció del barri. No obstant això, a partir de 1970 la Caixa d'Estalvis canvia de política, dedicant-se a vendre els terrenys de la urbanització a altres constructors particulars, amb el que el primitiu projecte residencial, que es concebia com una zona residencial amb abundants zones verdes, acaba entrant dins dels circuits convencionals de l'especulació del terreny.

El fet més palpable que abona el procés especulatiu que és objecte el projecte, a priori irreprotxable, de la Caixa d'Estalvis, és el fet que el Pla Parcial Urbanístic de la Granja no sigui presentat fins a 1973 i aprovat fins a 1976, quan les obres havien començat en 1967. Per tant, quan s'estableix la norma legal dels paràmetres urbanístics del barri, aquest (i tots els desaforaments que ho caracteritzen) són ja un fet consumat, amb el que les primitives expectatives de salubritat, equilibri ecològic i àmplies zones comunitàries enjardinades es veuen minvades i substituïdes per més blocs de cases. Tenim, en definitiva, un exemple més de rapacitat comercial i connivència per part de les autoritats de l'època. Aquests divuit anys d'història del barri vénen emmarcats per la lluita decidida i intel•ligent que un reduït grup de veïns. La Granja va ser el segon barri de Tarragona a legalitzar la seva associació de veïns, tan sol uns mesos després de ser ocupat el primer bloc de pisos.

Associació de vins

Un tret característic de l'Associació de Veïns de la Granja, al llarg d'una trajectòria de més de quinze anys, ha estat el caràcter profundament pragmàtic de les seves actuacions, desvinculades de qualsevol actitud, ja no partidista, sinó fins i tot política, en el seu sentit més ampli. Tal com ho destaquen alguns antics dirigents de la mateixa, el seu objecte prioritari, la seva raó de ser, va ser la lluita urbanística, per aconseguir de la Granja un barri digne i diferenciat d'aquest ghetto Quote continu que s'estén per tot l'eix de ponent: «... l'Associació no neix amb una inquietud social d'entrada i, a més, en un any com el 69, en què no hi havia moviment ciutadà, estava tot una mica emmascarat en la clan destinidad», afirma M. Escudier, president de l'AV des de 1979 a 1984. Aquest apoliticisme, no obstant això, no va significar una despreocupació dels problemes socials, com es destaca en una entrevista realitzada al novembre de 1983 a un directiu de l'entitat per part del Fanal (òrgan de la Federació d'Associacions de Veïns) : «... Portem a cap un conjunt d'accions diverses a favor dels nostres socis que són una mica més del 90% dels veïns de la Granja , les principals són: realitzar la declaració sobre la renda, administrar les comunitats de propietaris, despatxar tota classe de documents, com per exemple instàncies, plecs de descàrrec, peticions, etc., el pagament de la Contribució Urbana, cuidar de les zones enjardinades (que són moltes), la defensa i vigilància dels pagaments que han de realitzar els nostres conveïns a l'Administració i a la Hisenda Municipal. Per descomptat que tots aquests serveis són gratuïts». Algunes de les causes que expliquen aquesta orientació de pragmatisme i de gestió per part de l'AV cal buscar-les en l'actitud personal dels seus dirigents i, molt especialment, del seu primer president i màxim promotor, José M Aluja Coll, molt conegut a nivell ciutadà per la seva constant presència en els mitjans de comunicació, opinant i polemitzant en favor dels interessos del barri.

Centres Educatius


El CEIP Mare de Déu dels Àngels és una escola publica situada en el barri de La Granja amb diferents nivells educatius, educació infantil y educació secundaria. Actualment desenvolupa molts projectes educatius i esportius per a els seus alumnes.

Cap de Torreforta-La Granja

Cap de Torreforta-La Granja

Aquest centre pertany a l'Àrea Bàsica Torreforta però hi esta posicionat dins les fronteres de la Granja. Pertany a l’àrea Bàsica Sanitària de Tarragona comprèn l'àmbit territorial que tot seguit s'especifica: nuclis poblacionals de La granja, Torreforta, la Floresta, Riu Clar,Camp Clar.

Al CAP la Torreforta-La Granja hi ha Servei d'Atenció Continuada Urgent les 24 h tots els dies.

Escoles Esportives

Cusa

Escut del Cusa

Cusa, és una escola de futbol que està situada al barri de la Granja - Tarragona (Espanya). Va ser fundada l'any 1996 i està dirigida per un dels fundadors,Román Cunillera Porcar,exjugador professional del Gimnàstic de Tarragona i entrenador del Nivell-3 (Carnet Nacional). Tenen com a lemes “ I.I.I.=EDUCACIÓ+ESPORT+ESTUDIS” , ”CUSA = EL TEU FILL EN BONES MANS.”

Equips
  • Juvenil – A
  • Juvenil - B
  • Infantil - A
  • Infantil - B
  • Aleví - A
  • Aleví - B
  • Benjamín - A
  • Benjamín - B
  • Benjamín - C
  • Prebenjamín
  • Prebenjamín
  • Femenino


Referències i Fonts

Enllaços Externs

Autors i contribuents - Brayhan (Usuari)