Josep Roig i Bergadà

De TarracoWiki

Josep Roig i Bergadà, (Tarragona, 1864 — Barcelona, 1937) fou advocat i polític.

Josep Roig i Bergadà va néixer a la casa número 19 de la baixada de la Peixateria al 1862 (altres autors afirmen que va ser al 1864). Era nebot del gran escultor i dibuixant Vicent Roig conegut com 'El vicentó'.

La seva carrera d'estudiant fou brillant, es va llicenciar en dret a la Universitat de barcelona. De seguida destacà per sobre els altres demostrant ser una persona molt culte, de tarannà obert i observador. Va obrir un bufet que poc després tindria èxit i nom. Tot i això, per la seva forta ètica i moral estudià dret mercantil per no haver d'afrontar casos de defensa dels quals èticament no s'hi sentia còmode.

Entrà en política i s'adherí al partit liberal-demòcrata. Va ser diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat (1898-99, 1901-03, 1905-07) i alcalde de Barcelona (1910), càrrec que dimití al cap d'uns mesos.

Va ser nomenat ministre de Gràcia i Justícia (novembre del 1918). Des d'allà fundà els tribunals de menors, el primer a Bilbao i el segon de tot l'Estat a Tarragona amb seu al carrer Escrivanies Velles al número 6. Tenia una clara voluntat de reformar la Justícia espanyola, però topà amb molts impediments d'espanyols.

Compromès amb Catalunya

Es decantà per l'autonomisme i formà part de l'Assemblea de Parlamentaris. L'actitud hostil de Santiago Alba envers l'autonomia catalana el decidí a dimitir de Ministre de justícia (3 de desembre de 1918), fet que provocà una profunda crisi de govern. Fou designat membre de l'avortada comissió que havia de redactar un projecte d'autonomia.

Compromès amb les classes obreres

Posteriorment intervingué, com a advocat, en les lluites entre patrons i obrers. Fou senador vitalici (1926), president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1933-34) i degà del Col·legi d'Advocats (1935-36). Publicà obres, com Las sociedades de responsabilidad limitada (sd) i Doctrina liberal y democrática (1931), i col·laborà a La Rambla, de Barcelona.