Tweet

Josep Maria Jujol i Gibert

Josep Maria Jujol i Gibert
Lloc naixement	Tarragona
Data naixement	16 septembre 1879
Lloc defunció	Barcelona
Data defunció	1 maig 1949
Nacionalitat	Espanyola
Professió	Arquitecte, dibuixant, dissenyador, pintor modernista català, docència.

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquest article ha estat destacat per la comunitat de la TarracoWiki.

Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949) fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Es va dedicar a la docència tant a l'Escola d'Arquitectura com a l'Escola del Treball, a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Joan Despí, on hi ha bona part del habitatges que va construir. Les col·laboracions més conegudes les va realitzar a les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l'ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació. L'obra de Jujol és precursora i situada sempre al marge de posicions ortodoxes pel que fa a la modernitat.

Biografia

Al 1885 - 1886 la família Jujol es traslladà a viure a la Vila de Gràcia (llavors municipi independent), on estudià a l’escola del barri i rebé classes de dibuix, que ja era una de les seves aficions, i des de ben petit manifestà dues grans qualitats: l'agudesa d'enginy i una sensibilitat sorprenent pel color i per la forma. Al 1891 començà els estudis de batxillerat a l’Institut Provincial de Barcelona, cinc anys després obtingué el títol de batxiller.

Jujol s'estimava el paisatge de les comarques de Tarragona, els espais oberts, deshabitats i assolellats, tot i que la major part de la seva vida va viure en un pis a Barcelona. Li agradava la música especialment la de Bach i el seu estil arquitectònic predilecte era el barroc.

El 1896 començà els estudis de ciències a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i posteriorment a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona a partir del 1901, quan Domènech i Montaner n'era el director. Obtingué el títol d'arquitecte el 18 de maig de 1906 amb un projecte d'uns banys públics.

A l'Escola d'Arquitectura fou alumne de Francesc de Paula del Villar, Domènech i Montaner, Gallissà i August Font i Carreras. D'entre els companys d'estudis, va establir amistat amb Josep M. Pericas i amb Rafael Masó, coincidint també amb Domènech i Roura i Balcells.

Durant els seus estudis Jujol va rebre la influència del neogoticisme dominant de Viollet-le-Duc, l'emergència floral i vital de Domènech i la formulació estructural i volumètrica de Gaudí, especialment representada a la Sagrada Família. La influència que va suposar Gaudí ja és present als treballs universitaris de Jujol.

El 1927 es va casar amb la seva cosina Teresa Gibert, i s'instal·là a la rambla de Catalunya de Barcelona. Del matrimoni varen néixer tres fills: Teresa, Thecla i Josep Maria qui va fer de biògraf del seu pare. El seu viatge de noces va ser l'única sortida de Jujol a l'estranger, concretament a Itàlia durant tres mesos. Però si que havia viatjat per la Península Ibèrica recollint innumerables apunts en dibuix.

Com molts arquitectes modernistes catalans, Jujol va viure un període d'exaltació dels valors catalanistes i d'allunyament polític, econòmic i cultural de Madrid. La defensa dels seus ideals va fer que patís penalitats durant la guerra civil afectant-li seriosament la salut i la seva capacitat d'acceptar projectes grans.

Jujol ha estat un personatge singular i la seva imaginació ha trespassat fronteres, fins al punt de ser un arquitecte amb càtedra dedicada a la Universitat de Tòquio o tenir entre els seus admiradors a l'actor nordamericà John Malkovich, que en diverses ocasions ha visitat les seves obres,i que el 20 de maig de 2010 va pronunciar una conferència sobre Jujol dins dels actes del centennari del teatre Metropol en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili.

Va morir d'una perforació intestinal l'1 de maig de 1949 a Barcelona.

Carrera Professional

Mentre Jujol estava estudiant, es movia dins del cercle format a l'entorn d', catedràtic d'Arquitectura, amb qui va col·laborar fent alguns petits projectes, com esgrafiats, disseny de baranes, portes, mobles… tot allò que era motiu decoratiu .

Entrà a treballar a l'estudi de l'arquitecte Josep Font i Gumà entre 1903 i 1906 amb qui col·laborà en les reformes del Palau Savassona, futura seu de l'Ateneu Barcelonès. Cap el 1905, participà en obres d'Antoni Gaudí.

Després de fer de professor interí, el 1910 va guanyar unes oposicions de professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i posteriorment la plaça de catedràtic. A més de les seves activitats com arquitecte, també va desenvolupar una interessant activitat com dibuixant i com escultor en fang a l'Escola del Treball de Barcelona el 1924. El 1926 és nomenat arquitecte municipal de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), càrrec que va exercir fins el 1949.

De forma similar actua quan reforma la casa Negre a Sant Joan Despí i la casa Bofarull en els Pallaresos, projectes de remodelació i reforma que aborda de forma particular, fent-los servir com a laboratoris on experimentar solucions i aplicacions diverses.

Col·laboracions

Casa Batlló: Va fer el disseny les portes de fusta i altres elements decoratius del primer pis i les pintures de la capella, uns canelobres en fang i un recobriment ceràmic multicolor de la façana amb peces ceràmiques rodones que simulen escates.

Casa Milà: Va disenyar la forja dels balcons, els relleus d'estuc del sostre del primer pis, les pintures del sostre de l'entrada i un dels balcons.

Parc Güell: Una de les millors creacións va ser el banc ondulant una obra que ha quedat documentada amb la signatura-logotip que Jujol va deixar a la cara exterior del banc elaborada amb peces probablement cuites a Palma, també va fer revestiments ceràmics del banc de l'esplanada superior i plafons i la decoració dels intradós de les minivoltes de la Sala Hipòstila.

Catedral de Palma: Va ayudar a Gaudí a reformar de la catedral de Palma, decorava el cadiram del cor de la catedral amb una policromia desbordant de color ressaltada pel daurat.

Sagrada Família: El 1909, Jujol feu la maqueta policromada de la Sagrada Família de Gaudí per a presentar-la a l'Exposició de París de 1910.