Josep Domènech i Estapà

De TarracoWiki

Josep Domenech Estapà (Tarragona, 1858 - Cabrera de Mar, 1917) va ser un arquitecte català.

Va obtenir el títol en 1881, sent catedràtic de Geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment va presidir (1914).

Inici d'una nova era arquitectònica

El seu estil es va orientar cap a l'estètica premodernista. Importantíssima la seva aportació per graduar un canvi d'estil en l'arquitectura catalana. Amb elements modificats dels estils clàssics va crear una manera de fer pròpia, allunyat tant de l'eclecticisme com del modernisme del seu temps, però ben acceptat pels mitjans oficials. Autor de diverses publicacions, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectònic (1911).

Edificis emblemàtics

Autor a Barcelona, de les reformes a l'església de Sant Andreu de Palomar (1881, amb Pere Falqués i Urpí), Teatre Poliorama (1883), Acadèmia de Ciències (1893), Palau de Justícia (1887-1908, amb Enric Sagnier i Villavecchia), Palau Montaner, actual Delegació del Govern a Barcelona (1889-1896, amb Lluís Domènech i Montaner), Facultat de Medicina (1904), Presó Model (1904, amb Salvador Vinyals), l'asil per a cecs Amparo de Santa Llúcia , posteriorment Museu de la Ciència de Barcelona i actual CosmoCaixa (1904-1909), Observatori Fabra (1906), Catalana de Gas (1908), església de Nostra Senyora del Carme i convent de Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana), Estació de la Magòria (1912), etc. Va dirigir així mateix les obres de l'Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte d'Ignasi C. Bartrolí (1881).