Hermini Sentís

De TarracoWiki

Pintor. Oli i sanguina

Hermini Sentís
Lloc naixement Tarragona Data naixement 1927 Lloc defunció Tarragona Data defunció 1999 Lloc de residència Tarragona Nacionalitat català Època contemporània Conegut per pintor Formació Escola taller d'art de Tarragona

Contingut 1 Biografia 1.1 El nom 2 Exposicions 3 Temes de la seva obra 4 Estil

Biografia

L'Hermini Sentís neix a Tarragona, al carrer Sant Domènec, on va viure amb la seva família i on hi tenia també el seu taller. Més tard va traslladar el taller al carrer del Mar. Posteriorment va anar a viure a l'avinguda Catalunya, i tenia el taller a les Gunyoles (municipi de La Secuita, comarca del Tarragonès). Finalment var tornar a instal·lar el taller al carrer Sant Domènec. Estava casat amb la Neus i va tenir una filla, l'Esther. Actualment, la seva filla Esther prepara aquest lloc com a casa museu.
L'Hermini fugia de res que fos ostentós; no buscava l'acceptació de ningú; era lliberal, temperamental i reservadament sensible. Pintava cada tarda fins que va morir.
Alumne de la primera promoció de l'Escola Taller d'Art de la Diputació de Tarragona (1947). Estudià, becat per la Diputació, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona-Llotja, on va tenir per profesor Josep Nogué i Massó. Membre del grup tarragoní "Cercle Pere Johan" (1959-1970), i del col·lectiu artístic tarragoní "Grup Mirador" (1987-1997).

El nom

A partir d'algun moment, l'Hermini Sentís signava com a Ermini (sense la hac); ho considerava un signe de catalinat. Per això en l'exposició pòstuma a la Sala Òdena, apareix com a Ermini.

Exposicions

Aquestes són algunes de les exposicions individuals o col·lectives:

• 1955, Barcelona, Galeries Pallarés
• 1957, Tarragona, Sala del Sindicat d'Iniciatives
• 1957, Madrid, Galeries Ferreres
• 1959, Tarragona, Exposicó del cercle Pere Johan
• 1959, Barcelona, Concurs Internacional Anglada Guillot
• 1959, Tarragona, Decoració de la capella de Sant Fructuós, a la Catedral
• 1960, Tarragona, Exposició del Cercle Pere Johan
• 1960, Barcelona, Concurs Internacional Anglada Guillot
• 1961, Tarragona, Exposició del Cercle Pere Johan
• 1961, Tarragona, Sala Guardias, Exposició d'Artistes de Tarragona
• 1962, Tarragona, Sala Guardias
• 1962, València, Cercle de Belles Arts
• 1965, Madrid, Sala Toison (ressenya a l'ABC)
• 1965, Tarragona, Sala del Sindicat d'Iniciativa
• 1970, Tarragona, Sala d'exposicions de La Caixa de Tarragona
• 1970, Tarragona, Participació a la XVIII Medalla Tapiró de pintura, amb dues obres, "Gintana sentada" i "Lectura" [Gràcies al Museu d'Art Modern per aquesta informació]
• 1972, Tarragona, Sala d'exposicions de La Caixa de Tarragona
• 1974, Tarragona, Sala d'exposicions de La Caixa de Tarragona
• 1977, Barcelona, Galeria SYRA
• 1979, Tarragona, Galería Caesar Augustus
• 1986, Tarragona, Sala d'exposicions de La Caixa de Tarragona
• 1987, Tarragona, Exposició homenatge a Tarragona, del Grup Mirador
• 1989-1990, Tarragona, amb el Grup Mirador, Exposició: Tarragona i 7 artistes
• 1990, Barcelona, Sala Sant Jordi de La Caixa de Catalunya
• 1992, Tarragona, Sala l'Antiquari
• 2004, Tarragona, Sala Odena's, exposició Ermini Sentís, Record i Poesia, amb poemes de l'Esther Sentís, filla del pintor.

Temes de la seva obra

Hermini Sentís conrea sobretot el retrat femení, el nu i el paisatge. Ha pintat també temes bíblics, bodegons... Els seus paisatges tenen per tema les contrades tarragonines, fins i tot si no prenen per model un indret concret (el fons d'un grup de dones, per exemple): els colors càlids, la vegetació (pins, atzavares...), el cèrcol de montanyes que emmarquen el camp... Les figures humanes reposen amb una expressió serena que embolcalla una vida interior impenetrable.

Estil

L'Hermini Sentís busca la simplicitat compositiva i l'equilibri del color. Cada element del quadre té una existència pròpia remarcada per una línia que defineix els contorns de cada figura; ens pot recordar les estampes japoneses: colors plans, ben perfilats. La llum inunda l'escena, i el paper de les ombres és definir els perfils interiors més que no pas el volum. L'austeritat de recursos pictòrics abasta també l'economia en la quantitat de pintura aplicada al llenç. Per això la tela es mostra despulada a contrallum.

La visió dels seus quadres evoca una espiritualitat senzilla que ens convida a guaitar les formes amb que s'embolcallen les coses per entrellucar-hi que hi són.