Grallers Els Bordons de Tarragona
De TarracoWiki
| Grallers Els Bordons | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
El grup de grallers Els Bordons neix l'any 1989, moment en el qual l'oferta grallera a Tarragona tot just es comença a diversificar.
Contingut |
Història
La formació es crea inicialment com a mitja cobla o cobla de tres quartans, però la versalitat dels músics els porta, al cap de pocs mesos, a presentar-se també com a grup de grallers. Malgrat la seva estabilitat i continuïtat com a grup, la formació que ha presentat Els Bordons ha anat variant notòriament al llarg d'aquests anys, oscil·lant en una forquilla d'entre tres i sis components. Actualment la formació que ofereix aquest grup consta de cinc músics: quatre gralles i un timbal. A més de la riquesa musical de l'instrument, el resultat final es veu influenciat per les experiències musicals dels seus components, els quals han tingut l'oportunitat de participar en formacions de diversos estils com els Grallers Els GÃnjols, Grallers de la Torre, Grallers de Molnà s, Grallers del Miracle, Cobla de Ministrers de Tarragona, Cobla Antiga de Ministrers de Tarragona, Aynulatac, Txala i Mad Monkeys, i escoles com el Taller de Músics i l'Escola Municipal de Grallers de Tarragona.
Músics
Per la formació hi han passat diversos músics, però en l'actualitat la componen els membres següents:
- Jordi Salvadó: gralla
- Gerard Elies: gralla
- Josep M. Salvadó: gralla
- Ferran Gili: gralla
- Siscu Aguilera: timbal
Instruments
La formació habitual es presenta amb tres gralles i un timbal.
La gralla
La gralla és un instrument musical de vent, de fusta i de doble canya à mpliament fet servir en el folklore català . És la variant catalana de la dolçaina valenciana o gaita navarresa. Probablement, el nom de l'instrument prové del seu so estrident, amb referència al crit d'una gralla. El músic de la gralla és el graller.
Parts de l'instrument
La seva forma és com un tub troncocònic d'uns 30-32 cm de llarg (en funció del constructor), amb set forats melòdics i dos d'afinació. La gralla amplifica el so de la canya o inxa de doble pala, que a la vegada és amplificat pel tudell.
Parts en les quals podem dividir una gralla:
- Canya o inxa: està formada per dues pales de canya simètriques però independents, unides entre si per fil o filferro.
- Tudell: és un tub cònic de metall en el qual se superposa la canya o inxa.
- Cos: és la part central de l'instrument, amb sis forats en la part davantera i un en la posterior, situat aproximadament entre els dos primers davanters.
- Campana: és la part final; actua com un amplificador natural i té un forat a dreta i esquerra.
Timbal
El timbal o tabal és un instrument musical de percussió de forma cilÃndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so indeterminat. N'hi ha de totes les grandà ries, encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se còmodament en cercaviles i altres esdeveniments al carrer. El timbal fa parella amb la gralla, i ambdós instruments són suficients per amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer. El músic del timbal és un timbaler. D'altra banda, timbal i tabal són sinònims de tambor[1]; en aquest sentit, doncs, el mot té un significat molt més ampli.
Àmbit de participació
El grup realitza habitualment les activitats següents: cercaviles; processons; concerts; balls de gralles i de festa major; acompanyament d'autoritats, d'esbarts, d'elements d'imatgeria i de bestiari; mostres, i altres representacions de la cultura popular i tradicional. No obstant això, el grup sempre ha demostrat força versatilitat musical i resta, per tant, obert a participar en altres tipus de manifestacions de tipus musical i/o cultural. Aquesta capacitat per emmotllar-se també es fa evident en el repertori, ja que si bé se centra en músiques tradicionals i populars, també inclou peces contemporà nies, melodies de nova creació arranjades per alguns dels seus components i adaptades a gralla seguint les lÃnies de l'instrument.
D'entre les diverses actuacions que el grup realitza durant l'any, destaca la de les festes majors de Tarragona, declarades d'interès nacional, i on hi ha participat de forma ininterrompuda des de l'any de la seva formació. També participa en d'altres destacades festes majors i celebracions d'à mbit nacional i internacional.
Repertori
La formació musical dels components del grup que permet realitzar uns arranjaments propis que defineix el seu repertori amb un segell propi.
El repertori es determina i selecciona en funció de la diversitat d'actuacions que el grup realitza habitualment (cercaviles, processons, concerts, balls de gralles i de festa major, acompanyaments, mostres, etc.), encara que sempre sempre ha demostrat força versatilitat musical.
Aixà doncs, el grup ha treballat i treballa diverses melodies especÃfiques en funció de l'à mbit d'actuació i/o representació. Té, en cartera, un extens repertori que supera amb escreix el centenar de melodies.
En format cercavila trobem una amplia diversitat de melodies que són interpretades en funció de l'element o grup que s'acompanya, o en funció del motiu de l'actuació. Poden interpretar diversos ritmes pasdoble, marxa, polca, vals, rumba, foxtrot, twister, kanjira ...
Pel que fa a les processons el grup ha treballat diverses processons corresponents a diferents èpoques i indrets dels païssos catalans.
Als balls de gralles o de balls de festa major mostren ritmes i tessitures lÃmits per l'instrument adaptant-se als nous temps i èpoques músicals amb una selecció acurada de ballables. Per aquest tipus d'actuacions han assumit la tasca hereva dels antics grallers amb la recuperació d'una sèrie de melodies que en d'altres festes majors han esdevingut himnes com per exemple "La marxa del Patumaire" a Berga (sovint mal anomenada), "Amparito Roca" d'en Xaume Teixidor a Tarragona i "El Bequetero" a Mataró, entre altres melodies.
Discografia
Les Festes de Santa Tecla -Tarragona-
(Sèrie 3 Festes Tracionals Volum 2)
La Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va realitzar un doble CD dins la col·lecció discogrà fica "Festes Tradicionals" amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona.
Una selecció del repertori realitzada el juliol del 1993 i coordinada per Jordi Bertran, Josep Crivillé, Jordi Salvadó, Josep M. Martorell i Ramon Villar. Es tracta d'una obra col·lectiva que intenta ser un reflex de la realitat plural i viva de les Festes de Santa Tecla.
Els Bordons van participar en l'enregistrament d'aquest doble CD. A més, els components actuals de la formació van col·laborar-hi amb l'enregistrament d'algunes melodies amb d'altres formacions, en els comentaris del repertori i en les tasques de realització i coordinació.
La participació desinteressada de tots els qui hi intervenen amb les seves aportacions musicals, orals o escrites, participació que s'ha estès a un ampli ventall de col·laboradors i institucions, ve a ser una mostra, i a la vegada un exemple, de com la voluntat ferma a la recerca més seriosa ha conduït a la plena i entusiasta manifestació col·lectiva d'unes festes que amb el temps han esdevingut declarades d'interès nacional i d'interès turistic nacional estatal.
Grallers Els Bordons
El grup de grallers va enregistrar el seu primer treball discogrà fic durant la primavera de 2007. Es tracta d'un CD, Grallers Els Bordons, que va veure la llum durant les Festes de Santa Tecla a Tarragona del mateix any.
L’objectiu d’aquest treball és divulgar diferents músiques pertanyents a tres categories. D'una banda, hi ha una primera categoria en la qual s'hi poden englobar les diferents melodies del Seguici Popular tarragonà encara no editades, com el Ball de la VÃbria, la Marxa i el Seguici de la Mulassa, i una mostra de les melodies de les parelles dels Nanos Vells. En segon lloc, el CD conté diferents ballables destacats de la Festa Major tarragonina, com "Jaume Guasch", "Plaça dels Sedassos", el pasdoble "Amparito Roca" i la polca "Els Bordons". Finalment, s’hi inclou una petita mostra de la versatilitat que ofereix el grup, amb l'adaptació per a gralla de peces contemporà nies, com ara la banda sonora Cheek to cheek, aixà com algunes melodies que s'han recuperat tot assumint la tasca hereva dels antics grallers. Un total de dotze temes que ja estan a l'abast del públic.
Divulgació Educativa
CD-Rom pedagògic que edità l'Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona amb la col·laboració del grup de grallers Els Bordons. Es distribueixen 10.000 unitats amb el Diari de Tarragona del 23 de setembre del 2002. Al disc hi podem trobar bà sicament un recull d'informació dels Nanos de Tarragona i de totes les parelles caracteritzades, amb imatges inèdites de les festes de Tarragona dels anys 30, 45 i 69 i dels 70 i 80, recollides per la Unitat d'Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). També hi trobem un apartat dedicat a la música dels Nanos de Tarragona on el grup de grallers Els Bordons interpreta les melodies de les parelles dels nanos nobles, andalusos, marquesos, pagesos, negritos i metges, aixà com la melodia propia dels Nanos de Tarragona. A més s'hi pot trobar el treball que s'ha fet en la reconstrucció en fibra de vidre, la historia de cada un d'ells i el seu significat dins la societat tarragonina del segle XIX. També hi ha una memòria realitzada per l'Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona, en què hi podem trobar els motius que els ha portat a fer un canvi en aquestes figures emblemà tiques del Seguici Popular de la ciutat.
Autors i contribuents - Gcarotsans (Usuari), Rvm (Expert), Splat (Expert), Telecentres (Expert), TitoTgn (Usuari)
