Francesc Morera i Valls

De TarracoWiki

Francesc Morera i Valls (Tarragona, 1826 — Tarragona, 1886) fou un advocat, escriptor, periodista i filòsof.

Advocat conservador

Advocat i membre del partit conservador, presidí la diputació de Tarragona i fou regidor en diverses ocasions. Va ser també tinent d'alcalde en algunes ocasions.

Un gran escriptor

Col·laborà al Diari de Barcelona i fundà i dirigí El Tarraconense (1859-60). Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí, escriví composicions poètiques en català, recollides a les antologies 'Los trobadors nous' i 'Los trobadors moderns'. En castellà publicà nombroses poesies i obres teatrals, com 'El castellano de Tamarit' o 'los bandos en Cataluña' (1850), 'Fueros y desafueros' (1858), sobre la guerra dels Segadors, 'Justicia Catalana' (1887), etc.

Una vida activa

Va ser Comanador de la Reial Ordre d'Isabel la Catòlica, Cavaller de la de Carles III, degà del col·legi d'Advocats de Tarragona, acadèmic corresponent de la reial Acadèmia de la Història, advocat de la comisió Provincial de Monuments, vocal de la junta de govern del Banc de Tarragona, de la junta d'Obres del Port, secretari de la Societat Econòmica d'Amics del País a Tarragona, de la societat Arqueològica Tarraconense i d'altres institucions civils i religioses.

Escriví juntament amb Hernández Sanahuja al 1865 la 'Descripción histórica de las estatuas, medallones, bajos relieves y bustos que adornan el Palacio de las Excmas. Corporaciones Provincial y del Ayuntamiento de la Fidelísima y Ejemplar Ciudad de Tarragona'.

Morera i Valls va morir a Tarragona el mes de novembre del 1896.