Festes de Santa Tecla
De TarracoWiki
Les Festes de Santa Tecla de Tarragona tenen lloc al voltant de la data del 23 de setembre, jornada central de la celebració. Duren deu dies complets més la nit sencera del 22 al 23 de setembre. És la festa gran de la ciutat de Tarragona, i gaudeix dels reconeixements de Festa d'interès turístic nacional, atorgada pel govern de l'Estat espanyol, i de Festa tradicional d'interès nacional, atorgada per la Generalitat de Catalunya. Són unes de les més emblemàtiques dels Països Catalans.
La festa té onze jornades repartides en deu dies, cadascun anunciat per les matinades, i una nit completa, la del 22 al 23 de setembre. Conjumina una multitud d'activitats –al voltant de 480 l'any 2006- organitzades per cent trenta-sis col·lectius amb una riquíssima seqüència ritual hereva de l'època medieval i modelada al llarg de set segles. Finalment, la diversitat dels actes que configuren el programa de Santa Tecla, que suposa any rere any una extraordinària participació de públics ben diversos, fa que Tarragona esclati per la seva festa gran.
El model que combina el Seguici Popular i el fet casteller adquireix, a Tarragona, una esplendor extraordinària, ja que el conjunt de balls, bestiari, entremesos, balls parlats, representacions al·legòriques i sonadors és el més ric de tots els Països Catalans i, per extensió, de tot l'Estat espanyol. Així mateix, la singularitat dels pilars caminants que pugen i baixen les escales de la Catedral també és absolutament captivador.
Donada la significació patrimonial dels elements del Seguici Popular i dels castells, la societat civil tarragonina ha reivindicat, durant anys (concretament des del 1997, en què es va lliurar un manifest conjunt a l'Ajuntament de la ciutat), la Casa de la Festa de Tarragona com a equipament cultural que permeti la conservació dels elements identitaris de la celebració, la seva explicació pedagògica i la seva difusió turística. Aquest equipament, que ha estat pensat gràcies a un llarg procés de participació ciutadana, amb les aportacions de la Comissió del Seguici Popular, de l'Assemblea d'entitats i de la Taula de la Festa -integrada per especialistes d'arreu del país- està ubicat a la Via Augusta, número 4, just a tocar del nucli històric de la ciutat en una finca de prop de 1.400 m2. Va entrar en funcionament durant l'any 2007 com a espai de conservació i seu d'entitats, i fou inaugurat com a espai expositiu visitable diàriament el 31 de maig de 2008. D'aquesta manera, les Festes de Santa Tecla de Tarragona s'assimilen pel que fa a equipaments a la de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, a la dels Blancs i els Blaus de Granollers, a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, a les Festes Sexennals de Morella o a la Festa o Misteri d'Elx, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
Contingut |
Història
Si bé a Tarragona el culte a Santa Tecla ja era practicat des de molt antic, no serà fins al període de la Reconquesta quan les festes perfilen l'estructura embrionària que es perpetuarà i que prendrà el carrer com a espai essencial de realització. El 1091 el papa Urbà II restableix, si més no jurídicament, la seu metropolitana de Tarragona i declara la festivitat de Santa Tecla jornada de precepte i celebració principal de l'any. Això no obstant, únicament estem davant una fase prèvia a la restauració efectiva que es durà a terme uns anys més tard, el 1118; és aleshores quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III fa ofrena de la ciutat al bisbe Oleguer de Barcelona. Serà a partir d'aquell moment quan podrem parlar d'una repoblació real de Tarragona. La butlla pontifícia de Gelasi II ratifica la diada de Santa Tecla com a festa principal de l'any i, evidentment, jornada de precepte.
La importància del camí iniciat es veurà confirmada el 1239 en el primer Concili Provincial, presidit per l'arquebisbe Pere d'Albalat, i el 1277 en el Concili de l'arquebisbe Bernat d'Olivella. Fins aquest moment, però, la festa es limita al marc estrictament litúrgic.
L'expansió creixent de la celebració de la santa condueix a un fet que esdevindrà cabdal per al desenvolupament de les festes. A l'època medieval, quan Catalunya és una potència naval a la Mediterrània, Armènia també viu un període d'esplendor -era un lloc de pas obligat de la Ruta de la Seda-. Com que tots dos són pobles amb vocació comerciant, aviat fan negocis. La relíquia del Braç de Santa Tecla
La transcendència ciutadana que aquest acte té, i també l'equiparació de la festivitat de Santa Tecla a la del Corpus Christi –ja celebrada molt destacadament des de 1357 a instàncies de l'arquebisbe Sanç López d'Ayerbe- conduiran a la instauració de la celebració solemne de l'octava de Santa Tecla a partir de 1359, i a la publicació d'un document clau per entendre les festes: les Ordinacions de Santa Tecla que el 26 de juliol de 1370 estableix l'arquebisbe Pere Clasquerí a instàncies dels cònsols de la ciutat.
La filosofia del text equipara el nivell de la festa de Santa Tecla a la del Corpus, per la qual cosa són considerades dates fonamentals dins el calendari local. La seqüencia ritual o estructura de les festes que s'estableix per a la vigília i la diada de la patrona es manté fins a l'actualitat. Per al 22 de setembre s'estableix el cant de vespres a la Catedral, epicentre de la festa, i l'actuació de les danses dels gremis per tota la ciutat, és a dir, la cercavila d'avui. Per al dia 23 de setembre queda establerta l'anada a ofici amb les danses i amb la senyera de la ciutat i les dels gremis, i també la sortida de la processó del sant braç sota pal·li, pel carrer i precedida pels balls. La consueta o llibre de pràctiques i cerimònies de la Catedral de 1369, escrit per Pere Figuerola, ja constatava, però, que| « | la professó va aquest dia per la ciutat ab lo braç de Santa Tecla (...) los senyors de ciutadans agen temps
a fer lur solemnitat ab ses banderes e altres coses segons els an be acostumat de fer cascun any | » |
A més a més, les Ordinacions estableixen la neteja i el guarniment dels carrers de la ciutat, i especialment aquells per on havia de passar la processó. Indiquen també l'assistència del clergat a la processó i l'aportació de vint ciris amb el senyal de la ciutat que els cònsols del municipi sufragaran per tal d'il·luminar el braç.
A les danses, embrió del seguici popular, s'hi aniran sumant tot un conjunt d'elements que complicaran i completaran progressivament la dimensió espectacular de la festa. A partir de 1381 és documentat el bestiari fantàstic i popular; a partir de 1385, els personatges bíblics; des de 1399, les figures hagiogràfiques inanimades; des de 1402, els jocs o representacions al·legòriques, ja amb una certa acció dramàtica; des del segon quart del segle XV, les roques o castells –plataformes mòbils a l'estil dels actuals passos de Setmana Santa-, i els entremesos. Els objectius lúdics i els catequètics es barregen sovint amb la lluita per l'exteriorització dels poders municipal i arquebisbal, i generen un augment impressionant de l'espectacularitat i complexitat de les festes.
Paral·lelament, el 1383 ja es documenta, a la ciutat de Tarragona, la fabricació de "voladors de foc grec" per part dels droguers i els especiers, que s'usaven per a la festa popular; així, aquesta data constitueix una notícia de notable antiguitat dins el món dels focs artificials.
L'arribada del segle XVI i l'aparició dels balls parlats –alguns de nous i altres redefinits a partir d'antics entremesos i danses- conformarà la darrera peça d'una estructura de la festa que es mantindrà vigent en l'essència i sense alteracions notables fins a l'arribada del segle XIX. En tot cas, la seva importància serà creixent, com ho demostra, per exemple, l'acord del concili provincial celebrat a Barcelona el 1564 sota la presidència del patriarca d'Antioquia D. Fernando de Loazes, que ratifica la festivitat de Santa Tecla com de precepte, ara, per a tota la província eclesiàstica.
El XIX serà un segle crucial per a l'anàlisi de l'evolució de les festes de Santa Tecla. Al llarg de la primera meitat es definirà la morfologia dels castells, i també el seu paper dins la celebració. Aquell element relativament nou (tot i que l'any 1794 l'escriptor Rafael d'Amat, baró de Maldà ja en lamentava l'absència), esdevindrà essencial en les festes de Santa Tecla. Josep Pin i Soler, a la seva novel·la La família dels Garrigas, presenta una excel·lent descripció de la festa de mitjan s. XIX. En aquests moments, a més dels actes i elements que pervivien des de l'edat mitjana, és innegable el paper destacadíssim que han assolit les colles castelleres, i les activitats avui imprescindibles -com les matinades amb els grallers i tabalers, o el castell de focs artificials de la diada de Santa Tecla-, però també les més desconegudes -com el repic general de campanes o el cant dels goigs a la Catedral-. També s'ha configurat una figura emblemàtica en la festa: el Magí de les Timbales.
La segona meitat del s. XIX comporta una nova refosa de les festes. D'una banda, l'Ajuntament col·loca els elements definidors del seguici popular a una categoria artística elevada. En aquest sentit, els gegants moros, els gegantons negritos i els nans vells, cisellats tots per Bernat Verderol, semblen voler separar-se dels elements més senzills i populars com els balls, que patiran un retrocés notable, especialment per la forta batzegada que pateixen les entitats que els suporten -els gremis- en la primera meitat de la centúria i també pels atacs continus que reben per part dels estaments benestants. D'altra banda, la pirotècnia adquireix més importància en la festa. Entra molt en joc el paper del soroll enfront del color, i, per això, es multipliquen les engegades de tronades. El ball de diables sembla equilibrar la balança llum-soroll, i surt per primer cop en actuacions independents fora del seguici, en un clar precedent de l'actual correfoc. Finalment, s'importa, des de les comarques empordaneses, la dansa de la sardana que inicia, d'aquesta manera, el camí cap a símbol nacional.
El segle XX, fins a l'arribada dels ajuntaments democràtics de la dècada dels setanta-vuitanta, serà un període més aviat fosc per al conjunt de les festes de Santa Tecla. El 1911 el papa Pius X suprimeix el caràcter festiu de la diada de la santa, que esdevé jornada laboral. No serà fins al 10 de juliol de 1917, quan el papa Benet XV la restableix a instàncies de l'Ajuntament presidit per l'alcalde Robert Guasch i amb tècnics de la talla d'Emili Morera. El 3 de setembre el govern espanyol d'Eduardo Dato accedeix a la restitució de la festivitat.
La guerra civil del 1936 i la consegüent postguerra tenyiran de negre la festa major de Santa Tecla fins al punt de relegar-la a un segon ordre. Les autoritats del moment capgiren la història de la ciutat i eleven la festa petita de Sant Magí a la categoria de principal, amb l'ànim d'utilitzar-la com a font de captació de turistes en ple estiu i, conseqüentment, en detriment dels tarragonins.
L'arribada dels ajuntaments democràtics ha comportat la reivindicació de les festes de Santa Tecla com la celebració gran de la ciutat de Tarragona. La recuperació del seguici popular, gairebé anihilat fins aleshores, la reinstauració de les tronades, el retrobament dels tocs manuals de campanes, la difusió, l'extensió i la millora del toc de la gralla i el tabal, la diversificació dels instruments tradicionals, i també la seva aplicació, són algunes de les característiques de les festes de Santa Tecla actuals. En definitiva, el retrobament d'un patrimoni ciutadà que s'inicià amb l'ús del carrer com a espai lúdic.
Elements característics
Entre els elements més distintius d'aquesta celebració destaquen: El Seguici Popular: conjunt de danses, bèsties, entremesos, representacions al·legòriques, balls parlats i músics populars, que protagonitzen les Festes des del segle XIV. Els elements que actualment l'integren són el Ball de Diables, el Drac de Sant Roc, el Bou, la Víbria, el Ball d'en Serrallonga, l'Àliga, la Mulassa, la Cucafera, el Lleó, el Magí de les Timbales, els Gegants Negritos, els Gegants Moros, els Gegants Vells, els Nanos Vells, els Nanos Nous, el Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Turcs i Cavallets, el Ball del Patatuf, el Ball de Cercolets, el Ball de Bastons de l'Esbart Santa Tecla, el Ball de Dames i Vells, el Ball de Gitanes, el Ball de Valencians, el Ball de Cossis, els Ball dels Set Pecats Capitals, la Moixiganga, la Banda Unió Musical de Tarragona, els sonadors, els grallers, altres bandes i músics convidats.
Els castellers: agrupacions d'homes, dones i nens que executen torres de fins a deu pisos d'altura, i que es van incorporar a la celebració patronal en l'últim terç del segle XVIII, encara que els seus antecedents -el ball de Valencians- ja sortien en el segle anterior. Existeixen quatre colles castelleres a Tarragona:
- Colla de Castellers Xiquets de Tarragona
- Colla Jove Xiquets de Tarragona
- Xiquets del Serrallo
- Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau
La seqüència ritual de la Festa de Santa Tecla
- Primera jornada: la Crida
El primer dia de festa l'alcalde realitza la Crida, que convida tots els representants dels balls, el bestiari, els entremesos, els balls parlats, representacions al·legòriques i els sonadors del Seguici Popular, les colles castelleres i les entitats i associacions de la ciutat a participar en la festa gran de Tarragona. És un acte que rememora les antigues proclames municipals pels carrers i les places, en les quals els pregoners convidaven a participar en la festa els gremis i ciutadans en general.
Durant l'acte de la Crida es fa l'homenatge al Perpetuador de la Festa: el Perpetuador de les Festes és la figura que simbolitza la història viva, el llegat patrimonial, que es fa present tot just amb el protagonisme que adquireix l'obertura de la festa.
Perpetuadors fins a l' actualitat Any 1990: Pere Roca Garcia Any 1991: Josep Vernet Any 1992: Manel Miralles Any 1993: Jaume González Montagut “Coix del Morret” Any 1994: Jaume Ximenis Domingo “Jaumitos”, geganter Any 1995: Esteve Sesplugues “Pardalete”, casteller Any 1996: Totes i cadascuna de les entitats integrants del seguici popular i de les colles castelleres Any 1997: Magí Recasens, bastoner Any 1998: Cristòfol Conesa Santacana, campaner Any 1999: Rosa Llorach Rius, bastonera primer i ara dels Turcs i Cavallets Any 2000: Joan Llort, geganter Any 2001: Antoni Segura García, geganter Any 2002: Ginés Blanco Martín, mosso del Magí de les Timbales Any 2003: Cristòfol Pasqual, bastoner i casteller Any 2004: Gemma Rossell Rigau, grallera (a títol pòstum) Any 2005: Francesc García Martínez, flabiolaire i bastoner
Durant la mateixa cerimònia s'atorguen els Teclers, un títol de reconeixement que la ciutat ofereix a aquelles persones que durant vint-i-cinc anys continuats han estat protagonistes d'un o més elements de la festa.
Teclers fins a l' actualitat: Any 1999:Armengol Guasch, Jaume Guasch, Fredi Roca Any 2000:Ramon Pedrola Gallart, Jaume Ventura Anton, Miguel Castelló Miró, Manuel Esteller Mora, José Oliveras Mañero, Miguel Vera de Harcos, José Pedroviejo Picón, Enrique Pascual Ferrè, Francisco Pino Rodríguez, Jesús Serrano Salas, Andrés Haro Hernández Any 2001: Francesc García, Enrique Gómez, Julià Pérez, Jordi Olivan i Ferran Ventura Any 2002: Bar la Queveda i Bar Tòful -establiments de restauració-, Jordi Guasch, Jordi Magallón, Albert Vallvé, Teresina Vicens Any 2003: Josep M. Moix, Guillermo Ximenis, Agustí Franco Any 2004: Pere Audí Garcia, Joan Manel Burillo Gómez, Jaume Castellví Salvany, Màrius Castellví Gavaldà, Antoni Gabriel Castellví, Francesc Gómez Masdeu, Antoni Solé Benedicto, Joan Ramon Macías Solé, Gregori Luengo Massoni, Joan Olivan Arqués, Joan Josep Olivan Ramón, Joan Prats Salas, Maurici Preciado Maydeu, Joan Salvadó Monterrubio, Joan Ramon Salvadó Vives, Joan Vendrell Ferré, Joan Francesc Vendrell Rizo, Ferran Ventura Domènec, i a títol pòstum Antoni Vidal Iborra Any 2005: Xavier Callau, Abraham Estellé, Carles Llorach, Montse Roca, Imma Segarra, Pere Segarra, Òscar Cots, Reyes Rubalcaba i Roger Blaya
El Toc de Crida Des de l’edat mitjana Tarragona té documentada l’existència de la Cobla de Ministrers del Consell Municipal, que és una de les formacions musicals populars més antigues que existeixen a Europa. Abillats amb la indumentària carmesí de la gramalla, peça de roba distintiva dels antics consellers de Tarragona i amb l’escut de la ciutat cosit, i amb el barret de copa del mateix color, els Ministrers interpreten interpreten des del balcó de la Casa de la Ciutat el Toc de Crida, que anuncia protocol·làriament l’inici de Santa Tecla. Els cinc instruments són la cornamusa, la tarota o xeremia, les dues trompes i el joc de timbales.
Tot seguit, a la mateixa plaça de la Font. Els onze morters i la primera Tronada
La tronada és la manifestació pirotècnica diürna per excel·lència. Constitueix una simfonia de trons de diferents calibres que el mestre coeter combina de manera harmònica, amb preponderància de l’efecte sonor sobre el color. La primera tronada de la qual es té constància a Tarragona és la de 1550. Des de l'any 1990 el primer acte que constitueix la festa és l'encesa dels Onze Morters a l’emblemàtica plaça de la Font, un per a cada jornada. Santa Tecla és la festa gran tant en extensió de dies com en intensitat de sentiments i emocions que s'aboquen en un multitudinari volum d'actes: onze jornades que realment acostumen a ser deu dies més la matinada sencera del 22 al 23 de setembre. Aquesta tronada és essencialment aèria, fet que permet que se senti en tota l'extensió del nucli urbà.
- Dissabte de Santa Tecla: la Mostra de Folklore Viu és un acte únic en el qual grups festius rituals d'altres localitats i que habitualment no actuen fora de la seva pròpia plaça, es desplacen extraordinàriament a Tarragona. Cada any hi ha un eix temàtic diferent.
- Primer Diumenge de Festes: la Jornada Castellera concentra dues de les colles castelleres més importants de Catalunya, així com les dues agrupacions de la ciutat que millors construccions han bastit l'any anterior, en una de les exhibicions més reconegudes del calendari anual del país.
- Dia 18. El mocador: a primera hora de la nit la Moixiganga col·loca el mocador de les Festes, enlairant unes torretes, a la imatge de la patrona ubicada en el carrer de Santa Tecla, just a tocar de la Catedral. Aquest acte consuetudinari es manté fora del programa oficial.
- Dia 19. Santa Tecla Petita: reproducció a escala infantil del Seguici Popular i dels Castells que realitzen els adults en els dies centrals.
- Dia 20. El Retaule: representació mimada a la Catedral sobre la vida de Santa Tecla.
- Dia 21. El pregó. El cafè, copa i puro per un duro reuneix davant una tassa de cafè, una copa del licor Chartreuse i de conyac Torres, i amb un puro a la boca, a centenars de festers. Després, el toc dels trompeters municipals des de la balconada consistorial, la segona tronada pirotècnica, preludia la sortida de tots els Gegants de la ciutat, en l'Arrencada.´Els més antics són els de 1825. A la nit, baixada del Seguici i de les bandes de música per les escales de la Catedral i per la ciutat antiga.
- Dia 22. La Vigília Entrada ritual dels músics tradicionals a la ciutat. A la tarda, primera sortida al complet del Seguici Popular. A continuació, balls parlats amb versos crítics i representació completa de la Moixiganga, que, mitjançant torretes, executa els misteris de la Passió de Jesucrist.
- La Revetlla. Nit contínua de festa amb nombroses actuacions musicals a tota la ciutat, que acaben a l'alba amb la sortida dels grallers i timbalers.
- Dia 23. Diada de Santa Tecla. Sortida del Seguici Popular per acompanyar, al matí, la corporació municipal i a la tarda, la processó del braç de Santa Tecla. Aquesta processó acaba amb una actuació impressionant a les portes de la Catedral, anomenada l'Entrada de Santa Tecla. A la nit, l'empresa vencedora del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona dispara un magnífic espectacle pirotècnic en la Punta del Miracle.
- Dia 24. La Mercè . Al migdia els castellers pugen i baixen els vint esglaons de l'escalinata de la Catedral amb una construcció de quatre pisos, i després les duu fins a l'Ajuntament. A la nit, desfilada de foc -Correfoc- amb els grups de diables i bèsties més importants de Catalunya. El final de la festa és la Traca, davant de la qual corren milers de persones, el Glòria a Santa Tecla, cartell pirotècnic que anuncia que una celebració acaba però que ja comença el compte enrere per a la de l'any següent, i la col·lecció final de focs artificials.
Fonts d'informació
- BERTRAN, Jordi (coordinació): Guia de les Festes de Santa Tecla, Guies, 3, El Mèdol, Tarragona, 1994.
- BERTRAN, Jordi; LÓPEZ, Rafael: Santa Tecla. Les Festes de Santa Tecla: Identitats tarragonines, Post Festum, 1, Arola, Tarrragona, 2004.
- BERTRAN, Jordi; LÓPEZ, Rafael; TUTUSAUS, Jordi: Els colors de Santa Tecla. La festa gran de Tarragona, Edicions El Mèdol, Tarragona, 1998.
- DD.AA.: Les Festes de Santa Tecla. Tarragona, Generalitat de Catalunya-Ajuntament de Tarragona, Barcelona, 1993.
Enllaços externs
- Web oficial de les Festes de Santa Tecla
- Inventari de les campanes de la Catedral, fonamentals per Santa Tecla
- Les nostres imatges de Tarragona, pàgina web amb imatges de Tarragona, les festes, etc (enllaç directe a les festes)
- Llegenda hagiogràfica de Santa Tecla
Autors i contribuents - Manaies (Usuari), Samba127 (Usuari), Splat (Expert), Telecentres (Expert), Telecentres2 (Usuari), TitoTgn (Usuari)
