Fòrum de la Colònia
De TarracoWiki
| Fòrum de la Colònia Conjunt arqueològic de Tà rraco (Patrimoni UNESCO) | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||
El Fòrum de la Colònia va ser el centre neurà lgic de Tà rraco. Els carrers principals hi conduïen i s'hi concentrava tota l'activitat pública de la ciutat, per la qual cosa es va convertir en un punt de trobada i de reunió de les elits locals.
A més, s'hi va desenvolupar tota l'activitat administrativa. Va ser, en definitiva, el cor de la vida social i polÃtica de la colònia. S’ha documentat una primera plaça construïda en època republicana i presidida pel temple dedicat a la trÃada capitolina ―Júpiter, Juno i Minerva.
Contingut |
Distribució
Possiblement, aquest espai estava envoltat per porticats. En època augustiana, amb la construcció del Teatre, la plaça va sofrir una primera transformació obrint-se al mur de tancament de la graderia o cavea. Finalment, en època tiberiana es va construir una nova plaça pública annexa (forum adiectum), sobreelevada respecte de la primera plaça. Aquest nou fòrum estava presidit per una basÃlica de tres naus, una de les quals s’obria a una nova plaça porticada per tres dels seus costats.
El porticat del costat sur se sustentava sobre un criptopòrtic documentat en recents excavacions realitzades al carrer Gasòmetre.El Fòrum local estava situat a la part baixa de la ciutat romana, dins l'à rea residencial, a mig camà entre l'espai administratiu provincial i el port.
L'edifici central del fòrum consisteix en una plaça rectangular d'uns 58 x 12,5 m. Al seu voltant s'obre un pòrtic amb columnes de 6,10 metres d'amplada. Al fons del pòrtic nord, i comunicant amb ell mitjançant à mplies arcuacions, hi ha unes dependències –tabernae o botigues- que mesuren de 2,90 x 3,90 m. Al bell mig de la filada de tavernes hi ha una ampla estança: és la cúria, espai on es reunien les assemblees del senat local. El sostre del pòrtic era de fusta, mentre que les tabernae o botigues estaven cobertes amb volta de pedra. Tots els murs i els elements arquitectònics són de pedra sorrenca local.
Actualment es troba delimitat pels carrers Cardenal Cervantes, Lleida i Gasòmetre.
LÃ pida commemorativa
Les arrels romanes de Tarragona es fan paleses en la là pida que es va col·locar al recinte del Fòrum Romà , amb motiu de l’agermanament de Mèrida i Tarragona.
Com a suport es va utilitzar una pil·lastra de pedra de metre i mig d’alçada, amb aquesta inscripció:
| « | Mérida, antigua Augusta Emerita,
capital de la Lusitania romana a la ciudad hermana de Tarragona antigua Imperial Tarraco capital de la Hispania Tarraconensis. | » |
El monòlit commemoratiu es va inaugurar el 7 de maig de 1969.
Galeria d'imatges
Referències i fonts
- Tarragona: escultures, là pides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.
Enllaços externs
Autors i contribuents - Bhmt (Usuari), Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Ferila (Usuari), Telecentres (Expert), Telecentres2 (Usuari)

