Escorxador municipal

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista general de l'edific i la plaça

L'edifici de l'antic escorxador municipal és obra de l'aleshores arquitecte municipal Josep Maria Pujol i de Barberà i data de 1902. Situat al carrer Puig d'en Sitges, actualment és la seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Contingut

Arquitectura

És un edifici amb planta en forma de U, delimitat per una tanca elaborada amb maçoneria, totxo i una vistosa barana de ferro treballada per un conjunt serraller tarragoní, feta per Baldomer Baró, un conegut serraller de la ciutat, que permet l'accés als murs del vell escorxador. Es van utilitzar com a materials la pedra i el maó i l'edifici es divideix en tres franges horitzontals: la franja inferior de pedra a manera de sòcol s'interromp per mitjà de pilastres de maó.

Detall superior

L'edifici es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Com a altres edficis de la ciutat, la planta baixa és la menys decorada ja que sols combina la maçoneria només amb uns pilars de maó adossats a la paret, que sobresurten molt poc del mur i que es mantenen en les altres dues alçades. A la part intermèdia s'hi col·locaren les obertures agrupades de tres en tres, i a la part superior, que sobresurt més que les inferiors, s'hi van col·locar finestres cegues decoratives. Les façanes secundàries es coronen de forma esglaonada.

Per tota l'obra s'hi va aplicar rajola ceràmica i rajola de València. Annexes a aquests costats i existiren uns pavellons destinats als habitages dels treballadors, al laboratori i als corrals dels animals, espai que avui és uan plaça pública.

Rectorat

L’escorxador va mantenir la seva activitat fins al 1980 i entre els anys 1986 i 1990 va albergar la seu del Taller Escola d’Arqueologia (TED’A). Durant diversos anys van descansar en una de les dependències les diverses peces que formaven part del monument dedicat a Jaume I i que des de fa anys es mostra en un dels patis del Palau Municipal.

En 1992 l’edifici de Pujol de Barberà va ser sotmès a una profunda reforma per a la seva conversió en seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, realitzada per l'arquitecte Xavier Romaní i Bové.

La intervenció no es va lliurar d’una polèmica ciutadana, al voltant de la destinació que s’havia de donar a dos elements decoratius que havia en la façana principal i que representaven els caps de dos animals. Alguns sectors defensaven que es mantingués l’aspecte original de l’edifici, mentre uns altres opinaven que no era digne que a la façana del Rectorat destaquessin les imatges de dos animals que simbolitzaven l’antiga activitat que s’havia dut a terme en l’immoble.

Referències i fonts

Enllaços externs

Vegeu també

Autors i contribuents - Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Domish (Usuari), Rvm (Expert), Sroje (Usuari), Telecentres (Expert), Telecentres2 (Usuari)