Escola de Bonavista
De TarracoWiki
| CEIP Bonavista | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||||
L'escola Bonavista està situada al sud-est de la ciutat de Tarragona. Forma part dels anomenats barris de ponent i està separada del centre de la ciutat pel riu FrancolÃ. És l'escola pública que va néixer amb el barri, amb el qual s’ha anat configurant per poder donar resposta a les necessitats de cada moment.
Contingut |
Història
Origen
Als anys 70, Bonavista era un barri eminentment immigrant. Pobles sencers d'Andalusia van arribant a Tarragona i s'establien a Bonavista per treballar en la construcció. Tarragona vivia els efectes del boom turÃstic dels anys 60 i amb l'arribada de la gran indústria es necessitava mà d'obra.
Aleshores Bonavista no tenia planificació urbanÃstica. Això va permetre un establiment fà cil al barri, que va anar prenent una configuració molt peculiar. Eren els immigrants mateixos els qui, amb l'ajuda de la famÃlia i dels veïns, construïen les seves pròpies cases. La solidaritat feia que aquests moments difÃcils se superessin amb menys dificultat. Amb tot, el fet de no tenir una planificació urbanÃstica per a la construcció del barri també implicava no tenir serveis bà sics en educació, sanitat, transport públic, etc.
Aquesta manca total de serveis elementals, i la indiferència i deixadesa de les administracions per intervenir-hi i resoldre aquesta situació va obligar els veïns a organitzar-se. El primer pas va ser la creació de l'Associació de Veïns i Veïnes del barri l'any 1970, que es va constituir com a referent de la participació dels veïns, ja que dinamitzava totes les reivindicacions de les necessitats elementals: col·legis, guarderies, asfaltat dels carrers, ambulatori i un servei d'autobusos més digne i amb més freqüència.
Com que no hi havia col·legi públic al barri, els nens i nenes de Bonavista, per poder assistir a classe, havien de desplaçar-se al poble de la Canonja, i, a més de patir les inclemències del temps i el mal estat dels carrers sense asfaltar (plens de bassals i de fang en temps de pluja o de pols la resta de temps), el desplaçament dificultava la conciliació de la vida familiar i laboral de les mares i els pares.
Conta el mestre canongà Robert Bofarull i Malapeira a la seva Miscel·là nia Canongina que a meitats dels anys seixanta el flux d'immigrants va ser tan gran que les escoles velles de la Canonja es van fer petites.
Paral·lelament, l'augment de població al barri de Bonavista era tan important que les autoritats educatives es van veure obligades a crear un grup escolar anomenat Cèsar August, tot situant les aules als baixos i pisos de les cases, dues aquà i quatre més enllà , fins a un total de 25 classes disseminades, de manera que es feia difÃcil controlar-les i dur a terme una labor eficaç i coordinada. L'estiu de 1972, la Delegació Provincial d’Educació i Ciència va decretar la fusió de l'Agrupació Escolar de la Canonja amb el Grup Escolar Cèsar August de Bonavista, creant el Col·legi Nacional Mixt Rion Marsal de la Canonja. Però la solució al problema escolar de la zona va resultar frustrada per l'increment constant de l'alumnat, de manera que, tres anys més tard, pels volts del 75-76, les autoritats educatives es van veure obligades a crear escoles de nova planta a Bonavista, i traslladar-hi, de mica en mica, els alumnes amb residència a la barriada.
Implicació de les entitats
L'Associació de Veïns i Veïnes es va constituir l’any 1970 en diferents comissions. Una d'aquestes comissions era la de cultura, que feia de pont entre els mestres i els organismes oficials. L'Associació va continuar treballant per una escola al barri, i va aconseguir la instal·lació de barracons de forma provisional. Aviat, però, van ser insuficients i es van haver d'habilitar baixos. L'escola, en aquella època, estava disseminada per tot el barri, arribant a ocupar aules de l'escola Joan XXIII, i durant un temps es van haver de fer torns de matà i de tarda. La primera acta de claustre com a «Colegio Nacional Bonavista» data del 26 de gener de 1974. També es va aconseguir escolaritzar els nens i nenes de quatre i cinc anys.
L'escolarització d'aquests últims va ser molt dificultosa. El Ministeri d'Educació i Ciència (MEC) tenia professorat, però no es podia escolaritzar els nens i nenes per falta de baixos i l'Ajuntament no els facilitava.
Les successives visites de les mares amb els nens i nenes a l'Ajuntament, i la negativa d'aquesta institució a rebre'ls va ser decisiva perquè en aquells moments les mares decidissin constituir l'Associació de Pares d'Alumnes del Col·legi Nacional Bonavista, amb l'ajuda i participació del director del centre. Amb les orientacions i participació del mateix director i amb el suport del claustre de professors, es van elaborar els estatuts de l'APA i es va començar a treballar.
Segons consta al llibre d'actes, la primera junta es va constituir el 24 de gener de 1977.
Amb la intervenció de l'Associació de Veïns i Veïnes i amb el treball constant de l'APA, es van aconseguir, per fi, els baixos per ubicar-hi més aules i poder escolaritzar aixà els nens i nenes del barri Bonavista. El nou col·legi nacional va ser el primer de Tarragona que escolaritzava alumnes de quatre i cinc anys.
Els barracons i baixos on hi havia instal·lades les aules del col·legi públic, o bé no tenien patis o els patis ocupaven espais inadequats. Una de les primeres gestions de l'APA va ser una visita a Sanitat per resoldre aquest problema. Volien que el director de Sanitat visités els descampats que servien de pati a l'hora de l'esbarjo, ja que no complien cap requisit d'higiene, salubritat i seguretat. També estaven plens de brutÃcia, cosa que comportava riscos per a la salut. El cap de Sanitat es va comprometre a traslladar a l'Ajuntament la necessitat urgent de la neteja periòdica dels solars i instar l'Ajuntament i el MEC (Ministeri d’Educació i Ciència) a construir un centre escolar.
Primers anys de funcionament
L'aprovació de la construcció del primer edifici surt al BOE[1] el dia 22 de febrer de 1978. L'edifici només constava de 24 unitats. L'AMPA i l'Associació de Veïns i Veïnes del Barri van informar el MEC que l'edifici que construïen, amb només 24 unitats, és insuficient atesa la població escolar real. Després de llargues negociacions s'aconsegueix que, de forma gairebé paral·lela, s'iniciï la construcció d'un altre edifici escolar de 16 unitats. El conjunt va conformar un centre de cinc lÃnies, que va arribar a ser un dels més grans de tot Catalunya, i amb el qual es podria arribar a donar cabuda a totes les necessitats d'escolarització del que aleshores era l'EGB.
 Antiga escola de Bonavista |
 Primera època |
Amb aquest nombre tan elevat d'alumnes es va creure oportú separar infantil de primà ria. Segons el llibre d'actes del Consell Escolar, el 30 de gener de 1979 s'inicia l’expedient de segregació de preescolar i es prepara el trasllat de primà ria als edificis nous.
El preescolar, de forma transitòria, es va ubicar en uns barracons. Al cap de poc temps d’estar a l’edifici nou els alumnes de primà ria, durant una tempesta es van moure els envans i alguns es van esquerdar. La sala de calderes de la calefacció estava mal feta i quan plovia s'inundava. Es va tornar a fer una assemblea de pares i professors. Es va decidir visitar el MEC. Es demanava reparar la instal·lació de la caldera, i que donessin una explicació de la situació del centre de 24 unitats.
Des de la Delegació van comunicar que tot estava dirigit i revisat des de Madrid, i que des de Tarragona no s'hi havia pogut intervenir, ja que aquest centre, juntament amb altres, era fruit dels anomenats Pactes de la Moncloa, i l'empresa encarregada de la construcció era Ferrovial.
Es va convocar una nova assemblea. La decisió va ser unà nime: els alumnes no entrarien a l'escola sense la cèdula d'habitabilitat i sense les garanties mÃnimes de seguretat de l'edifici.
Com que el problema es demorava, es va decidir demanar la intervenció del governador civil i es va organitzar una marxa a Tarragona de mares i pares i tots els professors, que van decidir solidaritzar-s'hi. Van arribar fins a Riu Clar custodiats per la Guà rdia Civil, però en aquest punt la Policia Nacional els va impedir el pas, i els va obligar a tornar al barri. Davant la negativa, i la seva obstinació i insistència, el governador civil va decidir rebre una comissió composta per la direcció del centre i la direcció de l'AMPA. Mares, pares, alumnes, veïns i professors del centre van esperar, on la Policia Nacional els havia retingut, fins al retorn de la comissió negociadora.
Aquesta situació, per una banda, va donar pas a l’escolarització dels alumnes en dues ubicacions diferents. L'educació primà ria, en aquell moment EGB, que escolaritzava alumnes de sis a catorze anys, i preescolar, de quatre i cinc anys. Eren dos col·legis amb adreces diferents. El col·legi de primà ria va arribar a tenir 63 mestres, i el de preescolar, 13. Preescolar estava ubicat en barracons al descampat a l’altre costat del camà de la Goma.
El col·legi queda petit (demanda d’un nou edifici)
S'havia solucionat en part el problema de l'escolarització, però encara quedaven barracons on hi havia els alumnes de primer i tot infantil, per la qual cosa tota la comunitat educativa, juntament amb els veïns del barri, van seguir reivindicant un col·legi en condicions que donés resposta a les necessitats reals del barri. Van ser anys de reunions, de concentracions i d’enfrontaments amb les administracions. Però també van ser anys d’unitat entre mestres i veïns fins que l’Ajuntament va cedir uns terrenys i fins i tot va avançar els diners i es va construir un edifici per a dues lÃnies.
El curs 91-92 va ser el primer que es van escolaritzar nens i nenes de P3.
El curs 92-93 es van començar les classes al nou edifici, tot i que l'obertura no va estar exempta de polèmica. L’Ajuntament i els constructors van tenir enfrontaments, però els van solucionar i van poder començar el curs. Es va tornar a fusionar el centre de preescolar i el de primà ria, i Montserrat Miralves Simó en va ser nomenada directora. Finalment, es van abandonar els barracons.
 Manifestacions per demanar un nou edifici |
 |
Escola compromesa amb el barri i amb les tradicions i la cultura de Catalunya
Des dels orÃgens de l'escola, els mestres sempre han tingut una gran preocupació per apropar els alumnes i les seves famÃlies a la cultura catalana sense menysprear la seva cultura d'origen.
Va ser el curs 80-81 quan es van començar a impartir classes de català . Se'n va aconseguir la continuïtat a partir del curs 81-82, ja que el Departament va crear una plaça de català al centre. Es va començar a treballar sense llibres: la mestra preparava tot el material. Al cap de dos cursos van incorporar-se llibres. Es prioritzava els nivells alts de 8è, 7è, 6è i 5è (es feien classes a un total de 12 grups). Tot depenia dels grups per nivell i del nombre d'hores que es poguessin impartir les classes a uns nivells o a d'altres.
Per incentivar el català , es van convocar premis de poesia i narració en llengua catalana, patrocinats per la companyia Coca-Cola. Al curs 83-84 l’escola va obtenir el 1r premi amb l’alumna Eugènia Nieto. Com a premi, ella i els altres guanyadors van anar a fer la ruta del romà nic pels Pirineus.
També es representaven obres de teatre en català amb textos elaborats per la mateixa mestra a fi que els alumnes posessin en prà ctica el vocabulari après.
Al curs 1985, amb la iniciativa dels mestres d’adults i amb el suport dels mestres, va començar a funcionar una emissora de rà dio que emetia des de la biblioteca del centre; es denominava Onda Escolar, i va passar a formar part de les emissores municipals. Un grup de mestres elaborava el programa, i per promocionar el català al barri s'incloïa un programa en català , el qual s'intentava que fos variat: poemes, contes, gramà tica, cançons, rodolins... També s'emetien programes educatius i de divulgació. Amb el temps i amb la intervenció de l’associació de veïns s'ha convertit en l'actual Bonavista Rà dio.
Durant el curs escolar s'organitzaven gimcanes, torneigs de bà squet, de futbol (es feien entre alumnes i també entre els mestres), sortides d'interès educatiu com a l'Hort de la SÃnia, al costat del riu Gaià , o a Vilanova de Prades, on es presenciava el procés d'elaboració de la mel i els nens, vestits d’apicultors, visitaven els ruscos. Per la castanyada s’anava a Prades, al bosc, per veure els castanyers, i també al molà de la Canonja a veure la premsa del vi i de l’oli.
Actualment, se segueixen celebrant les festes tradicionals catalanes: castanyada, Carnaval, etc.
 Celebració de la castanyada |
 Celebració de la castanyada |
 Hort i granja del l'escola |
 Coral de l'escola |
El curs 1982, en una zona del pati, els mestres, conjuntament amb els alumnes, van fer un hort i una granja, dels quals en tenien cura els alumnes de cicle superior. Els alumnes estaven molt entusiasmats perquè recollien la seva pròpia collita: ous, enciams, raves, etc. Actualment també hi ha un hort.
Durant anys hi va haver una coral que s'anomenava «Voces Airosas». El seu director era el mestre de l’escola Marcelino Blanco. Va participar en diverses ocasions en la Mostra Infantil i Juvenil de Cant Coral. A la quarta mostra, l'any 1987, va quedar finalista i va cantar al Palau de la Música de Barcelona.
Fets rellevants
Premi Tarragona Solidà ria
El curs 1998-1999 l'escola es va presentar als premis Tarragona Solidà ria de la Diputació de Tarragona, a l'apartat de sensibilització als joves. El tÃtol del projecte que es va presentar va ser «Per una escola solidà ria i pacÃfica». Aquest projecte va guanyar el 1r premi.
L’acte de lliurament es va celebrar a Amposta el 10 de desembre, presidit per l'aleshores president de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné i Grau, i el va rebre en nom de l’escola Rosa Gairal Llaveria, directora de l’escola en aquells moments.
Visita del president de la Generalitat Pasqual Maragall
 |
 |
 |
El 9 de gener de 2004, l'escola va rebre la visita del president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Va ser la seva primera visita oficial a Tarragona com a nou president i la primera a una escola pública que va realitzar. Es va interessar per les problemà tiques de l'escola, i a la roda de premsa que va donar al centre va anunciar, entre altres qüestions, més competències per als ajuntaments en matèria educativa.
Premi Catalunya d'Educació
L'escola va rebre el Premi Catalunya d'Educació en la categoria de centres docents l'any 2006, en reconeixement a la seva trajectòria per dur a terme experiències reeixides d'innovació pedagògica. El va rebre al Palau de la Música de Barcelona la directora de l’escola, Maruja Aragoncillo Ibáñez, de mans del que en aquells dies era president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i una alumna de sisè curs, Cristina Sierra.
L'escola, avui (any 2010)
- Configuració: a l'escola hi ha matriculats 457 alumnes, provinents de diferents països.
- Té 43 mestres i 23 tutories.
- Junta d’AMPA.
Edificis
Compta amb dos edificis anomenats:
- «Vermell»: construït l’any 1979.
- El «nou»: construït l’any 1992.
Equipament i material
- Dues aules d’idiomes
- Una aula de música
- Dues aules d’informà tica
- Tres aules d’educació especial
- Una aula de psicomotricitat
- Un gimnà s
- Una aula de plà stica
- Un laboratori
- Una biblioteca
- Una cuina
- Un menjador
- Pistes esportives
Referències i fonts
- ↑ «Lot 13, expedient 19, num. 162/78». BOE (22 de febrer de 1978).
- Articles de la revista editada per l'escola amb motiu de la celebració dels 25 anys escrits per: Montserrat Gabás Soteres, primera presidenta de l'AMPA, i Antonio Hurtado Jurado, antic mestre de l'escola.
- Actes del Claustre i de la Junta de l'AMPA.
- Soria Arjona, Francisco. Un rincón de Tarragona.
- CD Els nuclis de ponent, Bonavista.
- Arxiu de l’escola.
Premsa
- Reivindicació escola nova:
- Catalunya Sud: 17 de febrer de 1987
- Diario Español: 3 de febrer de 1987
- Catalunya Sud: 4 de novembre de 1987
- Diari de Tarragona: 29 i 30 de setembre de 1992
- Diari de Tarragona: 10 de novembre de 1992
- Tarragona Municipal: mes d'abril de 1988
- Diari de Tarragona: 14 de juliol de 1990 – inici de les obres
- Diari de Tarragona: 8 de novembre de 1992
- Coral:
- Diari de Tarragona: 5 de febrer de 1987
- Premi Tarragona Solidà ria:
- Diari de Tarragona: 11 de desembre de 1998
- La Vanguardia: 11 de desembre de 1998
- Visita del president de la Generalitat Pasqual Maragall:
- El Mercat núm. 4 (gener-febrer)
- Punt Diari: 10 de gener de 2004
- Diari de Tarragona: 10 de gener de 2004
- Premi Catalunya d’Educació:
- DOGC: Resolució EDU/3463/2006, de 30 d’octubre
- Diari AquÃ: 15 de novembre de 2006
- Punt Diari: 15 de novembre de 2006
- Revista Tabula núm. 3, any II – 2007: Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès
- Més Tarragona: 15 de novembre 2006
Enllaços externs
Vegeu també
- La Salle Tarragona
- Sagrat Cor de Jesús
- Escola Saavedra
- La Salle Torreforta
- Dominiques
- Col·legi de les Teresianes
- CEIP Mare de Déu dels Àngels
- Col·legi El Carme
Autors i contribuents - Escola Bonavista (Usuari), Rvm (Expert), Splat (Expert), Telecentres (Expert), Telecentres2 (Usuari)
