Enric Olivé Martínez

De TarracoWiki

Alcalde de Tarragona (febrer 1949 - desembre 1954). Administratiu de l’empresa De Muller.

Militant d'Unió Democràtica de Catalunya i diputat al Parlament de Catalunya. President de la Reial Societat Arqueològica. Fou cesat pel governador civil. El seu mandat va tenir lloc durant la dictadura franquista.

L'any 1950 el municipi de Tarragona s'annexiona els termes de Tamarit, Ferran i Molnàs. Es fan obres al parc del Miracle i camp de Mart, amb plantada d'arbres. S'inicien les obres de construcció de la Universitat Laboral, del grup escolar Jaume I, de la Ciutat Residencial i acaben les del passeig de circumval·lació de la muralla, així com les de pavimentació del passeig Saavedra. A Torreforta, l'any 1952, s'acaba la construcció del primer grup de 72 habitatges de protecció oficial. Es constitueixen l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, l'Escola de Música i el Conservatori Municipal de Música. Comencen a celebrar-se els Festivals de España. Tenen lloc la concentració gegantera per celebrar el centenari dels gegants de Tarragona i les festes del Centenari de la Rambla amb la inauguració de la Font del centenari. També s'inauguren el camp d'esports del Frente de Juventudes i el cinema Coliseum. S'inauguren les oficines de la Caixa d'Estalvis Provincial de Tarragona. Es reestableix el tren directe Tarragona a Barcelona i comença a funcionar el primer trolebús entre Tarragona i Reus. Les restes mortals del rei Jaume I són traslladades solemnement al monestir de Poblet. Els anys 1949 i 1952 el general Franco visita la ciutat.

Referències i fonts

• Enric Olivé Martinez: Història de la ciutat de Tarragona. Antoni Jordà Fernandez. Editorial Cossetània Edicions, 2006.
• Ferran de Querol de Bofarull: Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra. Montserrat Corretger. Edita el Patronat Municipal de Cultura, maig de 2006.