El sarcòfag d'Hipòlit

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sarcòfag d'Hipòlit - Cara principal

El 28 de juliol de 1948 va ser un dels dies de joia per l'arqueologia tarragonina. El jove Manel Alvarez Ycart amb els seus amics Carles L. Duque, Ramon Fernández i Josep M. Moros, acostumaven, tot arribant el bon temps, a establir el que ells anomenaven "Campamento Ramacava" al lloc litoral conegut com Punta de la Mora per practicar la pesca submarina. Aquell dia, al albirar-se el sol, els quatre amics es varen cabussar per gaudir de la seva afició. No era el primer cop que, a sis metres de profunditat, el Manel veia aquella pedra en forma de caixó, però així com altres vegades no hi va parar gaire esment, avui al mirar-la amb més atenció i acostant-se fins a tocar-la va veure clar que és tractava d'un sarcòfag romà. Li mancà temps per sortir de l'aigua i comunicar la troballa als seus amics.

A partir d'aquell moment el sarcòfag era visitat per tots els coneguts dels quatre amics que gosaven cabussa's fins
Cara dreta
aquell fons. La noticia s'escampa per la ciutat fins que arriba a coneixement de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense que, el dia 7 d'agost, envia al lloc, entre d'altres, els Srs. Isidre Valentines, José Sánchez Real i Lluis M. Mezquida (Petrófilo). L'endemà el Diario Español publica un artícle donant a conèixer la troballa. El Sr. Samuel Ventura, director del Museu Arqueològic i els membres de la Reial Societat Arqueològica, Srs. Valentines i Sánchez Real, engegaren gestions davant de les autoritats de Marina per aconseguir el permís per l'extracció del sarcòfag. Agilitzats els tràmits per la seva recuperació, i amb la col·laboració del Enginyer en cap de la Junta
Cara posterior
d'Obres del Port, Sr. Eduard Serrano Suñer, el dia 26 d'agost, a les cinc de la tarda, i en presencia del Comissari d'Excavacions Dr. Pere Batlle, membres de la R.S.A.T., diferents autoritats, el Dr. Adolf Schulten i el professor nord-americà Mr. Woods, el bus Sr. Maurici Moreno a les ordres del cap d'equip, Sr. Pere Perelló, procedeix a subjectar el sarcòfag a la càbria que, remolcada per la embarcació "Ana Asunción" havia de hissar-lo. Es visqueren moments de tensió, doncs s'havia calculat un pes molt menor del que en realitat tenia i en començar a pujar-lo la càbria s'escorà perillosament i fos necessari augmentar el llast. Una vegada hissat el sarcòfag fou portat al escar de la Junta de les Obres del Port, on va quedar a l'aigua fins
Cara esquerra
l'endemà. El dia 27 i amb moltes dificultats, va ser hissat i pesat, donant un pes de 3.160 kgs., i carregat a un camió que el dugué al Museu Arqueològic.

La Reial Societat Arqueològica, en sessió del 10 de setembre d'aquell any, acordà fes càrrec de les despeses de neteja i condicionament del sarcòfag.

Es tracta d'una peça de marbre de estil hel·lènic amb unes dimensions de 200x110x113 cms. Els arqueòlegs daten la seva construcció al segle III d.C. i donat el seu bon estat de conservació es considerat el millor dels trobats a Espanya. Segons el director del Museu, Sr. Ventura, les quatre cares representen quatre escenes del mite d'Hipòlit i Fedra:

Teseu, rei d'Atenes, pare de Hipòlit abandona a l'amazona Antíope per casar-se amb Fedra, oferta pel seu germà Decaulió rey de Creta, a fi de establir relacions entre Creta i Atenes. Fedra s'enamora amb follia d'Hipòlit, però aquest, més aficionat a la caça que al amor i per respecte al seu pare, la rebutja. Enutjada Fedra i tement que Hipòlit ho expliqui al seu pare, l'acusa de haver intentat força-la. Enfurismat Teseu, desterra al seu fill a Trecén i demana al deu Posidó que el castigui. Així ho fa aquest: quant Hipòlit corria amb el seu carruatge per la platja, surt un toro del aigua que espanta els cavalls i en caure s'entortolliga amb les rendes i mor. Assabentada Fedra es suïcida penjant-se, no sense abans, deixar un escrit explicant la veritat.

El any 2003, un nou treball d'investigació dut a terme per Cristina Dalmau i Vicenç Abellán, basant-se en les versions literàries d'aquesta llegenda fetes per Eurípides i Sèneca, evidencia fins catorze escenes diferents.

El 7 de novembre i organitzat per la Reial Societat Arqueològica, Sindicat d?Iniciativa, Salón 1800 i Club Nàutic, als salons d'aquest últim, i amb assistència de autoritats i directius i membres de les entitats esmentades, es ret homenatge d'agraïment al descobridor del sarcòfag i a tots els que van contribuir a portar a bon terme la seva recuperació.

Al article "Los problemas del sarcófago romano de Tarragona, publicat al Diario Español el 9 d'octubre d'aquell any, el seu autor Manel de Montoliu manté la teoria de que no es possible, donat el seu bon estat de conservació, que faci quasi dos mil anys que estes submerguit. La seva creença es que, quant l'any 1722 durant la Guerra de Successió, el general Lord Stanhope que comandava les tropes angleses va demanar permís a les autoritats municipals per recollir algunes de les làpides romanes que es trobaven escampades per diferents indrets per endur-se-les al seu país, entre aquestes va apoderar-se del sarcòfag i al intentar carregar-lo a un vaixell va caure al aigua.

Les questions exposades en aquell article varen trobar resposta tant per part del professor José Sánchez Real com del cronista oficial de la ciutat Joan Salvat i Bové que, en una sèrie d'escrits al mateix periòdic, fan paleses les seves opinions contràries.

Deixant de banda les diferents teories, la cosa certa es que son un enigma les circumstancies que varen dur el sarcòfag al lloc de la seva trobada i potser així continuarà sent per sempre.

Referències i Fonts

  • Diario Español

Hallazgo de un sarcófago romano. 8-8-1948

Detalles del sarcófago de la Punta de la Mora. 11-8-1948

Extracción del sarcófago de la Punta de la Mora. 28-8-1948

  • Lluis M. Mezquida (Petrófilo)

Pequeña historia de un gran sarcófago. D.E. 4-9-1948

Exploraciones submarinas. D.E. 19-10-1948

  • Manel de Montoliu

Los problemas del sarcófago romano de Tarragona. D.E. 9-10-1948

Historial crítico de unas lápidas tarraconenses. R.S.A.T. Bulletí abril/desembre 1949

  • Joan Salvat i Bové

Cuestiones de interpretación. D.E. 4-2-1949

La expoliación arqueológica del año 1710. D.E. 9-2-1949

El manuscrito del ingeniero José Boy. D.E. 16-2-1949

La equivocación del epigrafista Hubner copiada por Hernández Sanahuja. D.E. 23-2-1949

  • José Sánchez Real

Los problemas del sarcófago romano de Tarragona. D.E. 28-10-1948

¡No hay que forzar los textos!. D.E. 9-3-1949

La verdad del texto de Hubner. D.E. 9/11-3-1949

En busca de la verdad. D.E. 9-3-1950

Obra Menor. Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. 1990

  • El hallazgo del sarcófago de la Punta de la Mora. R.S.A.T. Bulletí 1948
  • Releyendo el sarcófago de Hipólito . E. Seco. Diari de Tarragona 27-11-2003

Autors i contribuents - Eutyches (Usuari)