Dominiques

De TarracoWiki

Les dades històriques estan extretes, en part, del llibre El beateri de sant Domènec de la ciutat de Tarragona, de l'autor Josep M. Sabaté i Bosch, publicat l’any 1991 en la col·lecció Pau de les Postals.

Contingut 1 Arribada a Tarragona de les germanes dominiques 2 El convent de sant Domènec de Guzman de la plaça del Pallol 3 Els primers segles de les beates dominiques a Tarragona (s. XVIII-XIX) 4 Segle XX, nous horitzons per al col·legi de les dominiques de Tarragona 5 En el segle XXI, una escola de qualitat 6 Referències i Fonts 7 Enllaços externs 8 Vegeu també

Arribada a Tarragona de les germanes dominiques

La presència de la comunitat de les germanes dominiques a Tarragona es remunta a les darreries del segle XVII, concretament al mes de gener de l'any 1684, quan dues religioses vingudes del seu convent de Barcelona arribaren a la ciutat per fundar una nova casa-beateri.

Les beates blanques, com se les coneixia en aquella època, eren de la tercera orde de sant Domènec de Guzman, sant nat a Caleruega (Burgos) pels volts de l'any 1170 i a qui el papa Honori III aprovà l'orde dels pares predicadors l'any 1216. Sant Domènec dedicà la vida a l'evangelització: va passar molts anys de la seva vida per terres del sud de França, on s'estenia l'heretgia anomenada dels albigesos. L'any 1204 s'establí, a la ciutat francesa de Prouille, una comunitat de dones religioses dedicada, entre d'altres tasques, a la instrucció de nenes. D'aquesta primera comunitat femenina en nasqué la branca de les dominiques, i es formà la germandat anomenada Militia Christi que poc després acabà organitzant-se en el tercer orde de sant Domènec, institució religiosa de la qual formaven part les germanes del beateri de Barcelona. Domènec de Guzman morí a la ciutat italiana de Bolonya el 6 d'agost del 1221, i el papa Gregori IX el proclamà sant el 3 de juliol del 1234.

Un cop arribades a Tarragona, les dues beates de Sant Domènec (sor Epifania Guabianes i sor Maria Cecília Quinglés) volgueren establir la primera casa convent en un habitatge del carrer Arc de Sant Bernat, prop de l’actual plaça del Fòrum, i que era propietat del tarragoní Joan Lluch. Però no fou fins al 8 d’abril de 1686 que s'inaugurà oficialment el beateri de sant Domènec de Guzman, després d’haver passat moltes dificultats amb l'ajuntament de l'època, el qual no volia donar permís per a la fundació d'un nou convent religiós a la ciutat, perquè els convents estaven exempts de pagar els impostos de veïnatge i el govern de la ciutat passava una època de crisi econòmica. A més a més, a Tarragona hi havia convents i monestirs en escreix.

En els primers anys del nou convent de dominiques de Tarragona, les germanes vivien de les labors que feien i de l'ensenyança que impartien a nenes que les famílies deixaven al seu càrrec. Es creu que deu anys més tard de la fundació, concretament el 15 de juliol de 1696, la comunitat religiosa comprà l'edifici que ocupaven els pares predicadors dominics a la plaça del Pallol per fer un convent-escola definitiu que donés acollida a l'augment de vocacions religioses que començaven a professar en l'orde i a l’augment d'alumnes femenines que demanaven ser educades a l'estil del carisma de sant Domènec de Guzman.

El convent de sant Domènec de Guzman de la plaça del Pallol

L'any 1696 les beates dominiques feren el trasllat del seu petit convent inicial cap a l'edifici que els pares predicadors de l'ordre fundada per sant Domènec ocupaven a la plaça del Pallol. Aquests frares van arribar a Tarragona pels volts del segle XIII, i van edificar un convent fora de les muralles, exactament en la zona que ara ocupen els jardins del Camp de Mart.

Per vicissituds d'inestabilitat política i de guerra, i regnant al país Joan II, l'any 1462 els dominics abandonaren el convent extramurs i es volgueren instal·lar, per la seva pròpia seguretat, a l'edifici de les Voltes del Pallol (un espai que a partir del 1474 seria l'església de Sant Domènec) i en l'edifici annex que seria el nou convent, tot dins del recinte emmurallat de què disposava la ciutat.

Seixanta anys més tard, exactament el 1522 i regnant Ferran, el Rei Catòlic, els pares predicadors deixaren aquests edificis i tornaren a ocupar de nou l'antic convent de fora la muralla, moment en el qual la volta que feia funció d'església va ser comprada per la municipalitat tarragonina per donar-hi un ús d'interès ciutadà. En aquest sentit sabem que durant la segona meitat del segle XVI l'ajuntament decidí instal·lar-hi el dipòsit municipal del gra de blat, és a dir, hi instal·là el pallol de Tarragona. A partir de llavors, els habitants de la ciutat hi anaven a comprar i a vendre el blat i la farina, la base essencial de l'alimentació de l'època. Com que era un producte de primera necessitat, a l'ajuntament l'interessava vetllar per la distribució correcta del blat i garantir-ne el subministrament a tota la població, així com controlar-ne el preu.

Amb el regnat de Felip IV (III a Catalunya) i a causa de la guerra dels segadors, l'any 1643 els dominics van enderrocar el convent extramurs i es van traslladar a viure al que avui en dia és la Casa Museu Castellarnau, al carrer dels Cavallers. Es creu que al voltant de l'any 1646 l'ajuntament tarragoní els cedí de bell nou l'edifici del pallol, que va esdevenir, una altra vegada, convent dominicà. En aquests moments la volta tornava a ser església de Sant Domènec, fins que l'any 1693 els pares predicadors es van traslladar a un nou i ampli convent que van edificar a l’actual plaça de la Font i que avui dia ocupa l'Ajuntament de Tarragona.

Les germanes dominiques es van instal·lar en els edificis de la plaça del Pallol a partir de l'any 1696, tot i que la part de la volta va tornar a mans de la municipalitat i es va convertir en magatzem de llenya i, molts anys més tard, en magatzem de la brigada municipal. Les germanes, doncs, ocupaven l'espai de l’antic convent masculí i necessitaven edificar, per a les funcions litúrgiques, una nova capella dedicada al seu sant fundador. És per això que van construir la petita església que avui dia tanca la plaça, i van iniciar, d'aquesta manera, una nova vida a la ciutat dedicant-se, sobretot, a l'ensenyança.

Els primers segles de les beates dominiques a Tarragona (s. XVIII-XIX)

A finals del segle XVII la comunitat de beates dominiques de Tarragona vivia en la casa-beateri de la plaça del Pallol, i es dedicaven a l'oració i a l'ensenyança femenina. La vida del convent va transcórrer, durant tot el segle següent, sense gaires vicissituds destacables que no fossin les normals de la quotidianitat de la història de la ciutat i de les comunitats de religiosos i religioses que hi vivien.

Però un cop entrat el segle XIX, la guerra del francès repercutí, lògicament, en el beateri com ho féu en tota la ciutat i país. I és així que sabem que dotze beates del Pallol fugiren a Cornudella de Montsant com a resultat dels aldarulls que esclataren a Madrid el 2 de maig de 1808, i que iniciaren la guerra de resistència contra els exèrcits napoleònics a tot l'estat. La ciutat de Tarragona no fou una excepció. Segons l'historiador Sabaté i Bosch, en aquesta primera fugida de les germanes Dominiques:

Els primers dies d'agost de l'any 1809 el prior del monestir de Poblet, fra Miquel Aloy, els cedí una casa a la ciutat perquè l’estat del convent del Pallol no devia possibilitar l’ocupació de bell nou per part de les beates Dominiques, les quals tornaven de la seva curta estada al Priorat. Però a partir del 20 de maig de 1811, a causa del cruent setge que els exèrcits francesos sotmeteren a la ciutat, fugiren de bell nou a proposta del pare prior dels dominics del convent de Tarragona.

Acabada la guerra, les beates tornaren al seu convent i el van trobar en una situació lamentable. Gràcies a diverses donacions caritatives podien restaurar l'edifici per viure-hi.

A partir d'aquest moment, segueixen la seva ocupació principal que era l'ensenyança i que, segons Sabaté i Bosch, aquest era:

Sabaté i Bosch, en la seva obra, transcriu literalment el text d'aquesta súplica redactada per les dominiques del Pallol:

Aquest document ens dóna la perspectiva històrica de la tasca educativa que las germanes-beates dominiques han portat a terme a la ciutat des de segles enrere.

Segle XX, nous horitzons per al col·legi de les dominiques de Tarragona

En els inicis del segle passat, la vida al convent i al col·legi de Sant Domènec transcorregué amb la normalitat que comportava el dia a dia de les tasques educatives i de la convivència en comunitat de les beates dominiques. Tot i així, l'any 1918 l’arquebisbe de Tarragona, Dr. Francesc Vidal i Barraquer, donà a les beates una nova Regla per a l'organització al convent de la plaça del Pallol.

Se sap que el dia 2 d'octubre de 1931 la comunitat estava formada per deu beates, que havien fet ja la professió, i dues novícies, i que el col·legi "el portaven set religioses i dues seglars". En aquella època el nombre d'alumnes era d'un centenar, i sabem que la mensualitat pujava a cinc-centes pessetes, tot i que la mateixa escola tenia becat un grup de nenes i algun nen provinents de famílies amb dificultats econòmiques.

Però el període transcorregut durant la guerra civil espanyola fou molt convuls per al país, per a la ciutat i, certament, per a la comunitat i col·legi. Així doncs, dimarts 21 de juliol de 1936, a la tarda, les beates dominiques abandonaren el convent per causa dels violents aldarulls que grups revolucionaris armats provocaven en les esglésies i convents de la ciutat. Havent, doncs, abandonat els edificis, l'església fou utilitzada com a taller de fusteria, i les habitacions del convent i aules del col·legi foren ocupades pels soldats republicans que arribaven per refugiar-se a la ciutat. La comunitat de beates s'amagà a les cases d’amics i familiars.

Sembla que un cop acabada la guerra, el col·legi i convent de la plaça del Pallol presentaven un estat llastimós d'abandó. Llavors l'Ajuntament s'encarregà de fer una primera neteja dels espais adecentant una part de les habitacions del convent, de manera que durant la primera quinzena del mes de març i durant l'abril de 1939 les beates tornaren al Pallol i reobriren les classes amb més força que mai trobant-se, però, uns espais força deficients.

Tant és així que, al mes de febrer del 1940, la comunitat començà a somiar a traslladar-se cap a una altra zona de la ciutat per construir un edifici nou i gran capaç d’albergar els alumnes de les dominiques que, cada cop en més quantitat, demanaven ser escolaritzats al col·legi. Els edificis del Pallol estaven, encara, molt malmesos després de la guerra, i havien estat declarats monument artístic nacional, cosa que n'encaria molt la rehabilitació. Sabaté i Bosch ho explica així:

La construcció del nou col·legi havia de fer-se en uns terrenys que estaven entre la llavors anomenada avinguda de Colom (avui dia carrer Rovira i Virgili) i el carrer del Baró de les Quatre Torres, la primera pedra del qual es posà el dia 4 de maig de 1949. I l'octubre de l'any següent, amb l'edifici encara per acabar, s'hi traslladaren les classes de pàrvuls i l’aula de música de l’antiga escola beateri del Pallol. El dia 22 d’agost de 1951 la comunitat de germanes i l’escolar s’instal·laren, definitivament, en el nou i actual col·legi.

Però no acabaren aquí les novetats i els passos cap endavant que les dominiques de Tarragona anaven donant en aquesta segona meitat del segle passat: l’any 1961 s’uniren, com feren els beateris de sant Domènec de Catalunya, a la Congregació de Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció, amb seu a Pamplona, la qual ostentaria a partir d’aquest moment i fins al mes de gener de 2007 la titularitat del col·legi Sant Domènec de Guzman de la ciutat.

Les dècades dels 60 i 70 portaren més reformes a l’edifici, com ara la nova capella, el gimnàs i la sala d’actes, sempre per poder millorar els serveis educatius i adaptar-se als nous temps i a les lleis d’educació que s’anaven desenvolupant al país.

L’any 1986 se celebrà solemnement el III Centenari de l’arribada de les germanes a Tarragona i de la seva fundació educativa, amb un seguit d’actes acadèmics, culturals i lúdics de gran ressò a la ciutat:

• 19 de març: inauguració oficial dels actes commemoratius a la sala d’actes del col·legi, amb les conferències "Origen històric de la comunitat de dominiques a Tarragona" pronunciada per Josep M. Sabaté, professor d’història moderna i contemporània de la llavors Universitat de Barcelona a la ciutat, i "Missió de les dominiques a Tarragona: educar", per Juana María Tirapu, la germana directora general dels col·legis de la congregació. El mateix dia es va inaugura una exposició fotogràfica de la història que se celebrava.
• 26 de març: representació de l’obra de teatre Sant Domènec i la seva obra a la sala d’actes del centre, a càrrec de les alumnes de BUP.
• 28 de març: "VIII hores de bàsquet Dominiques", amb els equips de la casa i d’altres col·legis i clubs de la ciutat com l'Ensenyança, les Carmelites i el Nàstic de Tarragona.
• 2 d’abril: solemne eucaristia del Centenari a la Catedral de Tarragona, celebrada per l’arquebisbe, el Dr. Ramon Torrella i Cascante.
• 4 d’abril: dinar de germanor als patis del col·legi.
• 5 d’abril: festival de cloenda dels actes commemoratius a l’auditori del Camp de Mart, amb actuacions a càrrec de tot l’alumnat d’aquell curs escolar.

Sobre aquesta efemèride, l’editorial del Diari de Tarragona del dia 20 de març de 1986 se’n feia ressò amb aquestes paraules:

Durant la dècada dels noranta el col·legi continua adaptant-se a la nova llei d’educació, com l’anomenada reforma educativa que portà a l’aparició de l’etapa anomenada ESO (Educació Secundària Obligatòria), que reconvertia els dos darrers cursos de l'EGB i els dos primers de l'extint BUP, fins a arribar als nostres dies.

En el segle XXI, una escola de qualitat

El col·legi de les Dominiques va iniciar el nou segle celebrant el cinquantè aniversari del nou i actual edifici (1951-2001) amb tot un seguit d’actes oberts a la participació de la ciutadania tarragonina. Per aquest motiu rep la Medalla de la ciutat en categoria de plata en una cerimònia a la Sala de Plens de l’Ajuntament celebrada el 22 de setembre de l’any 2002, en reconeixement de la gran tasca pedagògica i humana portada per les germanes dominiques i el seu claustre de professors durant més de tres-cents anys.

Quasi cinc anys més tard, l’1 de gener de 2007, s’obre una nova etapa històrica: el centre educatiu, un dels més antics de la ciutat, entra a formar part de la Fundació Privada Educativa Dominiques de l’Ensenyament, institució creada a Catalunya per la Congregació l’any 2004 i a la qual es van integrant tots la resta de col·legis i que actualment es troben a Barcelona, Vallirana, Vic, Pamplona, Aranda de Duero i Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real). I al mes de juny de 2009 el centre rep la Certificació de Qualitat ISO 9001:2008 atorgada per l’empresa auditora TÜV RHEINLAND en un acte solemne a la sala d’actes presidit pel vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona, Mn. Joaquim Fortuny; la inspectora del Departament d’Educació de la Generalitat, la Sra. Rosa Maria Codines; el conseller d’Ensenyament de l’Ajuntament, el Sr. Joan Sanahujes; el gerent de l’empresa auditora, Sr. Ramon Nebot; la titular del col·legi, Sra. Josepa Tomàs, i el director Sr. Marcel Pallejà. En aquesta nova etapa de la seva història, l'escola de les Dominiques es mostra com un centre educatiu que aposta per una educació i formació de qualitat de tots els seus alumnes, des d’un any (Llar d’Infants El Polzet) fins als setze, i que potencia relacions de proximitat i cooperació amb les famílies, així com la innovació pedagògica en diferents projectes.

I encara, fins a arribar als nostres dies, el col·legi organitza dos esdeveniments que ofereix a tota la ciutadania: el 19 d’abril del 2009 té lloc la XI Trobada nacional de gegants d’escola de Catalunya, en la qual els amfitrions són els Gegants del Col·legi Dominiques de Tarragona i que aplega a la ciutat prop de vint colles geganteres provinents de diferents centres educatius del país en una gran festa tradicional, amb l’objectiu de continuar treballant per fomentar la cultura popular catalana i tarragonina a l'escola, tasca iniciada l’any 2000 amb la fundació de la "Colla gegantera i festera Dominiques de Tarragona", i la creació dels gegants Sol i Lluna, els capgrossos i l’escola de gralles i timbals. I els dies 30 d’abril i 1 de maig de 2010 organitza la XIV Trobada Intercol·legial Dominiques de l’Ensenyament, amb la participació d’unes sis-centes persones vingudes de tots els centres educatius i comunitats de la Congregació i Fundació que participen en diversos actes lúdics i culturals entre els quals van destacar l’eucaristia intercol·legial a l’església de Sant Antoni dels Caputxins, la recepció oficial al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona, i la I Mostra nocturna de cultura tradicional tarragonina al Passeig del Gremi de Marejants del Port de Tarragona.

El Col·legi Sant Domènec de Guzman, conegut popularment amb el nom de les dominiques, a punt de complir 325 anys a la ciutat (1686-2011) continua escrivint la seva història educativa, social i cultural dins de la Tarragona del segle XXI.

Referències i Fonts

• Josep M. Sabaté i Bosch: El Beateri de Sant Domènec de la ciutat de Tarragona, Tarragona 1991.
• Diversos autors: La veu del col·legi anys 1987-2001, Vol. II (recull de les revistes editades al centre).
• Diario Español de Tarragona, edició del dia 20 de març de 1986.
• Arxius del Col·legi Sant Domènec de Guzman, de Tarragona.

Enllaços externs

Pàgina web del col·legi

Vegeu també

• La Salle Tarragona
• Escola de Bonavista
• Sagrat Cor de Jesús
• Escola Saavedra
• La Salle Torreforta
• Col·legi de les Teresianes
• CEIP Mare de Déu dels Àngels
• Col·legi El Carme