Dolors Martí Domènech
De TarracoWiki
| Dolors Martí Domènech | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||||
Dolors Martí Domènech, fou l'única dona que exercí un càrrec públic a Tarragona durant la Guerra Civil.
Dolors Martí Domènech nasqué a Tivissa l’any 1901, filla de Jaume Martí Jardí, pagès, i de Juliana Domènech Tost. Era la petita d’una família de 10 germans, sis dels quals varen morir durant la infantesa a causa de la diftèria.
Ben aviat, la personalitat del pare exercí una notable influència sobre la seva filla. Jaume Martí era membre actiu del Comitè Republicà de Tivissa que s’aplegava al voltant del polític tortosí [Marcel·lí Domingo] i, a casa seva, rebia la premsa republicana que ell mateix distribuïa.
Dolors Martí sabia llegir i escriure correctament tant en català com en castellà en una època on al Camp de Tarragona l'analfabetisme de les dones superava el 30%.
Amb vint anys, poc després de la mort del pare, Dolors es posà a treballar, primer en una fàbrica de persianes dels voltants de Tivissa i després anà a cercar treball a Barcelona. Es casà jove, amb Adrià Broseta Merecenciano, mestre valencià fill de Llíria, a qui seguí en les diferents poblacions en les quals exercí la seva professió: Cornellà, Vila-seca, Salomó i Renau, i després, durant la guerra civil, a Tarragona. Fruit d’aquesta unió nasqueren dos fills: Ferran i Maria Lluïsa.
Contingut |
Arribada a Tarragona
A l'inici de la Guerra Civil, per desig del seu marit, va marxar cap a València en direcció a Llíria. Dolors, però, a finals de setembre va aconseguir tornar a Tarragona amb els seus fills. Poc després, va visitar la seu de la UGT de la ciutat, a l’edifici incautat del col·legi de les Teresines a la Rambla 14 d’abril (actual Rambla Nova). Va trobar-se amb els dirigents del PSUC i de la UGT David Valle i Josep Catalán que van exclamar “ja la tenim, et buscàvem, ara ja no et deixarem perquè et necessitem”.
Certament, entre els rengles del PSUC tarragoní només hi havia sis dones però cap es veia capaç de parlar en públic. La propagandista Dolors Martí esdevenia així imprescindible per a representar el gènere femení en la impressionant campanya propagandística que es duia a terme a les comarques de Tarragona en aquells primers mesos de convulsió revolucionària.
Durant el mesos de setembre, octubre i novembre de 1936 es concentrarà el 70% de tots els mítings celebrats en el període que va des de l’agost de 1936 al mes d’abril de 1937.
Una casa a la carretera de Valls
Adrià Broseta retornarà de Llíria i trobarà feina de mestre a Tarragona. El mestre podrà llogar per 90 pessetes al mes la finca anomenada Villa Vascònia, situada en el número 415 de la carretera de Valls, envoltada per un jardí amb dues grans palmeres i una bassa. En aquest lloc idíl·lic i segur, la família Broseta Martí restarà fins al final de la guerra, tot i que compartint una part de la casa amb la Comandància de Sanitat de la 46 Divisió.
Esquivant els trets
Durant els fets de Maig de 1937, com a secretària femenina del PSUC, Dolors Martí, desafiant el tiroteig que es registrava a la Rambla 14 d’abril, aconseguí arribar fins a la seu de la UGT, on va ajudar a curar alguns ferits.
Delegada del Departament d’Economia
El 4 de novembre de 1937, per Ordre del Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Dolors Martí serà nomenada delegada del Departament d’Economia de la Regió III, amb capital a Tarragona i que comprenia les comarques de l’Alt Camp, l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Tarragonès, amb una població de gairebé 175.000 habitants. (17) Durant els mesos que ocupà el càrrec, gairebé un any, la delegada d’Economia va haver d’assumir el control i la coordinació d’un teixit empresarial que havia estat intervingut o col·lectivitzat per les forces obreres revolucionàries en els primers mesos de la guerra.
El 13 de gener de 1939, dos dies abans de l’ocupació de la ciutat, la família marxarà des de Tarragona cap a l’exili. Passaran per Sant Sadurní d’Anoia, Girona i Figueres fins passar la frontera pel pas de Portbou el dia 3 de febrer de 1939.
Enllaços externs
[Article de Jordi Piqué Padró a Tarragona.cat]
Autors i contribuents - Gsl (Usuari)
