Despoblat dels Mongons
De TarracoWiki
Contingut |
Situació
El despoblat dels Mongons ocupa una petita elevació situada en el marge dret del [Riu FrancolÃ|riu FrancolÃ], mirant a migdia, entre les partides de l'Horta Gran i Castellarnau, en el lÃmit entre l’à rea agrÃcola de la zona i el polÃgon industrial Riu Clar.
Entre les restes avui visibles destaquen el castell i l’església de Sant Julià dels Mongons i alguns murs que haurien de correspondre al poblat medieval.
El castell, que ocupa un petit turonet, està documentat a mitjans del segle XII: el 9 d'Abril de 1149 va ésser donat per Ponç de Timor el puig erm dels Mongons a quatre germans perquè hi construïssin una fortificació. També els hi donà la fà brica i les dues parts del molà que ja hi havia construït a l'indret.
Descripció i Història
El castell presenta una planta rectangular. La vegetació, que cobreix aquest indret, no ens permet veure res de la seva estructura interna; solament algunes parts de la muralla exterior i unes petites escales excavades a la roca són avui visibles.
La part millor conservada és la muralla septentrional, que es pot resseguir uns 30 metres. S'eleva sobre un tram de roca retallada que potser sigui part d'un fossat ara reomplert completament. Aquesta presenta un mur de pedra irregular lliga amb morter de calç que s’ha conservat en una alçada mà xima d’entorn als tres metres. En alguns trams d’aquest costat septentrional es conserva l’aparell d’opus spicatum i una sèrie d’espitlleres a distà ncies regulars.
La muralla meridional està més destruïda, però té la particularitat de presentar en el seu aparell alguns carreus, potser romans reaprofitats. Les muralles oriental i occidental no són visibles, ja sigui perquè han estat desmuntades, ja sigui perquè estan ocultes sota la vegetació.
Un cop el castell fou abandonat, les construccions que hi formaren part es van anar degradant i ensulsint. Amb el temps es varen aportar terres; s'hi van construir marges i es van plantar oliveres.
L’església romà nica de Sant Julià dels Mongons es troba al nord-est del castell. Es tracta d'una església d'una sola nau, amb un absis recte i una volta de canó amb directriu d'arc apuntat, reforçada per un arc toral situat al mig de la nau i que marcava la separació entre el que és pròpiament la nau i l'absis.
A l'exterior de l’església la diferència entre nau i absis ve marcada pel fet de que la part corresponent a la nau, i en la que s'obre la portada, conforma una mena de cos sobresortin, molt tÃpic en les esglésies romà niques.
L'aparell constructiu és de pedra irregular lligada amb argamassa i amb els angles reforçats i les obertures emmarcades per carreus. L'accés s'obre en el mur lateral de ponent i estava adovellat amb dues arcades planes en degradació, que foren espoliades.
Les finestres estan molt reformades per intervencions posteriors. Al mur septentrional s’hi va afegir, posteriorment, una petita capella molt a prop de la capçalera, de secció semicircular.
Un cop abandonat l’indret, l’església fou utilitzada com a vivenda i per tal d'habilitar-la s'hi va construir una planta en el seu interior. L’abandonament d’aquesta última va conduir al seu enfonsament, les restes del qual estan escampades dins la construcció medieval. Tot i que l'església es troba en bastant mal estat de conservació, presenta Ãntegra la seva planta, murs i coberta.
L'any 1992 uns malfactors van desmuntar l'arc d'entrada a l'església, part d'una cantonada de carreus, un permòdol interior i part de la finestreta de la capella annexa i se'ls van endur. Aquest acte va suposar la desaparició dels elements decoratius més interessants de l'església. Cronològicament l'edifici es podria situar, aproximadament, en el segle XII, que és també el moment en què es construeix el castell, de tota manera no hi ha, avui per avui, cap dada que ho asseguri.
En el cas de què es confirmés la cronologia romà nica de l'edifici, es tractaria d’una de les esglésies romà niques més ben conservades del Tarragonès i també, de les més desconegudes i abandonades.
Al sud-est de castell hi trobem les restes dels habitatges corresponent a l’antic poblat medievals, aixà com una petita pedrera que marca el lÃmit d’aquest darrer. La presència del castell va fer què es consolidés, entorn a aquest, un petit nucli de població en època medieval el qual va perviure durant els segles XVI al XVIII. Els Mongons va esdevenir una localitat semiindependent de Tarragona fins que el 1575, moment en el què els cònsols d’aquesta ciutat van adquirir-ne tots els drets.
D’aquest poblament medievals, actualment ple de vegetació. només són visibles algunes restes de murs que s’adossen al tall rocós ubicat entre l'església i la pedrera, alguns encaixos de bigues i un parell de coves artificials (speluncae) excavades a la roca que conformen passadissos de petites dimensions. És de suposar que una excavació arqueològica permetria descobrir noves restes d’aquest assentament.
La major part dels murs que s’adossen a l'església medieval, corresponen a un mas d'època moderna que es va construir en aquest indret aprofitant l'estructura del temple.
La pedrera, de cronologia presumiblement medieval, es troba en la punta rocosa que tanca el jaciment per l'est. Es veu la roca tallada a pic verticalment. És de petites dimensions i potser proporcionà els carreus necessaris per edificar la veïna església. De totes formes es troba molt tapada per la vegetació.
Totes aquestes construccions (castell, església romà nica, despoblat i pedrera) es troben envoltant una mena de parada semicircular ("verger" en diuen els documents) limitada al nord per un marge de pedra en sec datat l'any 1611 i al sud per un camà i l'antiga sèquia dels Mongons.
Durant la prospecció arqueològica realitzada l'any 2005 per l’ICAC en el marc del projecte d'investigació "Estudi del Paisatge Arqueològic Antic de l'Ager Tarraconensis (a la dreta del riu FrancolÃ)" es va observar que alguna part dels paraments externs del castell estaven formats per opus spicatum.
Als voltants del castell també es va localitzar cerà mica d'època romana, per la qual cosa es va concloure que podria ser que abans del castell, aquest indret hagués estat ocupat per un establiment rural romà probablement relacionable amb els jaciments de Els Mongons I i II.
Totes aquestes restes estan considera Bé d’Interès Nacional (BCIN).
Referències i Fonts
- Catà leg municipal de monuments, edificis, ambients urbans i altres béns immobles de Tarragona, 2008, f005.
Enllaços Externs
Vegeu També
Autors i contribuents - Mht (Usuari)
