Cova Urbana
De TarracoWiki
La Cova Urbana de Tarragona és un dels enigmes més grans de l’espeleologia catalana.
Contingut |
Descoberta
L’any 1849 Joan F. Albinyana i Andreu de Bofarull publicaren la descoberta d’un llac soterrani a Tarragona. Amb el pas del temps, la troballa va caure en l’oblit fins que el 1996 es va redescobrir, des del mateix indret on s’havia documentat al segle XIX, el carrer del Gasòmetre número 32, durant la construcció per part de la constructora BENSO d'un bloc d'edificis, quan s'efectuava un rebaixament del terreny per tal de fer-ne l'aparcament.
Estudis
Les obertures descobertes van requerir l'atenció d'experts arqueòlegs i espeleòlegs que van tenir la gran fortuna i privilegi de ser els primers, potser en segles, en veure els misteris de la cova. Actualment, l'entitat encarregada d'investigar, mantenir i fer incursions a la cova és la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET). Segons els estudis, es tracta d'una mina d'aigua (cuniculus, en termes romans) excavada per reconduir i aprofitar com a recurs hidrà ulic de la ciutat.
Topografia
La cova està formada per diverses sales, llacs i galeries, dels quals podem destacar la Galeria del Fang i la gran Sala Rivemar, d'una superfÃcie aproximada d'uns 5000 m2, completament inundada i que requereix l'ús d'equips de busseig. Fins ara s'hauran topografiat uns 4000 metres, però encara queda molt per descobrir i per investigar. L'aigua de la cova prové majorità riament de les plujes que es recullen de les afores de Tarragona, doncs la urbanització ha fet que la ciutat actuï com a capa impermeable. La temperatura de l'aigua de la cova és d'uns 18-19ºC. El més interessant i curiós de tot és que no es produeixen filtracions de clavegueram.
Accés
L'accés a la cova s'efectua baixant per un pou habilitat en una sala privada de l'aparcament. Es pot baixar grà cies a unes escales metà l·liques fixades al brocal del pou i ja immediatament ens trobem dins la part artificial de la cova, la galeria romana.
Llac CEO
Després, amb l'ajuda de cordes, mans, peus i una escala, hi ha un descens pel pou entre vuit i onze metres, al final dels quals s'arriba a l'anomenat Llac CEO, on sorprèn una aigua freda i clara. L'espectacle és fascinant.
Llac Benso
Nadant fins a l'altre extrem, s'arriba al primer pas submergit, que s'ha de salvar per sota de l'aigua amb l'ajut d'una corda guia. Un cop passat l'obstacle, s'arriba al Llac Benso, on s'observa una roca que té la forma de cap de drac.
Llac de la Platja, sala Forné i sala Maginet
Avançant per l'esquerra, entre aigua i roques, s'arriba a un sifó, el segon pas submergit. A l'altra banda espera el Llac de la Platja i la Sala dels Blocs o Sala Forné.
Galeria del Fang
Des de la Sala Maginet i al sostre, damunt de l'immens bloc de roca hi ha un forat que dóna a la Galeria del Fang.
Sala Rivemar
A l'esquerra de un immens bloc de roca de la Sala Maginet hi ha l'entrada de la Sala Rivemar. Es la més gran i de 5.000 m2.
Altres sales
- Sala de la Marmita.
- Sala del Congres.
- Sala del Tren.
- Pas de les Nimfes.
- Galeries dels Vuits i Alprasa.
Reportatge
Part1
Part 2
Referències i fonts
Autors i contribuents - Carlos (Usuari)
