Colla Jove Xiquets de Tarragona
De TarracoWiki
La Colla Jove Xiquets de Tarragona és una colla castellera de Tarragona creada l'any 1979. El color de la seva camisa és el morat.
La seu social i local d'assaig es troba al número 13 del carrer del Cós del Bou de Tarragona, a la Part Alta de la ciutat, prop de la plaça de la Font.
| La Colla Jove Xiquets de Tarragona CJXT | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Història
Els orígens
Durant la primera meitat del segle XIX l'activitat castellera local a la ciutat estava representada per dues colles castelleres, els components de les quals formaven part dels dos gremis més importants de la ciutat: la colla dels Pescadors i la dels Pagesos. Diferents fonts documentals de l'època demostren que van assolir castells de vuit pisos amb prou solvència, però van desaparèixer cap a l'any 1860 a causa de les guerres carlines. La seva actuació anual més destacada eren les Festes de Santa Tecla de Tarragona. Després les colles vallenques van protagonitzar totes les fites castelleres de la ciutat, ajudades per la fidel afecció tarragonina. Fins a l'any 1885 no va tornar a aparèixer una altra colla local: la Colla de la Mercè (els Xiquets de Tarragona), que va existir fins a l'any 1894 i que va bastir castells de set pisos. Després els castells van entrar en l'ostracisme més absolut.
Cap a l'any 1926, coincidint amb la renaixença de la cultura castellera, va ser refundada la colla castellera dels Xiquets de Tarragona. Però ràpidament es va dividir en dues colles arran de greus desavinences internes: la Colla Nova de Sant Magí amb camisa lila i la Colla Vella de la Mercè amb camisa blau marí.
Les dues colles van coexistir amb una bona trajectòria fins al final de la Guerra Civil. Després de la contesa l'Ajuntament va fusionar les dues colles en una de sola, que va adoptar el nom de Xiquets de Tarragona. Aquesta situació durà ben poc, ja que a la dècada dels cinquanta una part de la colla es va escindir per refundar la Colla Nova de Sant Magí.
Durant aquells anys es va mantenir la dualitat castellera a la ciutat, participant, ambdues entitats, als concursos de Can Jorba amb resultats prou dignes. Cap al final de la dècada dels seixanta, just quan els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls mantenien els duels més apassionants de pilars i castells de vuit, les colles de Tarragona oferien pobríssims resultats castellers.
Aquesta situació va intentar ser redreçada per l'Ajuntament fusionant les dues colles i creant els actuals Xiquets de Tarragona, amb la seva característica camisa actual de ratlles blanques i vermelles.
Del desencís de la dècada dels 70 a la creació de la Jove l'any 1979
La reunificació va dividir més que sumar. Molts antics membres de la Colla Nova van abandonar els castells i els Xiquets de Tarragona van mantenir el nivell dels set pisos a la ciutat, però sense donar un salt qualitatiu als vuit pisos.
Just al final de la dècada dels 70, un conjunt de joves, assidus al popular Motoclub, amb ganes de recuperar les tradicions de la ciutat i desencisats de l'ambient i dels resultats castellers que hi havia a la colla Xiquets de Tarragona, van decidir crear una nova colla castellera. Tot i la forta oposició dels Xiquets de Tarragona, van aconseguir reunir persones de tots els estrats socials i laborals amb un únic objectiu: fer país, recuperar els fets identitaris i pujar el nivell casteller de la ciutat.
Finalment, el 4 de novembre de 1979 la colla va fer la seva primera actuació sense camisa ni nom oficials a Cornudella de Montsant. Van carregar el pilar de quatre actuant junt amb els actualment desapareguts Brivalls de Cornudella.
L'any 1980 es va fer la presentació oficial, adoptant el color lila per a la camisa i el nom de Colla Jove Xiquets de Tarragona. L'elecció del color de la camisa va provocar un enrenou important, ja que se suposava que el color lila i el color blau marí havien estat prohibits en un pacte de sang durant la reunificació l'any 1970.
De Cornudella al Concurs del 1984
De mica en mica la colla va anar creixent en nombre de castellers i en resultats. Des del 1980 fins l'any 1984 es va evolucionar pausadament i es van assolir la majoria de castells de la gamma bàsica de set pisos, sorprenent la colla rival i la mateixa afecció tarragonina. Un detall important: l'aparició de la Colla Jove va provocar una reacció en els Xiquets de Tarragona, que van descarregar el seu primer quatre de vuit en onze anys d'existència per Santa Tecla del 1981.
Després de carregar el primer dos de set per Santa Tecla del 1983, la colla va plantejar l'any 1984 amb objectius molt ambiciosos, aprofitant l'entrada de més castellers. Els primers fruits es van recollir a la diada de la Bisbal del Penedès: es va carregar per primer cop el quatre de vuit. Un mes després es va descarregar per Santa Tecla aquell mateix castell i l'apoteosi va arribar en el Concurs del 1984, quan la colla va descarregar el quatre de vuit i va carregar el dos de set, i també va carregar per primer cop el pilar de sis, assolint la tercera posició, per davant dels Xiquets de Tarragona.
Segona meitat de la dècada dels vuitanta
Després de l'èxit del concurs, la colla va patir un estancament tècnic que va durar quatre anys. No es va poder descarregar el quatre de vuit fins a l'any 1988. A més, es va patir molt per descarregar el tres de set per sota, alhora que es va començar a treballar el tres de vuit, castell que Xiquets de Tarragona va carregar per primer cop l'any 1986.
A pesar dels resultats irregulars, la colla va créixer socialment i els seus membres van donar peu a la recuperació dels diferents elements del Seguici i de Setmana Santa.
Un aspecte molt important d'aquesta etapa és la incorporació definitiva de la dóna als castells, com a membres actius i proactius de la colla.
Del tres de vuit del 1990 al cinc de nou amb folre del 1995
L'any 1990 la colla va fer un salt qualitatiu molt important, recollint els fruits d'anys de treballar les estructures amb els mateixos castellers; castellers històrics d'aquella època afirmen que, a base de cops, en van aprendre. Per primera vegada van descarregar el tres de vuit durant la diada de Sant Magí, convertint-se en la primera colla tarragonina que descarregava aquest castell des del segle XIX. Aquest salt es va completar quan la colla va carregar el dos de vuit amb folre per la diada de Santa Tecla, en una plaça de la Font plena a vessar.
Arribats a aquest punt, es va veure clarament que les limitacions de la colla escapaven de l'àmbit local i que calia anar a buscar nous reptes i comparar-se amb les colles punteres del moment aplicant la tècnica japonesa: copiar allò que ja funciona. Va ser en aquesta època que es van diversificar les tasques, creant l'equip de pinyes, l'equip de canalla i la figura del segon cap de colla. Així s'alliberava de feina el cap de colla i s'implicava més membres en les tasques tècniques.
Fins a Sant Magí del 1993 la colla va viure una mena de malastrugança de dos anys en què la colla no va ser capaç, en cap diada, de descarregar el tres, el quatre i el dos de vuit en una mateixa actuació. En aquella diada, però, aquest repte es va assolir, deixant molt enrere els Xiquets de Tarragona. En un bon estat de gràcia anímic i físic, tota la colla es va posar a fer assaigs de quatre de nou amb folre i cinc de vuit, amb la vista posada en Santa Tecla. En aquell moment i vist des de fora, semblava un impossible.
Així, el 26 de setembre de 1993 (una setmana després de la data oficial a causa de la pluja), la Colla Jove va carregar el primer quatre de nou amb folre de la seva història i va descarregar un superb cinc de vuit, meravellant la resta del món casteller.
L'any 1994 va significar el primer tres de nou amb folre descarregat durant la diada de Sant Magí, el primer tres de nou amb folre descarregat a l'Arboç del segle XX i la tripleta a la diada de Santa Tecla. En un estat de forma física i mental pletòric, es va donar prioritat a assajar el cinc de nou amb folre amb vistes al concurs. Un castell titànic en aquells temps, qualificat d'impossible per insignes membres de les colles vallenques.
El concurs es va perdre per només 13 punts de diferència amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Tot i descarregar els mateixos castells (tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre i cinc de vuit), les penalitzacions van fer que la colla quedés segona. Com a aspecte més destacat d'aquell concurs: el primer intent del segle XX de cinc de nou amb folre de la Colla Jove, amb una de les pinyes més massives i multicolors que es recorden a la plaça de braus. No va poder ser, al final.
El 13 de novembre del mateix any la Colla Jove va organitzar una altra diada especial per intentar descarregar el cinc de nou amb folre, el que havia de ser la cirereta del pastís, però quan més quiet estava el tronc una relliscada inoportuna d'un dels dosos va tirar el pom de dalt a terra, cosa que va provocar la llenya i la posterior decepció. Acabava la que fins llavors havia estat la millor temporada de la colla.
L’any 1995 la colla va començar amb il·lusions renovades, i va assistir a la compra d'un local social a la baixada de la Pescateria. La Colla va tenir molta fenia a l'estranger, ja que durant la primavera es va actuar a Orleans (França) i a Pàdua (Itàlia). La temporada va avançar i es van assolir tots els castells de la gamma de vuit fins a la diada d'Alforja, on es va descarregar el primer cinc de vuit.
Amb una quantitat d'efectius que superava els cinc-cents castellers i unes ganes enormes de menjar-se el món, la colla assolí la tripleta màgica per Sant Magí i per l'Arboç, i va encarar la diada de Santa Tecla com el moment propici per intentar el gran repte: el cinc de nou amb folre. Aquell castell havia passat de ser un somni a una obsessió, i més quan els Minyons de Terrassa van anunciar la intenció de tirar-lo per la diada de la Mercè a Barcelona. Finalment el castell va caure de nou quan entrava la canalla, però el més greu fou que un dels castellers del folre va patir una lesió medul·lar greu. Aquest fet tingué moltes conseqüències en la mentalitat de la colla i en la seva capacitat d'arrossegar gent.
De Sant Fèlix a la pèrdua dels galons de nou
L'any 1996 va ser molt dur. Una greu lesió d'un casteller va condicionar tota la temporada. Es va perdre el sentiment guanyador i molts components de la colla van deixar de ser habituals en sortides i assaigs, cosa que reflectia tot el respecte que s'havia agafat a les possibles conseqüències d'una mala caiguda. Tota la colla va fer un gran esforç per intentar pal·liar econòmicament la terrible situació del casteller lesionat i Ferran Ventura va continuar com a cap de colla a pesar de totes les vicissituds.
La Colla, però, va acceptar la invitació dels administradors de la diada de Sant Fèlix per anar a actuar a la plaça de la Vila, entre les quatre millors colles castelleres de Catalunya. I no van decebre: quatre de nou amb folre carregat, tres de nou amb folre carregat i dos de vuit amb folre, la millor actuació de tota la temporada. Poc més va poder oferir la colla aquella temporada.
Amb un nou equip tècnic, la colla va iniciar la temporada del 1997, en què es va haver d'acceptar la pèrdua de pes específic dins del món casteller. Eren menys castellers i ja no es podien plantejar castells mastodòntics com el cinc de nou amb folre. Calia evolucionar, i va ser en aquest moment que es va apostar fort pel quatre de vuit amb l'agulla i el pilar de set amb folre. Santa Tecla del 1997 va veure el primer quatre de vuit amb l'agulla descarregat i el primer pilar de set amb folre descarregat, i va tornar a assolir, a més a més, el quatre de nou amb folre.
Ja durant l'any 1998 la recuperació era palesa, i després d'un Sant Magí en què es tornaven a plantar castells de nou a la plaça de les Cols, la colla va fer la millor actuació de la història a l'Arboç, ja que va descarregar la tripleta màgica i el pilar de sis. Es va tornar a assajar el cinc de nou amb folre, però l'intent de Santa Tecla no va reeixir i al concurs els resultats no van acompanyar, ja que el primer intent de quatre de nou sense folre no va estar a l'alçada dels magnífics assaigs que s'havien estat realitzant.
L'any 1999 va continuar amb força. Es va carregar el primer tres de nou amb folre per Sant Joan, però la temporada no va ser reeixida i al final l'únic castell de nou descarregat s'assolí el 3 d'octubre a Reus. Moltes llenyes van condicionar la pèrdua de molts castellers, i a la fi el cap de colla va dimitir enmig d'un ambient social i casteller força enrarit.
El conjunt dels anys entre el 2000 i el 2002 es poden resumir com l'intent de la colla per evitar perdre els galons de nou amb moltes caigudes i molts entrebancs. L'únic castell de nou de l'any 2000 es va bastir al Concurs de Castells, on es va carregar un cinc de vuit in extremis per quedar per davant dels Xiquets de Tarragona. Igualment l'any 2001 es va descarregar un únic quatre de nou amb folre per la diada de l'Arboç.
L'any 2002 ja no es va poder assolir cap castell de nou i la colla va acceptar amb amargura que s'havia tocat fons, al mateix nivell que l'any 1992. Ja no era colla de nou. Únicament al Concurs es va poder carregar el quatre de vuit amb l'agulla, el castell més important assolit aquella temporada.
Un cop assolida la present realitat, es va produir un canvi de mentalitat per part de tots els equips tècnics que han dirigit la colla.
Ja l'any 2003 es va plantejar amb una idea molt clara: no es provaria cap castell de nou, sinó que se solidificarien troncs i estructures amb una visió de futur. Aquell any es va crear la diada de l'Esperidió dins del marc de les festes de Santa Tecla com a jornada talismà per poder provar castells de més entitat. De fet, es va carregar el cinc de vuit i durant la Santa Tecla del 2003 es van veure junts el quatre de vuit amb l'agulla i el cinc de vuit, ambdós castells força celebrats per tota la colla.
L'any 2004 va tenir una línia continuista de treball que va portar a descarregar el quatre de nou amb folre i a carregar el cinc de vuit en una mateixa diada. Aquest magnífic resultat es va repetir al Concurs, però una inoportuna caiguda de la canalla va obligar a rebaixar pretensions.
L'any 2005 va ser la cara. El retorn de Joan Ramon Ocaña com a cap de colla feia pensar que es podia repetir la revifada de l'any 1997. Es va carregar per dues vegades el tres de nou amb folre i es van descarregar vuit cincs de vuit seguits, però la creu va arribar l'any 2006, quan fortes desavinences internes i una bona part de mala sort van provocar que es perdessin de nou els galons de colla de nou.
Buscant tornar amb els grans
Després d'aquesta darrera temporada en què es van descarregar, en vuit ocasions en una mateixa actuació, el dos de vuit amb folre, el tres de vuit i el quatre de vuit, i amb un equip tècnic pràcticament renovat del tot, es va plantejar la temporada del 2007 pas a pas, sense tirar castells innecessàriament. Així, s'aconseguiren el primer castell de vuit descarregat (el quatre de vuit) a finals de juny i el primer dos de vuit amb folre i tres de vuit a finals de juliol a Vilanova.
Tot i aquest bon punt de la temporada i amb un mes d'agost consolidant les estructures de vuit pisos, es va arribar al setembre amb la intenció de descarregar el tres de nou amb folre i el cinc de vuit per la diada de festa major, però finalment no va poder ser. Una setmana més tard i amb uns canvis al tronc que donaven més seguretat a la colla, es va tornar a provar el tres de nou amb folre, però els dubtes de la canalla van fer que es tornés a fracassar.
Aquest “fracàs” i el fet que els Xiquets de Tarragona descarreguessin el tres de nou amb folre i unes setmanes més tard el cinc de vuit van fer que passessin al davant en el rànquing casteller, fet que no havia succeït mai des de la seva creació.
El cap de colla, Ramon Borràs, va decidir dimitir del seu càrrec, cosa que va provocar la convocatòria d'una assemblea extraordinària el dia 1 de desembre. Com que no hi va haver cap candidatura en aquesta assemblea ni en una de segona celebrada el 22 de desembre, es va haver d'anar al 19 de gener en una tercera convocatòria per poder escollir el nou cap de colla. La candidatura de Jordi Crespo va ser l'única que es va presentar i sortí escollida per una àmplia majoria de vots.
Es pot considerar que l’inici del canvi va començar l’any 2008 amb Jordi Crespo al capdavant, ja que es va tornar a descarregar el tres de nou amb folre nou anys després de l'últim intent descarregat; va ser per la diada de Festa Major de Santa Tecla, a Tarragona, el 14 de setembre. Aquell mateix dia es va carregar in extremis el cinc de vuit, que des del 2006 no s'aconseguia. Aquesta recuperació es va confirmar el 5 d'octubre, en el XXII Concurs, on la colla va repetir cartell:dos de vuit amb folre, tres de nou amb folre i cinc de vuit carregat. Aquesta actuació va permetre quedar cinquens en la competició. Una setmana més tard, al Vendrell, la colla va tornar a descarregar el cinc de vuit després de tres anys sense fer-ho. El dia 25 d'octubre, a la plaça del Rei, la Colla Jove va descarregar el primer nou de set de la seva història i també el primer que veia la ciutat de Tarragona.
El 2009 va començar tal com acabava l'any anterior. La Rambla Nova de Tarragona va veure el nou de set per la diada de Sant Jordi. La colla feia honor al treball presentat durant tot l'any amb el tres de nou amb folre, presentat més "lluny" (tarragoninament parlant): a Mataró, el 26 de juny, per la festa de les Santes. Tot i això només va poder ser carregat. L'evolució del conjunt era molt bona i arribava la primera prova de foc a la ciutat el 19 d'agost, Sant Magí, la festa major petita de Tarragona. Feia 11 anys que la plaça de les Cols de Tarragona, al peu de la catedral, no veia un tres de nou amb folre descarregat per la Colla Jove, el castell es va acompanyar amb un cinc de vuit que representava el cinquè de la temporada i un dos de vuit amb folre. Tres dies més tard, a l'actuació del Catllar, es repetia el cinc de vuit i el tres de nou amb folre, encara que aquest últim no es va poder descarregar. Tornant a innovar dins de la colla, el dia 6 de setembre es va estenar el tres de set amb agulla a Guissona, i es va descarregar. El dia 20 de setembre d'aquell any és recordat per molts membres de la colla, ja que durant la diada de Festa Major de Tarragona es va tornar a descarregar la tripleta màgica (feia onze anys que la colla no ho aconseguia). La temporada va acabar amb la diada de l'Esperidió, on es va descarregar el dotzè cinc de vuit de la temporada i es va intentar per primera vegada el tres de vuit amb l'agulla.
Salt de qualitat
2010 va ser un any que havia de portar la colla a conquerir nous horitzons. L'inici d'aquell va ser com els dos anteriors, s'anava fent la feina i sense precipitació en les actuacions el treball anava donant fruits. S'estrenava el 5 de 8 a Torredembarra com l'any anterior i el 2 de 8 amb folre a Vilanova i la Geltrú. Arribava Sant Magí i la intenció era avançar la feina de l'any anteior un mes però la pluja no ho va permetre deixant l'actuació amb un 5 de 8 i un 3 de 9 amb folre carregat. Dos dies més tard, al Catllar es tornava a descarregar el 3 de 9 amb folre fora de Tarragona i l'endemà, a l'Arboç, es descarregava la tripleta màgica, dotze anys després, en una plaça talismà per a la Jove. D'aquesta manera s'aconseguia pujar al quart lloc al rànquing casteller i assegurar-se ser un dels quatre caps de sèrie del concurs de castells. El posterior mes de setembre va fer creixer més encara a la colla, per la diada de Festa Major a Tarragona és descarregaven el 5 de 8 i el 3 de 9 amb folre, però la lesió d'un segon i un contratemps amb el 2 de 8 amb folre va fer que la colla sortís de plaça amb només dos castells. Quatre dies més tard, per Santa Tecla, es descarregava la tripleta màgica per segona vegada a la temporada i el treball als assajos feia preveure l'ampliació d'horitzons al concurs. El 3 d'octubre, en el XXIII Concurs de castells de Tarragona a l'antiga plaça de braus, ara Tarraco Arena Plaça (TAP), després de descarregar el 3 i el 4 de nou amb folre, es tornava a intentar el 5 de 9 amb folre, però feia llenya just després de l'entrada de sisens. Es completà l'actuació amb un 5 de 8 que significava la tercera tripleta de l'any. Dues setmanes més tard, al Vendrell es descarregava el sisè 3 de 9 amb folre del curs i es recuperava el 4 de 8 amb l'agulla, que quedava com a carregat. L'última diada de la temporada era la de l'Esperició, aquesta edició celebrada al Pla de la Seu, on van fer un 3 i 4 de 8 simultanis i es va descarregar el 4 de 8 amb l'agulla. Així finalitzava la millor temporada de la colla fins al moment.
La temporada 2011 comença amb un canvi de cap de colla i de junta directiva però l'equip tècnic és pràcticament el mateix. Jordi Sentís, fins ara segon cap de colla va passar a ser el líder de la colla. El 30 de gener i per quarta vegada en la seva història, l'agrupació participa en la trobada castellera de les festes de la Candela de Valls, on planta un 3 de 8 a més de dos pilars de cinc. Començada la temporada oficial, la Colla avança la feina que s'havia fet els últims anys plantant el 5 de 8 per Sant Joan obtenint un resultat a mitges ja que només és va carregar, una setmana més tard l'aconseguia descarregar. També es veia la bona feina feta ja que a la plaça de Torredembarra es descarregava el primer 3 de 9 amb folre més matiner, aquell juliol se'n van descarregar dos més, un a Vilallonga del Camp fent que es convertís en plaça de 9. El 15 d'agost durant les festes del Cós del Bou la Colla carrega un altre 3 de 9 amb folre, cosa que va fer que el carrer dels liles també fos de 9. Quatre dies més tard, per les festes de Sant Magí, la plaça de les Cols tornava a veure una tripleta màgica lila setze anys després de la darrera.
Caps de colla i presidents
Caps de Colla
- Manel Sanromà (1979)
- Esteve Sesplugues Estevet (1980-1981)
- Josep Pedrola Garrofeta (1981-1982)
- Francesc Gómez Siscu (1982-1983)
- Jordi Olivan (1983-1988)
- Joan Aregio (1988-1991)
- Carles Xavier Gómez (1991-1992)
- Ferran Ventura (1992-1997)
- Joan Ramon Ocaña (1997-1999)
- Maurici Preciado (2000)
- Albert Grau (2000-2004)
- Joan Ramon Ocaña (2004-2006)
- Ramon Borràs (2007)
- Jordi Crespo (2008-2010)
- Jordi Sentís Masllorenç (2011-actualitat)
Presidents
- Manel Sanromà (1979)
- Joaquim Mas (1980-1981)
- Magí Garcia (1981-1982)
- Manel Sanromà (1982-1983)
- Manuel Sanromà Moncusí (1983-1984)
- Jordi Sentís Bonet (1984-1985)
- Manuel Sanromà Moncusí (1985-1988)
- Pau Ricomà (1988-1990)
- Joan Olivan (1990-1991)
- Xavier Altès (1991-1992)
- Joan Aregio (1992-1995)
- Miquel Vendrell (1995-1997)
- Rafael Fernández (1997-1999)
- Jordi Maixé (1999)
- Pau Ricomà (1999-2003)
- Anna Guasch (2003-2004)
- Joan Olivan (2004-2006)
- Joan Salvadó (2007)
- Jordi Grau (2008-2010)
- Albert Grau (2011-actualitat)
Enllaços externs
Autors i contribuents - Colla jove (Usuari), Manaies (Usuari), Rvm (Expert), Splat (Expert), Telecentres (Expert)
