Claustre de la Catedral
De TarracoWiki
El Claustre de la Catedral de Tarragona es va començar a construir entre el 1194 i el 1198 i es va continuar el 1214. Malgrat que té estructura romà nica, fou acabat amb estil gòtic. La seva ubicació està clarament influïda per la presència d'importants murs d'època romana, alguns dels quals són visibles al Museu Diocesà .
Té planta quasi quadrangular. Les galeries estan cobertes amb voltes de creueria. Hi destaca la porta romà nica de comunicació amb l'església, la sagristia, la sala capitular, el Museu Diocesà i una rica col·lecció de capitells figuratius datats, segons Serra i Vilaró, el 1260.
Història
La data de construcció sota l'arquebisbat de Bernat Tort va ser entre 1146 i 1163 i va continuar amb els arquebisbes Ramon de Castellterçol (1194-1198) i Ramon de Rocabertà (1199-1214), el qual va deixar en el seu testament la important quantitat de 1000 sous per les obres del claustre.
El claustre es troba situat en la part nord-est de la catedral, amb planta rectangular de quaranta-set metres per quaranta-sis, consta de quatre galeries de sis trams més les angulars comuns, cobertes amb voltes de creueria seguint la tipologia dels monestirs de Poblet o Vallbona de les Monges i un gran pati central. Les seves arcades estan construïdes per dues ordes de suport, en el superior hi ha grans arcs ogivals cecs amb dos òculs amb traceria calada col·locats en el vèrtex central a més a més d'un fris amb elements polilobulats d'ascendència musulmana, que recorre tota la cornisa. A la part inferior es distribueixen grups de tres arcs de mig punt, decorats amb puntes de diamant, sobre dobles columnetes dins de cada arc ogival cec.
Particularitats
La decoració escultòrica del claustre és extensa i la podem trobar en els seus capitells, impostes, a les bases, als frisos dels pilars angulars aixà com als permòdols de la cornisa, a les mènsules i a les seves claus de volta.
Als capitells de les columnes i impostes corresponents hi ha gravades escenes religioses com la visita dels à ngels a Abraham, Caïm i Abel i profanes com la lluita entre guerrers, figures de músics o la representació de la luxúria i l'avarÃcia i algunes amb decoració de tipus vegetal i animal entre les que destaca la representació de l'enterrament del gat per les rates historiada en dues escenes als à bacs situats a la galeria sud.
Als angles de la galeria nord apareixen escenes del Gènesi i del Nou Testament, amb la incredulitat de sant Tomàs o la llegenda de Sant Nicolau, aquest últim sant molt venerat per Alfons el Cast que va ser un gran benefactor del claustre. Al mur de la galeria oest es troba una inscripció à rab amb data de l'any 960, resta de l'antiga mesquita.
Vegeu També
Autors i contribuents - Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Ferila (Usuari), Telecentres2 (Usuari)
