Circ romÃ
De TarracoWiki
Contingut |
Història
El circ va ser, sense cap mena dubte, l'espectacle de masses de més popularitat al món romà . En aquest recinte es disputaven les curses de carros, tirats generalment per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues).
L'edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià , i formava part del gran complex monumental provincial, del qual ocupava la terrassa inferior. El seu estat de conservació és excepcional.
El circ romà de Tà rraco tenia unes dimensions aproximades de 325 metres de llargada i una amplada d'entre 100 i 115 metres. Es va construir damunt de potents voltes de ciment que complien una doble funció: per una banda, eren la fonamentació sobre la qual s'assentaven les grades, les escales i la plataforma superior; de l'altra, servien de corredors interns que possibilitaven la distribució dels espectadors per tot l'edifici.
Sobre aquesta xarxa de voltes descansaven la plataforma superior de l'edifici i les grades, disposades al llarg de tres dels costats, mentre que al quart se situaven les carceres o punt de sortida dels carros.
La graderia estava separada de l’arena (l'espai on es desenvolupava l'espectacle) per un mur de més de 2 metres d'alçada, el podi, que tenia la funció de protegir els espectadors en el cas que es produÃs algun tipus d'accident (naufragium) durant l'espectacle. Aproximadament al centre d'un dels costats llargs del circ, el septentrional, i unit als edificis que conformaven el Fòrum Provincial, hi havia el pulvinar.
Un dels costats curts de l'edifici estava ocupat per les carceres, en què s'obrien generalment dotze cambres de sortida, sis a cada costat d'una porta principal. Recents excavacions arqueològiques han localitzat aquestes estructures al subsòl de l’actual edifici de l’Ajuntament de Tarragona.
Les carceres estaven flanquejades per una torre. Tot el sector es coneixia amb el nom d'oppidum. L'organitzador dels jocs (editor spectaculorum), que tenia l'honor de donar la sortida, gaudia d'un lloc reservat a la terrassa sobre les carceres, mentre que els magistrats que controlaven la cursa, el comportament correcte dels aurigues i l'ordre d'arribada, se'ls reservava una tribuna (tribunal iudicum).
Les dades actuals insinuen que durant el segle V l'edifici va perdre, almenys parcialment, la funció original. Algunes de les voltes que el formaven van passar a ocupar-se com a espais d'habitació.
La LÃ pida
El dia 28 de juny de 1911, enmig dels diversos actes que es realitzaren en commemoració del setge de Tarragona per l'exèrcit napoleònic, la Societat Arqueològica va inaugurar, a la façana de l’Ajuntament, una artÃstica là pida de marbre que mostra un plà nol del sector de la ciutat que ocuparia el circ romà . La qualitat del material i el seu emplaçament han facilitat la conservació de la là pida, tot i que els relleus són poc visibles i caldria fer-hi una petita restauració per tal de que es poguéssin apreciar millor.
La là pida, projectada per l’arquitecte municipal Ramon Salas, fou realitzada al taller dels senyors Arana i Brú, i es tenia la intenció de fer-ne altres, amb el propòsit d’indicar l’emplaçament dels antics monuments de Tarragona, en benefici de la cultura local. Noranta anys després d’aquell projecte que es quedà sense continuïtat, l’Ajuntament col·locà unes peces de marbre de Carrara als monuments declarats Patrimoni de la Humanitat.
Referències i fonts
- Tarragona: escultures, là pides i fonts : Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat / Gisbert Canes, Joan; Virgili Bertran, M. Elena; Vilà Mayo, Octavi; Ferré Gras, Montserrat . -- Tarragona : Arola Editors , 2002 . -- 201 p. : il. ; 21 cm.
Vegeu també
Enllaços externs
Autors i contribuents - Bhmt (Usuari), Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Telecentres2 (Usuari)
