Catedral de Santa Maria
De TarracoWiki
| Catedral de Santa Maria | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||
La Catedral BasÃlica de Tarragona és la seu catedralÃcia de l'Arquebisbat de Tarragona. Està situada a la part més alta de Tarragona, al centre de la ciutat medieval, que havia ocupat el fòrum de la Tarraco romana, a la part superior on es trobava el recinte dedicat al culte amb el Temple. AixÃ, es pot comprovar que el claustre de la catedral aprofita algun dels murs del tèmenos romà que envoltava el temple.
Segons Francesc Eiximenis, en l'organització d'una ciutat i la posició dels seus edificis, a la catedral li corresponia: en lo mig de la ciutat deu esser la Seu, e pres d'ella deu ser gran e bella plaça…de la Seu deu estar lo bisbe e pres d'ell los sacerdots: e per això la dita plaça no deu sostenir profit per no torbar l'ofici divinal ne aquells que són dats al Server de Déu. Francesc Eiximenis
Concebuda i iniciada en estil romà nic a l'últim quart del segle XII, es va finalitzar al segle XIV quan els plantejaments arquitectònics ja eren plenament gòtics. Des del punt de vista constructiu i tipològic es pot relacionar amb la Seu Vella de Lleida obra contemporà nia.
Dins de les seves dependències està constituït el Museu Diocesà de Tarragona.
El 3 d'abril de 1905 va ser declarada Monument Nacional.
Contingut |
Història
Quan Ramon Berenguer III l'any 1118 va reconquistar la ciutat als musulmans, la va cedir a l'arquebisbe Oleguer de Barcelona per la seva repoblació, i el 1154 els primers canonges sota l'orde de Sant Agustà es van establir a la catedral en unes dependències situades en la part on avui es troba el claustre, aprofitant construccions romanes de l'antiga Tarraco, a la part més alta de la ciutat, i l'antiga mesquita à rab, cristianitzada sota l'advocació de santa Tecla
Segons Puig i Cadafalch, el plà nol de les catedrals de La Seu Vella de Lleida i Tarragona respon a un tipus força estès sobretot a la França septentrional (Normandia) i bà sicament lligada als monjos benedictins, amb caracterÃstiques de grans absis i un creuer de grans dimensions. El cister va aportar a més a més les solucions tecnològiques per la sustentació dels edificis com l'arc ogival o la volta de creueria, aixà aquestes dues catedrals presenten la combinació de l'arquitectura romà nica amb elements gòtics.
Amb l'à nim d'engrandir-la, es comencen a rebre donacions per la construcció d'una nova catedral cap als anys 1170. En aquest any el bisbe Hug de Cervelló va destinar part del seu testament per l'obra. Va continuar beneficiant-se de més donacions per part de bisbes i reis com Alfons el Cast i Pere el Cerimoniós.
Sota el manament del bisbe Berenguer de Vilademuls el 1184 l'absis estava acabat. Amb el bisbe Aspà reg de la Barca (1215-1234) es va obrir al culte la part de la capçalera. Al 1250 Pere d'Albalat va encarregar la construcció del cimbori al mestre d'obres Bernat i l'any 1277, aproximadament un segle després del començament de l'obra, es va encarregar la realització de la porta principal al mestre Bartomeu de Girona. Tanmateix el timpà (arquitectura) i la resta dels apòstols i profeta esculpits són deguts a Jaume Cascalls i el seu taller (Jordi de Déu) durant els anys 1375.
L'any 1305 el bisbe Roderic Tello es va fer el cà rrec del pagament del penúltim tram de la nau central i l'arquebisbe Joan d'Aragó i d'Anjou fill de Jaume II, al juny de l'any 1331 va consagrar la nova catedral.
Tanmateix, com era habitual a la construcció de les catedrals, les obres van continuar entre els segles XIV i XVIII amb construccions a l'interior i a les dependències del claustre de capelles en els estils gòtic, renaixement i barroc.
Les obres de restauració i conservació s'han portat a terme entre els anys 1999 i 2001 pels arquitectes Joan Figuerola i Joan Gavaldà , aixà com posteriors campanyes d'excavacions arqueològiques i restauració de capelles. Després d'una prospecció geofÃsica al subsòl de la catedral, l'any 2007, es van trobar indicis que a sota es troba el temple romà dedicat a August (63 aC - 19 dC) situat sota la nau central. Ja es tenia notÃcies d'aquest temple per les monedes a les emissions realitzades en l'època de Tiberi on hi ha referències a la divinitat d'August i mostren un temple amb columnes frontals que es va construir en el seu honor, com es creu que té el descobert:
- Sesterci de Tarraco posterior 15 dC
- Dupondi de Tarraco posterior 21-22 dC
- As De Emerita 14-37 dC
A principis de juny del 2010 s'iniciaren les obres de restauració, en dues fases i amb una inversió de 2,8 milions d'euros:
- Primera actuació (Juny del 2010 - 2011). Restauració dels paraments de la volta i els murs, i la seva neteja i consolidació. Posteriorment, es faran els treballs de recuperació i consolidació de les pintures murals i les policromies situades a zones puntuals de murs, voltes, nervis i capitells, aixà com es restauraran el cadirat del cor, tretze capelles, un sepulcre i diversos murs del tancament de l’església.
- Segona actuació (2012). Seran obres destinades a resoldre els problemes amb les instal·lacions elèctriques, contra incendis i de control d’humitats, aixà com amb la substitució del paviment.
Canònica
Hi ha notÃcies de l'existència de canonges des de finals del segle XI, però l'estructuració va ser a partir de l'any 1154 per l'arquebisbe Bernat Tort, segons l'orde de Sant Agustà amb canonges vinguts del monestir de sant Ruf prop d'Avinyó, orde al qual anteriorment pertanyia el bisbe i que havia imposat la reforma gregoriana del segle XI. El papa Climent VII secularitza als canonges de la catedral el 4 de desembre de 1530.
Per la vida comunità ria dels canonges es va dotar de les dependències necessà ries situades a l'entorn del claustre, com el dormitori, el refetor, el celler, la cuina i la sala capitular, a més a més del prior claustral, es van anar anomenant les figures del paborde que administrava els béns, l'ardiaca per l'ajuda a la celebració dels oficis, el tresorer que s'ocupava de les despeses del culte, el sagristà major, que tenia al seu cà rrec el servei del culte, el cambrer que tenia cura del vestuari, el cabiscol dirigent del cor, el succentor o sotscabiscol que ensenyava els cants, l'hospitaler encarregat de l'hospital i l'infermer que cuidava de la infermeria.
Curiositats
- Enterrament del gat per les rates. Al palau d'un noble de Tarragona, hi havia un gran nombre de rates destrossant graners i rebosts, sense que cap criat aconseguÃs d'exterminar-les. A un dinar en honor del rei, van aparèixer les rates, espantant les dames i menjant les viandes preparades a la taula. El rei, indignat, va prometre no tornar fins que al palau no hi quedés cap rosegador. El noble va cercar el millor gat de tota la comarca, el qual cansat de perseguir-les i no poder acabar amb elles perquè s'amagaven dins dels seus caus petits, on el gat no cabia, va decidir de fingir-se mort, aguantant la respiració potes enlaire. Les rates van comprovar que el gat era mort, van decidir de celebrar-ho posant-lo en una llitera i conduint-lo en processó fins enterrar-lo. Enmig del recorregut, quan més refiades estaven les rates, el gat va fer un salt i va matar-les totes. Conta la llegenda que quan va morir el gat el seu amo va fer gravar a una pedra la seva història. És la que podem veure esculpida als à bacs del claustre de la catedral de Tarragona.
- L'any 1380 una vegada mort el bisbe Pere de ClasquerÃ, el rei Pere III pren possessió de tots els béns de l'església a Tarragona. Segons una tradició, santa Tecla se li aparegué una nit i li donà una bufetada per haver-se quedat amb el patrimoni de l'església. El rei en el seu testament recomana al seu fill Joan I que torni a l'església tots els seus béns.
- Les relÃquies de santa Tecla van ser donades a ambaixadors del rei Jaume II pel rei Onsino d'Armènia a canvi d'altres béns, i van arribar l'any 1320 a Barcelona, on foren dipositades al monestir de Sant Cugat, menys els ossos d'un dels braços que es traslladen a Tarragona. Durant l'assalt per part de les tropes franceses el 1811 va desaparèixer el braç. El monestir de Sant Cugat va donar el 1814 l'altre braç de la santa perquè fos custodiat a la catedral de Tarragona. Durant una rehabilitació d'una casa a la part antiga de la ciutat a la fi del segle XX es troba una arqueta amb ossos d'un braç humà que després d'uns estudis es certifiquen com la relÃquia de santa Tecla perduda durant la Guerra del Francès. Des d'aleshores la catedral de Tarragona té els "dos braços" de santa Tecla.
- L'any 1835, es produà l'exclaustracció del monestir de Poblet amb la desamortització de tots el seus béns. El monestir fou espoliat, els saquejadors van buscar els tresors que creien amagats pels monjos al monestir i, finalment, van trencar les parets laterals dels sarcòfags a la recerca de les suposades joies reials. D'aquesta manera van quedar escampades pel terra de l'església les despulles de Jaume I, Pere el Cerimoniós, Joan I i les esposes d'aquests últims. Fins dos anys més tard (1837) no fou concedit permÃs al rector de l'Espluga de FrancolÃ, Antoni Serret, per recollir les restes dels monarques catalans. Ell i els seus col·laboradors les van embolicar i les van traslladar en carro fins a l'església de l'Espluga. L'ajuntament de l'Espluga de Francolà va decidir col·locar les restes en caixes; les de Jaume I foren dipositades en una caixa de fusta de noguera i la resta en set caixes de pi. La ciutat de València va intentar aconseguir la custòdia de les despulles de Jaume I, però el 1843 van ser traslladades a la catedral de Tarragona, on l'any 1908 l'arquitecte LluÃs Domènech i Montaner va construir un monument funerari que actualment es troba en un pati de l'ajuntament de Tarragona i on no van arribar a reposar mai les despulles del monarca.El 1945 es creà la Germandat de Poblet i, finalment, les despulles de Jaume el Conqueridor i dels altres monarques van retornar-hi el 4 de juny de 1952, després de la restauració dels sepulcres efectuada per Frederic Marès.
Vegeu també
Enllaços externs
| Aquest article incorpora material de Viquipèdia, publicat en català sota la llicència GFDL. |
Autors i contribuents - Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Domish (Usuari), Ferila (Usuari), Telecentres2 (Usuari)
