Castell de Tamarit
De TarracoWiki
Situat a l’extrem de llevant del municipi, és una fortalesa romà nica del segle XI. Des del 1681 va ser propietat de l’arquebisbe de Tarragona i del marquès de Tamarit. El poblat de pescadors que hi havia als seus peus va desaparèixer a causa de les febres palúdiques al segle XIX.
A principis del segle XX fou comprat pel col·leccionista americà Charles Deering.
Contingut |
Descripció
Barreja de castell i residència envoltats d’un poble mariner. Es tracta d’un conjunt de marcat origen militar, d’època medieval, que té tots els elements propis d’aquest moment: torre de guaita i de defensa, capella, petit cementiri, creu de terme i recinte murat.
La fundació de Tamarit data del 1079 encara que entre 1050 i 1053 Ramon Berenguer I va concedir a Sunyer l’establiment de Tamarit. Un document de 1134 parla de "turre maiore", edifici singular de dos pisos que es troba a prop de la platja.
La torre de guaita és cilÃndrica, conserva el matacà de pedra a la cara de la muntanya i restes de maçoneria arrebossada. Els merlets no són originals.
L’església romà nica, situada al costat del castell, està dedicada a l'Assumpció de la Verge i presenta tres naus cobertes amb volta de canó, absis semicircular, atri i campanar.
El castell va ser fortificat amb muralla al 1363, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, per protegir-se dels atacs pirates. La fà brica actual és dels segles XVI-XVIII i està relacionada amb la dels castells de la zona com ara els de Ferran i Altafulla.
A l’època de la seva construcció el comtat de Barcelona havia infeudat la residència a la nissaga dels Claramunt. Al segle XIV va passar a mans de l’arquebisbat de Tarragona qui va compartir la senyoria des de 1681 fins al segle XIX amb els marquesos de Tamarit (la famÃlia Montserrat).
El 1916 es va vendre al financer Charles Deering, qui va fer la restauració romà ntica que es veu en l'actualitat. Aquesta reforma va ser dirigida per Ramon Casas i Joan Ruiz. El mestre d'obres va ser Joan Somoy.
L’edifici en la seva integritat està considera Bé d’Interès Nacional (BCIN).
Referències i Fonts
Catà leg municipal de monuments, edificis, ambients urbans i altres béns immobles de Tarragona, 2008, num. g005.
Enllaços Externs
Vegeu També
Autors i contribuents - Comunicació (AjTGN) (Coordinador), Mht (Usuari), Rvm (Expert), Telecentres2 (Usuari)
